Carod reivindica els dos tripartits com a eina que ha estès l'independentisme a totes les formacions
'Vam fer el que havíem de fer per a la unitat civil del nostre poble', considera · 'Estic, he estat sempre i continuaré estant disposat a treballar, sense la més mínima interferència en la dinàmica electoral', afirma
El ciutadà Josep-Lluís Carod-Rovira -al marge del seu càrrec de vicepresident del govern català i de dirigent d'ERC- ha pronunciat avui a la Pedrera la conferència Adéu al nacionalisme, visca la nació! (pdf), durant la qual ha fet una encesa defensa dels dos governs tripartits que ha contribuït a investir, en tant que han permès de conformar una 'nació sencera i cohesionada'. Tot i que no concorrerà com a número 2 d'ERC a les properes eleccions al Parlament, ha afirmat que continuarà estant a la primera línia de foc, sense concretar com, però sense que generi 'la més mínima interferència en la dinàmica electoral.'
En referència a l'aposta d'ERC d'haver fet presidents de la Generalitat els socialistes Pasqual Maragall i José Montilla, Carod-Rovira ha afirmar que era conscient que 'hi ha decisions que avui potser hi ha gent que no acaba d’entendre del tot, però començaran a tenir sentit, a caure pel seu propi pes, en el full de ruta de l’estratègia correcta, si ens en sortim com a nació sencera i cohesionada.' Ambdues decisions també han contribuït, des del seu punt de vista, a 'portar a la irrellevància política els postulats espanyolistes a Catalunya, allunyant-los de la possibilitat de constituir majories.'Gràcies als dos governs catalanistes i d'esquerres, opina que 'han augmentat els independentistes estratègics, els independentistes no essencialistes, els independentistes del
benestar. Molta gent ha obert els ulls i ja hi ha independentistes a tots els partits, independentistes de totes les sensibilitats', fet que ha posat nerviosos 'molts sectors', perquè l’independentisme ja no és un reducte, ni es pot reduir. La transversalització del sobiranisme és una evidència irrefutable.'
Carod considera també que 'molts voldrien que l’independentisme tornés a ser un moviment d’uns quants convençuts sense cap altre projecte polític ni proposta nacional que el retorn a les essències', alhora que critica que 'uns quants independentistes els fan el joc', en referència a formacions extraparlamentàries com la CUP o Reagrupament.
'No és hora d'escissions'
Carod ha dissipat qualsevol ombra de dubte respecte si encapçalarà cap nou projecte polític: 'No és hora d’escissions ni de més fragmentacions en el mapa polític català (...). Han passat moltes coses i en passaran més encara. Tot va cada cop més de pressa. S’acosten canvis profunds en la política catalana, els propers anys. I jo seré en aquests canvis. I hi sóc ara ja, contribuint a preparar-los, sense la més mínima interferència en la dinàmica electoral. Vull contribuir, a primera línia, a construir la nació des de l’esquerra.'
Contra la pedagogia envers Espanya
Carod també s'ha adonat que és inútil 'continuar pensant, ingènuament, en les bondats de la pedagogia en aquelles latituds i abocar-hi més diners, més temps i més energies', alhora que s'ha exclamat que 'si tots els recursos emprats, al llarg dels anys, per fer pedagogia de Catalunya a Espanya (amb exposicions, conferències, cursos, viatges amunt i avall, publicitat, mostres gastronòmiques, articles, anuncis, i àpats de treball) els haguéssim utilitzat per fer pedagogia a Catalunya, les coses ens haurien anat d’una altra manera.'
Crida a l'optimisme
Carod ha tornat a reiterar la seva crida a l'optimisme com a via per a salvar el país:' Qui volem que s’apunti a una nació de discurs derrotista, de pessimisme col·lectiu, a una pàtria que s’extingeix, qui volem que utilitzi una llengua que s’acaba, segons sentim a dir des de fa anys?'
Alhora, ha constatat la necessitat que el missatge catalanista es reinventi: 'El motor de la construcció permanent de la nació catalana no pot ser la nacionalista, esgotadora i frustrant obsessió antiespanyola.' Creu que 'ens cal abandonar l’empat infinit de la confrontació entre dues identitats essencialistes (la del nacionalisme que té estat i la del nacionalisme que no en té i el pateix, la del només som només catalans o només espanyols) per guanyar l’adhesió de la totalitat de la ciutadania a la construcció d’un projecte nacional lliure, comú, compartit, de futur, que es basi en la seva voluntat.'
Reinterpretant la màxima pujolista de 'És català qui viu i treballa a Catalunya', Carod opina que 'És català qui vol construir el futur nacional amb nosaltres, és català qui en vol ser. No es tracta d’assimilar, sinó de compartir la nació, donant veu i un lloc de respecte per a tothom.'