directe ! a La República. N. 4126. Dissabte, 2 de juliol de 2022 04:46 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Cultura doble fletxa

Mor als 73 anys l'actor Jordi Dauder

Més de seixanta pel·lícules i desenes de muntatges teatrals avalen la carrera d'un dels grans de la interpretació catalana

Comentaris 3  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
carregant Carregant

L'actor Jordi Dauder i Guardiola ha mort a les 11 de la nit d'aquest dijous a l'edat de 73 anys a la clínica Ruber de Madrid. Dauder va néixer a Badalona el 5 de març del 1938. Va estudiar Art Dramàtic i Història Contemporània a Barcelona i París però des del 1988 es dedicava gairebé en exclusiva a la interpretació. Havia treballat en teatre, televisió i cinema tant en produccions catalanes com a Madrid. Una de les seves darreres aparicions públiques va ser el gener del 2011 quan l'Acadèmia del Cinema Català el va homenatjar en la tercera edició dels Premis Gaudí, atorgant-li el Gaudí d'Honor, que Dauder va dedicar a Miquel Martí Pol i a Lluís Llach.

Comparteix
   


Etiquetes
Jordi Dauder i Guardiola (Barcelona, 1938) va estudiar Art Dramàtic i Història Contemporània a Barcelona i París, però és conegut per la seva trajectòria en el món de la interpretació, un sector al qual va entrar de manera professional a partir del 1988 i no va tancar portes a cap disciplina. Per això Dauder va ser un dels grans actors de teatre, de televisió, de doblatge i de cinema. 
 
Més de seixanta pel·lícules avalen la seva carrera al món del cinema. Dauder va treballar amb directors catalans com Pere Portabella, que el 1990 el va dirigir a 'Pont de Varsòvia' o Ventura Pons en tres films, 'Amor Idiota' (1998), 'Carícies (1997) -film pel qual va rebre el premi del públic al millor actor català- o 'Anita no perd el tren' (2001). També es va posar sota la direcció de Marc Recha el 1999, amb 'El árbol de las cerezas' o Jaume Balagueró, el mateix any, amb 'Els sense nom'. Dauder va participar també en la cinta que el director anglès Ken Loach va rodar a l'estat espanyol sobre la guerra civil, el 1994, 'Terra i Llibertat'. 
 
El 2008, Jordi Dauder es va posar a la pell d'un sacerdot de l'Opus Dei a 'Camino' de Jaime Fesser, un paper pel qual va rebre el Premi Goya a millor actor de repartiment. El mateix any, el seu paper com a Manuel Azaña a 'Azaña, cuatro días de julio', li va representar un Premi Gaudí, en la primera edició d'aquests guardons. El 2011, en la tercera edició dels Premis Gaudí, l'Acadèmia del Cinema Català li va retre homenatge atorgant-li el Gaudí d'Honor. Ja visiblement malalt, Dauder va recollir el premi i va dedicar-lo a Miquel Martí Pol i Lluís Llach, dues personalitats del món cultural català, que tot i no dedicar-se al cinema, va dir Dauder, se les apreciava i va destacar la seva lluita per la cultura català.
 
Durant el discurs dels Premis Gaudí, Dauder va agrair als companys de professió aquest homenatge i va reivindicar 'l'orgull' de ser actor o actriu i 'd'estar al servei dels personatges'. En aquella ocasió, Dauder va recordar algunes de les persones amb qui va treballar com Pere Portabella o Ventura Pons, i va qualificar el Premi com 'un estímul per seguir lluitant per la nostra cultura, identitat i cinema'. L'actor va afegir: 'és realment la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui'. 
 
Jordi Dauder també tenia una llarga experiència en teatre on va treballar pel Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure o el Mercat de les Flors i al costat de directors com Calixto Bieto. Alguns dels muntatges més coneguts van ser 'Medea', sota la direcció de Núria Espert'. Amb un text de Samuel Beckett, 'El último vals', Jordi Dauder va experimentar a banda de la interpretació també la direcció teatral. En televisió, Jordi Dauder va conèixer la fama gràcies al seu paper de Mateu Montsolís a 'Nissaga de poder', emesa entre el 1996 i el 1998 per Televisió de Catalunya. També havia participat en altres produccions com 'La loll', 'Quico el progre' o 'Tres pics i repicó'. Més recentment, Dauder va aparèixer a Cutro, a 'Hay alguien ahí?'. 
 
L'activitat de Jordi Dauder també el va portar a alguns recitals de poesia i lectures dramatitzades com 'Poèmes d'amour' d'Albéniz i 'El amor brujo' de Manuel de Falla, o 'El rapte del Serrallo' de Mozart. Dauder va ser també un dels actors que va impulsar i protagontitzar el 2004, el muntatge '(No) En el nostre nom', que amb textos de Miquel Martí Pol, Arthur Rimbaud, Bertold Brecht o Josep M. de Sagarra defensava la pau, i condemnava la guerra. 
 
A partir de les 9 del matí d'aquest divendres començarà la vetlla per Jordi Dauder al tanatori de San Isidro de Madrid.




Notícies relacionades

COMENTARIS fletxa taronja

item
#3
mario fletxa bcn
17 de setembre de 2011, 09.59 h

Benignament sóc ara guiat
enllà del vell origen de les aigües,
on ja no sento la contínua font.

quan els purs llavis reposin, cansats
de la vigília del tercer nocturn,
començarà l'ocell la clarosa lloança.

Jo, que moro i sé
la solitud del mur i el caminant,
et demano que em recordis avui,
mentre te'n vas amb les sagrades hores.
Salvador Espriu
Ho faré Dauder, gran rapsoda i admirat actor
... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#2
17 de setembre de 2011, 08.37 h

On és en l'escrit que a més de Miquel Martí i Pol, i Lluís Llach, va fer una referència en veu MOLT ALTA, que "diguem NO" com diu en Raimon, NOSALTRES NO SOM D'EIXE MÓN!"!!!!!!! És el més important de tot el que va dir. Ell era un polític en tot el que feia i deia! En pau descansis Jordi!


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#1
Gerard fletxa Munic
16 de setembre de 2011, 13.21 h

Perdem un gran català, un gran actor, un savi discret i treballador, un badaloní.


Valora aquest comentari:   votar positiu 16   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


















EDITORIAL fletxa

Del Directe a La República

Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més

BLOGS enquestes

Joan Lladonet Joan Lladonet
El català i l’independentisme fan nosa fins i tot a molts catalans
Ramon Boixet Ramon Boixet
Verissimo

#xocdetrens fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.