Per tercer cop en només nou mesos de govern, Mas ha viatjat aquest dimecres a Brussel·les. La Comissió Europea anunciarà aquest 19 d'octubre si inclou o no el Corredor Mediterrani en la seva xarxa d'infraestructures prioritàries i en finança una part i els presidents de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Múrcia han volgut fer una exhibició de força a la capital comunitària. 'El nostre acord és tan fort i el nostre objectiu tan important que avui som tots a Brussel·les treballant plegats, en comptes de ser a Espanya lluitant els uns contra els altres perquè d'aquí a dos mesos tenim eleccions', ha argumentat Mas. 'És sorprenent? Probablement! És poc habitual? Probablement. Però és la realitat i aquesta realitat explica moltes coses', ha defensat el President.

 

En un discurs en anglès, francès, castellà i català, Mas ha assegurat que el Corredor Mediterrani 'no es planteja en termes de confrontació entre territoris', però ha volgut recordar 'a qui correspongui' que els Països Catalans i Múrcia 'representen la meitat de la població i de la creació de riquesa de l'Estat' i estan 'connectats pels ports amb el Sud-est asiàtic'. Sense esmentar-lo directament, Mas ha rebutjat el projecte de corredor central per connectar Andalusia, Madrid, l'Aragó i França a través dels Pirineus: 'El corredor no pot quedar al marge de les rutes marítimes, ha d'anar en paral·lel a les autopistes del mar, perquè fer servir els ports vol dir transportar fer forma més barata, ràpida, neta i competitiva'.

 

'Vocació europea permanent'

 

Mas ha recordat la 'vocació europea permanent al llarg dels segles' de Catalunya i ha demanat a 'una Europa que s'ha barallat sempre i ara ha d'ajudar' que 'no s'oblidi d'un territori que se sent europeu i necessita vincles més profunds i estrets amb Europa'. 

 

El Corredor Mediterrani pel qual aposta Catalunya, que connectaria la Jonquera amb Algesires, competeix amb altres propostes d'infraestructures del govern espanyol, com la connexió entre Madrid i Lisboa o la unió amb Europa a través del centre dels Pirineus. En plena crisi, Catalunya considera el Corredor Mediterrani com una aposta estratègica. La línia de tren permetria transportar mercaderies des del nord d'Àfrica fins el centre d'Europa, passant pel port de Barcelona, que podria desenvolupar noves indústries i créixer exponencialment. Amb tot, el govern espanyol no s'ha compromès a fer tota la xarxa pel Mediterrani, i podria deixar fora del Corredor Almeria i Algesires, connectant des de Barcelona, Castelló o València directament cap a Madrid. 

 

Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Múrcia representen el 40% de la població i el PIB de l'Estat espanyol, el 50% de la seva producció agrícola, el 55% de la producció industrial, gairebé el 60% del tràfic terrestre de mercaderies, més del 65% del tràfic marítim i un 60% de les exportacions i el turisme. Els diversos representants polítics i econòmics han indicat que el Corredor és una infraestructura imprescindible per fomentar la recuperació de la crisi 

 

L'alcalde de Barcelona Xavier Trias ha defensat la creació d'un gran clúster de ciutats interessades en el Corredor Mediterrani i en les grans connexions transeuropees, una associació que englobaria una gran zona d'influència des de Sant Petersburg, a Rússia, fins a Casablanca, al Marroc. En aquest sentit, Trias ha comptat amb el suport de l'alcalde de Castelló, Alfonso Bataller i el de Màlaga, Francisco de la Torre Prados. En representació internacional, també han participat a l'acte, l'alcaldessa de Ginebra Marta Vinacensi i representants de l'ajuntament de Rotterdam, Estocolom i Lió. A l'acte també hi han participat una desena d'empresaris i organitzacions comercials i socials com el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, el president de les PIMEC, Josep González, o el president del Consell Superior de Cambres de Comerç de València, José Vicente Morata.