Societat Última actualització Dimarts, 27 d'octubre de 2009 05:00 h

Gairebé 8.000 nouvinguts han fet cursos de català aquest any

A través dels 327 cursos promoguts per la Generalitat i entitats d'immigració

Prop de 8.000 persones d'origen estranger han après enguany català gràcies a la col·laboració entre la Generalitat, els ens locals i les entitats d'immigració. La secretaria de Joventut ha acollit aquest dilluns un acte de reconeixement públic a les més de setanta entitats de l'àmbit migratori que han ofert cursos inicials i bàsics de català durant el que portem de 2009, gràcies al suport de la secretaria per a la Immigració i del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). La majoria dels alumnes inscrits són d’origen llatinoamericà, subsaharià i magrebí. Les polítiques d'integració lingüística en català s'han incrementat arran del Pacte Nacional per a la Immigració, que estableix que la catalana serà la llengua vehicular d'acollida per garantir la integració i la cohesió social.

Aquesta oferta, iniciada el 2005, ha permès que enguany i fins a principis del mes d'octubre 7.904 alumnes d'origen estranger hagin après català a través dels 327 cursos que s'han posat en funcionament. D'aquests, una setantena els han promogut associacions de persones immigrades i la resta diversos ens locals d'arreu de Catalunya. En tots els casos es tracta d'una oferta de formació gratuïta i en horaris adaptats a les necessitats dels alumnes. Es tracta, doncs, d'una actuació que complementa l'oferta habitual del CPNL que promou a les seves seus.

Per procedències, les persones inscrites són majoritàriament d'origen llatinoamericà (30%), seguides per les d’origen subsaharià (22,6%), magrebí (22%) i a més distància les d'origen asiàtic (6,5%).

Els cursos s'ajusten en tot moment als criteris generals del CPNL, que s'encarrega d'atendre les sol·licituds de les entitats o dels ens locals que actuen en nom de col·lectius de persones immigrades que manifesten la voluntat d'aprendre català. El Consorci organitza els cursos a les seus de les mateixes entitats o en centres habilitats i proporciona el professorat necessari. Per la seva banda, la secretaria per a la Immigració s'encarrega del finançament.

El Govern ha destacat l'esforç i el compromís d'aquestes persones, ens locals i entitats a l'hora de promoure l'ús social de la llengua catalana, cosa que està en consonància amb les previsions del projecte de llei d'acollida, actualment en tramitació al Parlament. Un text que preveu establir un servei de primera acollida al conjunt del territori on l'aprenentatge de la llengua catalana tindrà un paper clau.

Aquestes accions s'emmarquen també en les mesures del Pacte Nacional per a la Immigració, signat per la gran majoria de forces polítiques catalanes, agents socioeconòmics, entitats municipalistes i associacions referents del sector el desembre del 2008. Concretament, quan aposta per fer del català llengua vehicular d'acollida que permet bastir una cultura pública comuna, garantia de convivència i cohesió social.

---

Notícies relacionades