Les associacions culturals demanen que el cas Millet no eclipsi la feina de milers de persones
Asseguren sentir 'perplexitat' sobre com i per què s'han pogut realitzar tantes irregularitats
2
CarregantPrimer van ser els equipaments públics, teatres i museus catalans, i ara han estat les associacions culturals catalanes les qui es desvinculen de les pràctiques corruptes de Fèlix Millet al capdavant del Palau de la Música. L'Ens de Comunicació Associativa, que agrupa 22 federacions de l'associacionisme cultural català, ha fet públic un manifest (pdf) on assegura que 'no podem permetre que es qüestioni el treball i esforç que diàriament milers de persones culturalment actives duem a terme'. Les associacions també manifesten la seva perplexitat sobre com i per què s'han pogut realitzar tantes irregularitats i en tant de temps sense que hagin estat detectades i argumenta que 'el Palau de la Música Catalana és una obra social i arquitectònica emblemàtica, però no és un referent a l'hora de parlar de gestió cultural dins de l'associacionisme català'.
L'Ens de Comunicació Associativa diu que per llei, existeixen des de fa molt de temps, els instruments i les eines de control regular de les entitats, fundacions i organisme similars. Les obligacions recauen en els socis, patrons i administracions quan es parla de consorcis com és el cas del Palau de la Música Catalana. En el comunicat emès expressen que 'és del tot inadmissible que ara els responsables institucionals 'avisin' de més controls i filtres a les entitats, quan han estat precisament ells els que no han complert amb les seves obligacions, fins al punt que se'ls en poden demanar responsabilitats'.
En el seu escrit afegeixen que 'des de sempre, els limitats recursos econòmics que el món associatiu cultural ha rebut de les administracions públiques han estat fiscalitzats i no solament se n'ha demostrat el bon ús, sinó que el seu benefici social ha estat multiplicat de manera exponencial per la pràctica i les activitats dutes a terme, per la immensa aportació de capital humà altruista i voluntari. A cadascú les seves responsabilitats'.
També diuen que la quantia de l'estafa i el frau, tant la que s'ha reconegut en la declaració de culpabilitat com la que es dedueix del debat públic originat, és de tals proporcions que no solament justifica el malestar de la massa coral de l'Orfeó per les desatencions que ha patit, sinó que indigna el conjunt de la cultura popular per la multitud d'instal·lacions que podrien haver estat arranjades amb els diners que han anat a parar al domini privat i la dinamització que s'hagués pogut incentivar amb tants recursos.
Per aquest motiu suggereixen la comparació del total de l'estafa feta sobre la base dels diners aportats per les institucions públiques i els pressupostos que aquestes dediquen a les associacions i a la cultura popular. Afirmen que sembla una evidència que, al marge de la sentència judicial que dirimirà les responsabilitats, les institucions polítiques s'haurien de plantejar una actuació exemplaritzadora. És per tot això que reclamen que el judici a Fèlix Millet i els seus col·laboradors no es converteixi en un judici al món associatiu cultural català.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat