Política Última actualització Dijous, 8 d'octubre de 2009 13:21 h

Les Corts aragoneses aproven debatre l'esperada Llei de Llengües

El PAR, soci de govern del PSOE, se n'absté · La Chunta i IU voten favorablement la proposició de llei socialista

El ple de les Corts d'Aragó ha aprovat avui que prendrà en consideració la Proposició de llei d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies de l'Aragó del grup socialista relativa a la 'protecció' -no pas la cooficialitat- del català a la Franja i l'aragonès, la coneguda com a Llei de Llengües. El PSOE, la Chunta Aragonesista i Izquierda Unida hi han votat favorablement, el PP contràriament i el Partido Aragonés Regionalista (PAR), soci de govern del PSOE, s'ha abstingut. El portaveu socialista, Jesús Miguel Franco, ha dit que la proposició que han presentat és 'un punt de partida' per a protegir 'una àmplia minoria' d'aragonesos que parlen dues llengües d'Aragó, 'sempre sentint-se aragonesos'.

La Llei de Llengües és una de les principals promeses incomplertes pel PSOE del franjolí Marcelino Iglesias, que s'arrossegava des de 1999. Després d'anys de negociar-la infructuosament amb el PAR, el PSOE s'ha decidit a impulsar-la amb la Chunta i IU. El PAR s'oposa frontalment a què el català obtingui un cert estatus d'oficialitat, com recomanen els informes d'experts encarregats pel propi govern.

Els analistes consideren que, sigui quin sigui el redactat final de la llei, el PAR no hi donarà suport. El dubte rau en si s'abstindrà o hi votarà a la contra, com ja ha dit que farà el PP. Per tant, el PSOE l'aprovarà amb els vots d'Izquierda Unida, mentre que el vot afirmatiu de la Chunta dependrà de si pot millorar el redactat del la proposició de llei durant els tràmits parlamentaris, perquè considera que ara per ara en sortirà una llei poc ambiciosa.

La proposició de llei malda per deixar clar que els franjolins perfectament poden parlar català i sentir-se aragonesos, de la mateixa manera que a Sud Amèrica es parla castellà sense que es considerin espanyols, apunta el PSOE aragonès. Franco ha defensat que és una sort parlar dues llengües i ha constatat que el català 'és una cosa que es troba allí'.

No-oficialitat del català

Tot amb tot, en cap moment no es contempla la possibilitat que l'aragonès i el català siguin cooficials, ni als territoris on es parla -seguint el model navarrès, per exemple. Recull alguns drets com el de dirigir-se a l'administració en la llengua pròpia o la implantació de classes d'aragonès i català als estudiants no-universitaris a la Franja i als territoris on es parlen l'aragonès.

---

Notícies relacionades