Política Última actualització Dijous, 15 d'octubre de 2009 05:00 h

69 anys després de la mort de Companys se segueix demanant la nul·litat del seu judici

El Govern ho farà en sessió extraordinària · L'executiu espanyol sempre s'hi ha mostrat reticent

Aquest dijous, 15 d'octubre, es commemora el 69è aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys, l'únic president d'una nació democràtica que ha estat afusellat pel feixisme. Ni els 34 anys de democràcia a l'Estat espanyol ni la Llei de la Memòria Històrica han aconseguit per ara anul·lar el judici sumaríssim que la dictadura franquista va fer a Companys. L'executiu espanyol ha entregat aquest dimecres a la néta del president màrtir el document de restitució moral de la memòria del seu avi, i ja ha advertit que no pensen anar més enllà. El Govern, en canvi, veu la restitució moral només com 'un primer pas' per arribar fins a l'anul·lació del procés i així ho demanarà avui formalment en una reunió extraordinària del Consell de Govern.

El Govern no dóna per acabat aquí el procés i es reuneix aquest dijous de forma extraordinària per aprovar 'un únic punt que fa referència a la voluntat institucional d’aconseguir que sigui declarat nul el judici contra el president de la Generalitat Lluís Companys'. Montilla, que també ha expressat el compromís del Govern en seu parlamentària, assegura: 'Crec que és una voluntat àmpliament compartida per la majoria del poble de Catalunya'. Valora positivament que el govern espanyol hagi adoptat aquest acord 'de reparació moral i política' -que segons informava l'Avui consta de 16 línies i obvia que Companys va ser afusellat com a president de la Generalitat- però creu que és 'precisament aquest pas' el que 'dóna peu' a que Catalunya demani la nul·litat del procés.

Nul·litat

Aconseguir la nul·litat del judici de Companys serà una tasca complicada. Aquesta possibilitat va caure a l'últim moment en la tramitació de la Llei de la Memòria Històrica per les pressions judicials i ja d'entrada es va descartar que es procedís a anul·lar per llei totes les sentències franquistes com proposaven IU-ICV i ERC. Així, la via que haurà d'explorar el Govern és demanar al Tribunal Suprem espanyol (TS) que anul·li el procés, un cop l'Estat espanyol ja ha emès la reparació moral. Segons informa El Punt perquè el TS revisi un cas es demana la presentació d'un argument jurídic nou. En aquest sentit ICV apostaria per introduir l'aprovació de la Llei de la Memòria Històrica però ERC creu que aquest tribunal farà el mateix que ja va fer amb els casos de Joan Peiró i Salvador Puig Antich i vol deixar la porta oberta a la reclamació davant els tribunals internacionals.

Declaració de reparació

La Declaració de reparació, prevista a la Llei de Memòria Històrica estatal, és una declaració moral i simbòlica, prevista per als qui van ser condemnats i sancionats, durant la guerra civil o la dictadura, pels òrgans penals o administratius de la dictadura per motius politics, ideològics o de creença. Poden sol·licitar aquesta declaració les persones afectades i, en cas que ja haguessin mort, el seu cònjuge i els seus familiars fins al segon grau. Les dues actuacions, document de reparació i petició de nul·litat del judici, van destinades a dignificiar i restituir la figura del president Companys, l’únic president europeu democràticament escollit que va ser executat pel feixisme.


El president anuncia que dijous el Govern, en sessió extraodinària, demanarà la nul·litat del judici a Companys

El motiu de la sessió, ha explicat, és aprovar “un únic punt que fa referència a la voluntat institucional d’aconseguir que sigui declarat nul el judici contra el president de la Generalitat Lluís Companys”. I ha reblat: “Crec que és una voluntat àmpliament compartida per la majoria del poble de Catalunya”.

El cap de l’Executiu ha recordat que fa un any ell mateix va dir que “el Govern i el seu president estaven disposats a seguir totes les vies polítiques i jurídiques fins aconseguir l’anul·lació del judici”. En aquest sentit, ha valorat que el Govern d’Espanya hagi adoptat un acord “de reparació moral i política” de Companys, “a partir de la petició que la seva néta va formular, a l’empara de la Llei de la Memòria Històrica”.

“Precisament -ha apuntat el president- aquest pas donat pel Govern espanyol és el que dóna peu, ara, a un nou pas que emprendrà el Govern de Catalunya amb l’acord de dijous vinent”.

---

Notícies relacionades