Consultes independentistes Última actualització Dijous, 8 d'octubre de 2009 16:04 h

CiU vol introduir el model d'Arenys de Munt a la llei de consultes

Proposa la figura de les consultes ciutadanes per esquivar la Constitució i no haver de demanar permís a l'Estat

CiU vol que la Llei de consultes inclogui la figura de les consultes ciutadanes per esquivar la Constitució espanyola i no haver de demanar permís a l'Estat per convocar consultes com la d'Arenys de Munt (Maresme). S'aferren al pronunciament del Tribunal Constitucional espanyol (TC) en el cas del pla Ibarretxe que, segons CiU, va establir que un referèndum cal que l'autoritzi l'Estat quan 'utilitzi el cens i l'administració electoral'. Per això, se substituiria el cens per un 'registre' de consultes gestionat per l'IDESCAT -s'hi inscriurien d'ofici els que tenen veïnatge civil català i els nouvinguts amb cinc anys de residència- i la junta electoral se substituiria per un 'consell' de consultes. Una proposta que s'articula de manera similar a la consulta d'Arenys de Munt, que no va utilitzar el cens electoral.

Oriol Pujol: 'La llei que proposa el tripartit, més que desenvolupar l'article 122 de l'Estatut, el que fa és desenvolupar l'article 149 de la Constitució'

El projecte de Llei de consultes populars per via de referèndum promogut pel tripartit, contempla que serà l'Estat qui hagi d'autoritzar les consultes tant a nivell local com nacional. El projecte de llei ha acabat ja el seu tràmit de compareixences parlamentàries i aquest divendres acaba el termini per presentar-hi esmenes si no es prorroga. El portaveu de CiU al Pearlament, Oriol Pujol, ha assegurat que l'article 122 de l'Estatut possibilita el desplegament de les consultes populars per una via diferent a la del referèndum, 'siguin del que siguin', també sobre l'autodeterminació.

De fet, l'Estatut estableix que 'correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de llurs competències, d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular' si bé exceptua allò que disposa l'article 149 de la Constitució. I aquest article, la Constitució només reserva com a competència 'exclusiva' de l'Estat 'l'autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum', però no es refereix a altres formes de consulta.

Per això CiU ha esmenat l'articulat del projecte de Llei de consultes per via de referèndum. No se'n salva ni el mateix títol de la llei, que a criteri de CiU ja indica, segons Pujol, la 'poca ambició' del projecte, perquè 'aboca' a la 'necessària autorització' de l'Estat. És més, Pujol considera que la llei que proposa el tripartit, més que desenvolupar l'article 122 de l'Estatut, el que fa és desenvolupar l'article 149 de la Constitució.

Arenys de Munt, en l'horitzó

En aquest sentit, CiU opta per canviar el títol pel de Llei de referèndums i de consultes ciutadanes, evitant així que l'Estat tingui la competència exclusiva d'autoritzar les consultes quan se'ls doni forma de consulta ciutadana. Una fórmula que pren especial rellevància en l'actual context perquè donaria un marc legal a consultes sobre qualsevol qüestió, ja sigui local o nacional, com és el cas de la consulta d'independència d'Arenys de Munt que ha desembocat en altres arreu del país. Per Pujol, en l'elaboració de la llei ha predominat 'l'ideari socialista', que ha 'doblegat les suposades ambicions que en aquest sentit podria haver tingut ERC i el propi conseller Jordi Ausàs'.

Es basen en el cas del Pla Ibarretxe, en què, segons CiU, el TC espanyol va definir un referèndum com a tota consulta que requereixi la 'utilització del cens electoral i l'administració electoral'. Per això, CiU proposa que les consultes ciutadanes –que no serien vinculants sinó consultives- no hagin d'utilitzar ni el cens ni la junta electoral, sinó que es crearia un 'registre de consultes ciutadanes' gestionat per l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) on hi quedarien inscrits de forma automàtica totes les persones amb veïnatge civil català –és a dir els nascuts a Catalunya i els que hi porten més de 10 anys- i s'hi podrien inscriure tots aquells nouvinguts que poguessin acreditar més de 5 anys de veïnatge civil català. CiU vol dret a vot pels majors d'edat amb excepcions.

La figura de la junta electoral central seria substituïda per un 'consell de consultes ciutadanes' a nivell nacional format per magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), catedràtics en dret i ciència política, a més de membres designats pel Parlament que serien els qui organitzarien els processos de consulta, amb un procediment 'més simple', segons batalla, però no per això amb menys garanties. També contemplen els 'consells locals de consultes ciutadanes', amb una composició similar, pels casos de consultes locals, com el d'Arenys de Munt. Pujol ha retreta ERC que promogui consultes pel territori a la vegada que al Parlament, amb la llei que promou el conseller Ausàs, 'renunciïn a regular-les des del Parlament'.

El text de l'Estatut no és 'casualitat'

La diputada de CiU encarregada del seguiment de la Llei de Consultes per via de referèndum, Doloirs Batalla, ha evitat parlar de 'burla' de la Constitució, però ha admès que es tracta de treure el màxim rendiment de l'Estatut: 'No es burla, però tu tens unes regles del joc i dins d'aquestes, cadascun lluita amb les competències que té per poder desplegar-les al màxim'. Ha afegit que l'article 122 de l'Estatut 'es va fer alguna cosa'. 'No és casualitat que es posés que tenim competències exclusives sobre consultes ciutadanes salvant els referèndums', ha subratllat.

Batalla ha insistit que espera que el cas d'Arenys de Munt 'faci reflexionar' el Govern sobre la necessitat d'una legislació que permeti que consultes populars d'aquest tipus disposin d'una regulació, siguin promogudes per institucions o per entitats privades.