Política Última actualització Dilluns, 12 d'octubre de 2009 18:10 h

Santiago Fisas es desmarca del PP i reivindica l'oficialitat del català a la UE

El seu company de partit Alejo Vidal-Quadras és el principal opositor a la nostra llengua

L'eurodiputat del PP Santiago Fisas ha reivindicat aquest dilluns l'oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea i s'ha compromès a fer front comú amb la resta de parlamentaris catalans per aconseguir-la. 'Si Andorra formés part de la UE, el català evidentment seria una llengua oficial, per això no veig per què ha de ser un inconvenient que ho sigui ara', ha defensat Fisas, tot i que el PP, i molt especialment el vicepresident de l'Eurocambra i company de Fisas, Alejo Vidal-Quadras, rebutja de ple aquest reconeixement. Fisas s'ha desmarcat del PP en la presentació de la Xarxa d'Entitats Europeistes Catalanes (XEEC), tot assegurant que donarà suport 'amb molt de plaer' a la resta d'eurodiputats catalans per aconseguir l'oficialitat.

Fisas ha anunciat que donarà suport 'amb molt de plaer' als eurodiputats de CiU, PSC, ERC i ICV per afegir el català a les 23 llengües oficials de la UE, tot i que el seu partit s'hi oposa. 'Per part meva, recolzaré aquesta iniciativa i ho faré amb molt de plaer', s'ha compromès davant la resta d'europarlamentaris catalans, provocant fins i tot l'aplaudiment de l'ecosocialista Raül Romeva.

Fisas ha advertit, però, que 'hi ha moltes altres llengües que tampoc no són oficials que tenen més o menys els mateixos drets' que el català i que, per tant, això 'no ho fa fàcil'. A la UE hi ha una seixantena de llengües que no són oficials, però el català és el vuitè idioma amb més parlants dels 27. Fisas ha assegurat que li ha demanat al comissari europeu de Multilingüisme, Leonard Orban, que 'doni suport a les llengües europees abans que a les dels immigrants' extracomunitaris.

Les sis entitats europeistes de Catalunya i els eurodiputats catalans s'han unit aquest dilluns a l'Eurocambra per advertir plegats que 'Europa és incompleta sense la realitat catalana' i pressionar 'convèncer el govern espanyol perquè sol·liciti i negociï l'oficialització de la llengua catalana a les institucions europees', reformant el reglament 1/58. La Fundació Catalunya Europa de Pasqual Maragall, l'Associació Horitzó Europa, l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya, la Joventut Europea Federalista de Catalunya, el Consell Català del Moviment Europeu i l'Associació de Diplomats de la UE han presentat a l'Eurocambra la Xarxa d'Entitats Europeistes Catalanes (XEEC).

---

Notícies relacionades