Política Última actualització Divendres, 23 d'octubre de 2009 17:21 h

La fiscalia recorre la llibertat de Millet i Montull

Xifra en 20 MEUR els diners que van desviar en només cinc anys

La fiscalia ha presentat aquest divendres el recurs d'apel·lació contra la llibertat provisional sense fiança de l'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull. El fiscal Francesc Bañeres ha demanat en el seu escrit la presó provisional incondicional per als dos únics imputats pel desviament de fons de l'Associació i la Fundació Orfeó Català i del Consorci.

De fet, l'acusació pública eleva ja fins als vint milions d'euros la quantitat que van desviar quan estaven al capdavant de l'entitat per pagar obres en propietats privades, viatges familiars i bodes de les seves filles.

El fiscal -que substitueix Emilio Sánchez Ulled perquè aquest està immers en el judici del 'cas Hisenda'- demana formalment presó provisional per a Millet i Montull a l'entendre que hi ha risc de fuga perquè les penes a les que s'enfronten són molt greus i pel rebuig social que pateixen per presumptament desviat uns vint milions d'euros –fins ara es parlava d'una desena- d'una entitat tant important per a la societat catalana.

Bañeres recorda que, de moment, el titular del Jutjat d'Instrucció número 30 de Barcelona, Juli Solaz, els imputa dos delictes continuats d'apropiació indeguda i falsedat en document mercantil, pels quals l'acusació pública podria sol·licitar que se'ls condemnés a uns catorze anys de presó per a cadascun.

A més, la fiscalia també els podria acusar d'un delicte de malversació de fons públics perquè el Palau de la Música es nodreix principalment d'importants subvencions públiques tot i ser una entitat privada Bañeres recorda que es pot entendre que els diners desviats del Consorci –en el que estan presents la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona- mantenen la seva consideració de fons públics i això faria augmentar la pena fins als vint anys de presó.

'Les penes previstes per aquest tipus de comportament són molt greus i la mera perspectiva de la seva imposició és suficient per fer aflorar als afectats com a mínim el impuls per burlar la seva aplicació', sentència el fiscal en el seu recurs.

Tanmateix, el fiscal recorda que el jutge també va basar la seva decisió en el 'clar arrelament familiar i les seves circumstàncies personals com l'edat que fan altament improbable l'existència de risc de fuga'. En aquest sentit, senyala que els imputats només compten amb l'afecte dels seus familiars directes a causa de la 'repulsa social de qualsevol estament social'.

A més, en altres casos si s'ha dictat presó provisional malgrat l'arrelament, com va passar amb el gendre de la família Tous –acusat de matar un dels lladres que va assaltar el domicili dels joiers- o per estafes com les de Afins i el Fòrum Filatèlic.

Confessió esbiaixada

Un altre dels motius utilitzats pel jutge per deixar en llibertat a Millet i Montull és la seva carta de confessió. Bañeres, però, sosté que aquesta tampoc permet descartar amb seguretat que els imputats no fugin de la justícia perquè 'no només no és espontània sinó que també resulta deliberadament esbiaixada'. El seu objectiu era aconseguir l'atenuant de confessió i tenir més possibilitats d'aconseguir la llibertat provisional.

El fiscal recorda que la carta de confessió feia referència 'estrictament' a les despeses personals a càrrec del Palau i assegurava que els diners en efectiu sense justificant eren utilitzat per fer pagaments en negre a diferents artistes. Bañeres, però, considera que 'hi ha indicis de que això no va ser així'.

A més, 'era qüestió de dies' que apareguessin les primeres factures fraudulentes perquè Millet 'no només no tenia cap objecció a pagar les seves despeses personals amb fons de l'entitat sinó que tampoc en tenia per deixar les factures de les despeses als arxius del Palau', apunta el fiscal.

En aquest sentit, recorda que el registre dels Mossos va permetre trobar documentació que a primer cop d'ull semblava 'suficientment comprometedora' i que dies després els nous gestors van tenir accés als comptes, les anotacions i les factures de l'època en què Millet era president del Palau de la Música.

Pugna per les mesures cautelars

Com ja va fer aquest dimecres en una roda de premsa extraordinària al costat de la fiscal superior de Catalunya, Teresa Compte, Bañeres defensa en el seu escrit l'actuació de l'acusació pública referent a les mesures cautelars contra els querellats des de que va presentar la querella el 10 de juny. El fiscal nega en el recurs que, com insinua el jutge instructor, la petició de presó respongui a la pressió social.

En la interlocutòria emesa després de la vista de mesures cautelars, el magistrat recorda que l'acusació pública no només no va demanar l'ingrés a presó dels imputats en la querella ni en l'escrit presentat després del registre del Palau, sinó que va sol·licitar explícitament la seva llibertat i tan sols va demanar que se'ls retirés el passaport i se'ls prohibís sortir del país, mesures que el jutge va denegar.

En aquest sentit, Bañeres admet que al juny no apreciaven risc de fuga dels querellats perquè la informació era 'certament limitada' i només feia referència a la sortida d'importants quantitats de diners en efectiu dels comptes del Palau amb justificacions falses. Els nous gestors del Palau els van informar de que havien trobat documentació sobre 'quantiosos' pagaments realitzats el 2008 i el 2009 a empreses pantalla vinculades amb Millet i Montull, pagaments per obres que no es van dur a terme al Palau sinó en propietats privades i la retirada de documents del despatx de Montull pocs dies després del registre.

Davant els nous indicis, la fiscalia va demanar el 9 de setembre la imputació formal de Millet, Montull i la filla d'aquestes per poder celebrar posteriorment la vista de mesures cautelars i demanar el seu ingrés a presó. El jutge, però, no els va prendre declaració fins el 19 d'octubre i va denegar totes les mesures sol·licitades per l'acusació pública, inclosa la retirada del passaport i la prohibició de sortir de l'Estat perquè la causa era secreta i eren prou coneguts.

De fet, en el seu recurs d'apel·lació, el fiscal encarregat del cas retreu al magistrat Juli Solaz que es posicionés 'clarament amb la defensa dels imputats, assumint com a propis, gairebé en la seva totalitat, els seus arguments' a favor de la llibertat provisional de Millet i Montull, com la confessió i la consignació en un compte judicial de prop de dos milions d'euros.

---

Notícies relacionades