En una cosa té raó aquest home: Això de la " transició nacional " de CiU, no és més que un joc de paraules i intentar vendre fum per mirar de mantenir distret, anestesiat i desmotivat el personal, i qui dia passa...any empeny.
-nega cap trencament. No 'un'
-als partits sempre hi ha qui en surt i qui hi entra. No 'qui marxa'
Ja l'han deixat anar?...si és que entren per una porta i sulten per l'altre!
Devia estar dormint a la palla!! Ara resulta que tenim més autogovern i més finançament?.
A veure si la nova ERC aconsegueix clarificar l'ambigüitat de CiU i aglutinar la resta d'independentistes... sinó no ens en sortirem.
Cal anar per feina i fer entendre als catalans d'origen i els nouvinguts parlin la llengua que parlin, que la independència és anar a favor de Catalunya i no en contra de res... i que poder decidir a casa nostra és el millor que ens pot passar.
Quina gràcia la interpretació de'n Muntilla sobre la 'Transició nacional' de CiU. La meva interpretació és precisament oposada. Transició a res. Igual que aquest nou mot que ha passat a substituir el concert econòmic: "Pacte econòmic". Les ambigüetats de CiU estan ben dissenyades. Amb una exactitud que engatussen a molts catalanets, ja que estan obertes a interpretacions diverses, i cadascú hi pot posar el seu propi somni de com vol que sigui Catalunya.
La meva interpretació però ... Llegir més
Aquest ex-virreietó PSOEísta millor estaria calladet, puix pocs mèrit té per criticar ningú ni tant sols opinar de la política, puix ha sigut una marioneta dels socialistes espanyols, traïnt de fet el càrrec que va ocupar, puix aquest comporta defensar Catalunya fins a la mort si convé, per damunt de totes les coses.
No és pas exemple de res; doncs, no està qualificat ni per opinar i menys encara per criticar als demés.
Cony de sociates!!!
Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més
Joan Lladonet De traïdors n’hi ha pertot. No tan sols a Espanya, a Veneçuela o als EUA, sinó també a Catalunya |