Lituània, Moldàvia i Eslovènia expliquen els seus processos d'independència a Catalunya
Coincidint amb el 150è aniversari del naixement de Francesc Macià el Govern organitza unes xerrades sota el títol 'Arquitectes de la nova Europa'
1
CarregantCoincidint amb el 150è aniversari del naixement de Francesc Macià, el Govern de la Generalitat ha organitzat un seminari per conèixer els processos polítics que van portar a la creació de nous estats a Europa. 'Arquitectes de la nova Europa' comptarà amb expresidents d'Eslovènia, Lituània i Moldàvia, que explicaran de primera mà els processos que a mitjans de segle XX van portar la creació de nous estats. Aquest dimecres ha presentat el seminari el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, que ha remarcat que 'no es tracta de pensar' que aquestes experiències siguin trasllades a Catalunya, però creu positiu sentir-les en primera persona.
Carod-Rovira ha recordat que l'Europa dels anys 80 i la que va aparèixer als 90 són molt diferents, i ha parlat d'una 'Europa nova' a partir de la creació de nous estats fruit de la caiguda del mur de Berlín i el final de la Unió Soviètica (URSS). El procés de creació de nous estats serà motiu d'anàlisi en aquests jornades. Durant la presentació del seminari han intervingut els expresidents de Lituània, Vytauytas Landbergis, i de Moldàvia, Mircea Snegur, dos països que van esdevenir estat després de formar part de l'antiga URSS. Tots dos han explicat en quin context polític van obtenir la independència els seus respectius països.
Dimecres ho faran en unes jornades, organitzades pel Centre d'Estudis de Temes Contemporanis, al Museu d'Història de Catalunya. A més d'ells dos, també hi participarà, a través d'un discurs enregistrat, l'expresident d'Eslovènia Milan Kucan, que finalment no ha pogut ser present a Barcelona.
El vicepresident del Govern ha remarcat que 'no es tracta en absolut de pensar que les experiències viscudes per altres nacions poden ser mimèticament traslladades al present i al futur de Catalunya', ja que 'Catalunya no és ni Lituània, ni Eslovènia ni Moldàvia'. 'Cada país té les seves singularitats nacionals, Catalunya també', ha afegit, però creu 'positiu tenir el privilegi de sentir en primera persona uns esdeveniments històrics en la història general d'Europa expressats pels seus protagonistes'.
Carod ha assegurat que 'Catalunya no pot tancar els ulls a la història d'Europa' i que aquesta 'ha de saber triar democràticament el seu propi camí, que només depèn del poble català'. 'La solució que el poble de Catalunya consideri més adequada per a la defensa dels interessos és la que a cada elecció vota i respecta el que ell mateix ha dit', ha dit. Carod, però, creu que seria 'una esperança desmesurada que ho respectin altres pobles'.
A més, el vicepresident ha advertit que 'l'única Europa possible, real i autènticament democràtica' serà aquella que 'reconegui la diversitat de nacions, de cultures i de llengües que l'integren al marge de d'estatus legal que tinguin'.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat