La Plataforma en Defensa de l'Ebre exigeix al govern espanyol que rebutgi el minitransvasament a Castelló
El moviment social contra el transvasament reclama també al Govern que aclareixi que el canal Xerta-Sénia no servirà per derivar aigua de l'Ebre cap al País Valencià
0
Carregant
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha exigit al govern espanyol del PSOE que es pronunciï obertament en contra d'un possible minitransvasament de l'Ebre, tal i com va reclamar la setmana passada en una moció el ple de la Diputació de Castelló. Consideren que, en coherència amb la derogació del transvasament l'any 2004, l'executiu de Madrid ha de fer una declaració 'política' per desautoritzar el projecte, sobretot, amb l'aprovació del règim de cabals per al tram final de l'Ebre encara pendent. El moviment antitransvasament ha convocat pel pròxim 1 d'octubre una reunió informativa a Tortosa per abordar la sentència del Tribunal Suprem i la demanda de la Diputació de Castelló.
La PDE ha agraït la resposta de partits polítics i ajuntaments a la moció de l'ens provincial castellonenc però ha recordat que, en qualsevol cas, el rebuig de la proposta s'ha circumscrit únicament en l'àmbit territorial i no estatal. 'Tant ICV, ERC, CiU com PSC tenen veu a l'Estat i han de dir al govern del PSOE que es manifesti', ha declarat el portaveu del moviment social, Joan Antoni Panisello.
Apunten que, més enllà que materialment no quedi temps suficient durant aquest mandat per iniciar un procés parlamentari per rebutjar aquesta demanda, l'executiu espanyol hauria de manifestar-s'hi, 'si hi ha voluntat política', amb una declaració d'algun 'portaveu autoritzat'. 'Han de continuar el que van fer l'any 2004 i no autoritzar-ho', ha insistit Panisello, qui ha recordat la incongruència que suposaria no fer-ho quan encara ha d'aprovar el règim de cabals per al tram final de l'Ebre. 'No podem fer que ho faci el pròxim govern, que segons totes les enquestes serà el PP, i llavors ja sabem què passarà', ha tancat.
La petició d'un minitransvasament de 90 hectòmetres cúbics anual feta per la Diputació de Castelló així com la sentència del Tribunal Suprem que insta el govern espanyol a pronunciar-se formalment sobre aquesta petició seran els principals temes que el moviment antitransvasament analitzarà en el marc d'un acte informatiu, obert a la societat ebrenca en general, que han convocat pel pròxim dissabte 1 d'octubre, a les vuit del vespre, a l'auditori Felip Pedrell de Tortosa amb el títol 'Ara el volen a Castelló. No als transvasaments'. La trobada ha de permetre discutir les repercussions d'aquests fets i articular l'oposició de la ciutadania.
El paper del Xerta-Sénia
El també portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, ha reiterat la importància de la convocatòria per al futur del riu i del territori: 'estem en una cruïlla', tot avançant que el moviment plantejarà noves mobilitzacions. En aquest context, ha reiterat el paper que la construcció del canal Xerta-Sénia, i els seus hipotètics sobrants d'aigua que no es destinarien finalment al regadiu, en el fonament de la petició d'un transvasament de l'Ebre des del País Valencià. 'És una situació especial que requereix una actuació especial de la gent de les Terres de l'Ebre. No és broma. Els canals s'estan fet. La Diputació de Castelló ha posat el cascavell al gat. El PP del País Valencià ens diu que quan vingui Rajoy hi haurà transvasament', ha argumentat.
El moviment antitransvasament, a més, ha reptat al Govern, com a promotor de l'obra del canal Xerta-Sénia, que digui 'que el canal no servirà per transvasar a Castelló', per foragitar dubtes. 'O és que no té amo el canal?', s'ha preguntat. Segons ha apuntat, però, 'l'única' forma per poder frustrar les aspiracions transvasistes des de Castelló passaria per l'aprovació definitiva del règim de cabals ambientals del tram final de l'Ebre, que continua encallada als despatxos.
'Després veuríem l'aigua que queda al riu. Però això només ho pot fer l'Estat o la Generalitat', ha continuat. Malgrat tot, Tomàs ha recordat que la 'política de transvasaments' no ha desaparegut en cap cas durant el govern socialista, a qui ha acusat de canviar el ritme i fragmentar el gran transvasament en tres obres menors.
La PDE, a més, insisteix en la necessitat de posar en marxa una auditoria que determini els diners invertits en la construcció del canal i, sobretot, els suposats beneficis que aportaria a l'economia de les Terres de l'Ebre. El sindicat agrari Unió de Pagesos comparteix aquestes posicions i qüestiona també obertament la seva utilitat. 'No tindrem cap remordiment que es construeixi un altre canal a les Terres de l'Ebre que no porti aigua', ha sentenciat Tomàs.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat