El Congrés rebutja demanar l'oficialitat del català a la UE aprofitant el procés de d'admissió del croat
CiU ha defensat una Proposició no de Llei perquè 'la tretzena llengua més parlada d'Europa' sigui oficial
14
Carregant
L'estat espanyol no demanarà a la UE que declari el català llengua oficial a Europa. El Congrés dels Diputats ha rebutjat aquest dimarts la Proposició no de Llei de CiU que instava l'executiu espanyol a sol·licitar l'oficialitat del català coincidint amb la propera tramitació per admetre el croat. En la votació posterior al debat que ha obert el diputat de CiU, Jordi Xuclà, la cambra ha rebutjat la iniciativa amb 26 vots a favor i 315 en contra dels dos grups majoritaris, PSOE i PP. La Proposició de CiU volia aprofitar l'imminent entrada de Croàcia a la UE, amb la conseqüent modificació del reglament lingüístic europeu per incloure el croat, perquè el govern espanyol sol·licités l'oficialitat del catal.
El diputat de CiU, Jordi Xuclà, ha defensat al Congrés la iniciativa parlamentària del seu grup, insistint en el gran nombre de parlants que té el català i exposant que hi ha una situació de 'dèficit democràtic' pel no reconeixement oficial d'aquest idioma, de l'euskera i del gallec al sí de la UE.
Xuclà ha apel·lat a la 'protecció i foment' de les llengües cooficials de l'Estat que 'diverses lleis es fan pròpies' per demanar als grups del Congrés, i especialment al Govern, que votessin favorablement a la Proposició no de Llei .
El diputat català ha afegit que l'objecte de la Proposició és 'instar el govern espanyol a afrontar la superació definitiva d'aquest dèficit de representació i expressió del caràcter plurilingüístic, pluricultural i plurinacional' de l'Estat.
A més Xuclà, ha recordat que la proposta no és 'patrimoni' del grup de CiU, sinó que és 'l'expressió de la voluntat manifestada pel catalanisme transversal', que ha identificat amb les formacions d'ERC, ICV, PSC i la pròpia CiU. A més, el diputat convergent ha recordat que l'oficialitat del català a la UE és un mandat d'una llei orgànica com l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Els representants del 'catalanisme transversal' (ERC i ICV, en aquest cas) al que ha fet referència Xuclà han votat favorablement a la proposició de CiU. També s'ha sumat a la iniciativa parlamentària el Bloque Nacionalista Galego (BNG), que per boca del diputat Jorquera ha explicat els motius de l'esmena que hi ha introduït, demanant que el reconeixement oficial es faci extensiu al gallec i l'euskera. El Partit Nacionalista Basc (PNB), al seu torn, també s'ha adherit a la proposta catalana.
Pel que fa als dos grups majoritaris de la cambra, PP i PSOE, han declinat donar suport a la iniciativa. Per part del POSE, Juan Moscoso, ha fet una defensa de la pluralitat cultural de l'Estat i ha assegurat que 'sempre' han defensat la presència de les llengües cooficials de l'Estat a la UE. Amb tot, però, el seu grup ha presentat una esmena de tres punts aposta per garantir 'els acords assolits fins ara' a la UE en matèria lingüística, propsa que els eurodiputats puguin participar en els debats parlamentaris en la seva llengua materna, i aposta per 'promocionar les llengües cooficials' en tots aquells àmbits on sigui possible.
De la seva banda, el diputat popular Roberto Soravilla ha assegurat que la proposta de CiU 'ofereix algunes dificultats' i ha afegit que no consideren oportú plantejar ara aquesta qüestió. En la seva opinió, 'és preferible esperar que la Unió Europea proposi una revisió' dels tractats lingüístics, que no plantejar el cas en aquests moments quan, ha dit, 'Espanya ha anat perdent pes a la UE i la seva capacitat de negociació és bastant relativa'. Amb tot, però, el popular ha assegurat que el seu grup no està 'en contra en allò essencial' de la proposta.
Imprimir
Enviar
Calella (El Maresme)
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat