Una exposició descobreix el compromís de Pau Casals amb el país des de l'exili
'Hi ha coses més importants que la música', assegurava el músic
2
Carregant
La Fundació Pau Casals inaugura aquest dimarts al Palau Moja de Barcelona l'exposició 'Pau Casals i l'exili (1939-1973)', on es podran veure per primera vegada nombroses fotografies i documentació històrica inèdita, com la correspondència del músic amb els refugiats, intel·lectuals i polítics de l'exili. La mostra vol destacar els aspectes menys coneguts del músic del Vendrell, com les llistes amb les donacions econòmiques que Casals feia a un gran nombre de refugiats, i permetrà al públic català conèixer l'abast del compromís del violoncelista amb el poble català. En aquest sentit Casals creia que 'hi ha coses més importants que la música'. La documentació prové bàsicament dels arxius de la vídua del músic, que va entregar recentment a la Fundació Pau Casals, i permetrà que els catalans coneguin el compromís del músic amb l'exili.
'Destaquem el paper en l'exili de Casals i el seu compromís en defensa de la pau i de la llibertat, un aspecte que per a molta gent queda una mica al marge', ha assenyalat el director de l'Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans de la Generalitat, Xavier Badia.
L'exposició no tracta d'interpretar el pensament de Pau Casals sinó, a partir de tot un seguit de documentació, dels seus propis escrits, reflexions i discursos, ensenyar al públic el compromís moral i ètic del music amb el seu país des de l'exili. 'Hi ha coses més importants que la música', es pot llegir en uns dels panells de la mostra que destaca les frases més significatives de Casals.
El violoncel·lista del Vendrell es trobava en aquell moment exiliat en Prada de Conflent (França), i va justificar amb aquesta frase la seva negativa a tocar en públic i la seva decisió d'ajudar a les víctimes de la diàspora de la guerra civil espanyola que van sofrir en el país veí una segona tragèdia al ser confinades en diversos camps de concentració.
La comissaria de l'exposició, Núria Ballester Valveny, ha destacat en especial una carta que Pau Casals li va escriure a Boaz Piller, director de l'Orquestra Simfònica de Boston, i que mai abans no havia estat publicada ni exposada, on el músic parla dels camps de concentració i on defineix el nazisme com la 'bèstia que està amenaçant tot el món'.
L'exposició va ser inaugurada al Museu Pau Casals de Sant Salvador l'octubre de 2007, i des d'aleshores a voltat per diversos indrets com l'Arxiu de Catalunya a Sant Cugat del Vallès, La médiathèque de Prada de Conflent, i al Tinglado 1 de Moll de Costa del Port de Tarragona. També ha voltat per Espanya durant el 2009 i a Puerto Rico, país on va morir Casals, un dels millors violoncel·listes del segle XX i un dels millors intèrprets i directors d’orquestra del seu temps.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat