Política Última actualització Diumenge, 8 de novembre de 2009 12:57 h

El traductor de les 32 llengües de la UE no veu 'cap dificultat' perquè el català sigui llengua oficial

Lamenta que quan ha estat a Barcelona, tothom li ha respòs en castellà

'Estic segur que moltíssima gent voldria aprendre el català si fos llengua oficial a la Unió Europea' afirma Ioannis Ikonomou, el traductor de la Comissió Europea qui és capaç de parlar 32 llengües. Confessa que li molestaria 'una política lingüística que ignorés la diferència'. Ikonomou, que considera que la política lingüística de la UE és 'molt oberta' reclama que s'aprenguin els 'idiomes petits' perquè considera que cadascun 'enriqueix l'experiència quotidiana'. Ell, però, no parla català i lamenta que, quan ha visitat Barcelona i ha intentat posar en pràctica el poc que sabia, 'tothom em contestava en castellà'.

Ikonomou va començar a estudiar amhàric perquè li encanta el menjar etíop, va fer un curs d'euskera a Pequín perquè li va proposar una amiga iugoslava, i el persa l'aprenia mentre feia de cambrer a Nova York. 'Estava fent un postgrau a la Universitat de Columbia i al restaurant sempre tenia la gramàtica oberta i, entre plat i plat, hi donava un cop d'ull, memoritzava quatre paraules o intentava traduir una frase', explica el traductor grec que afirma que no és ell qui escull aprendre un nou idioma sinó que són les llengües que l'escullen a ell. Descobrir menjars d'altres indrets, escoltar músiques en llengües desconegudes, viatjar a un lloc nou o fer un amic d'un país diferent són només algunes de les mil raons per les quals Ioannis Ikonomou estudia un nou idioma. 'Cada llengua que aprenc em permet conquistar un nou espai de pensament, de present i de passat, una nova manera d'entendre', afirma.

Euroeufòria

Ioannis Ikonomou és un dels 1.750 traductors de la Comissió Europea i l'únic que parla 32 llengües. De totes elles, 'només' de l'anglès, el francès, l'alemany, el castellà, l'holandès, el portuguès, el suec, l'italià, el danès, el polonès, l'húngar, el turc, el txec i l'eslovac tradueix al grec, la seva llengua materna, des del seu despatx a Brussel·les. Tot i així, encara reconeix que no li resulta fàcil aprendre un nou idioma. 'És com els atletes olímpics, per a qui tampoc és fàcil guanyar i sempre s'han de seguir entrenant', explica, 'però l'esforç d'aprendre un idioma nou sempre val la pena perquè et dóna una visió més àmplia de l'experiència humana', matisa.

El català, però, no forma part de l'extensa llista de llengües que Ikonomou ha après al llarg de la vida. Tot i que l'entén i el llegeix, i es reconeix un enamorat de Barcelona, també confessa que 'els catalans no m'han ajudat, perquè quan he visitat Barcelona i he intentat utilitzar el poc català que sabia –Si us plau, on és el metro?– tothom em contestava en castellà; no és com a França que has de parlar francès perquè sinó no sobrevius', explica l'eurofuncionari.

Després d'haver conquistar l'espai de tants idiomes, Ikonomou s'autodefineix com un ciutadà cosmopolita i europeista. 'Si la Unió Europea no existís algú l'hauria d'inventar', exclama, perquè suposa 'la unió en la diferència: ara ja no som només grecs o alemanys sinó que som europeus'. Així, reclama que es mantinguin aquestes diferències i que es continuïn aprenent els 'idiomes petits' perquè considera que cadascun 'enriqueix l'experiència quotidiana' i, afirma, 'no m'agradaria viure en un món on tothom parlés només anglès'. Per això, se sent orgullós de la política lingüística de la Unió Europea, tan llunyana de la d'institucions similars, com les Nacions Unides, on 'només hi ha sis idiomes oficials'.

Un petit pas endavant

'Ara, el teu pare pot escriureu una carta a qualsevol institució europea en la seva llengua materna i els meus col·legues la traduiran a la resta de llengües', explica satisfet de la política lingüística de la Unió, que qualifica de 'molt oberta'. I és que, tot i que el català no és llengua oficial a la UE –i, per exemple, no es pot usar al ple de l'Eurocambra–, els ciutadans sí que es poden adreçar a totes les institucions europees en català i ser respostos en la pròpia llengua. 'Últimament, el català, el basc i el gallec han pujat d'estatus i ja no són idiomes perifèrics', explica Ikonomou, que considera aquest fet com un índex que mostra la importància que la Unió Europea dóna al multilingüisme i a la proximitat al ciutadà. 'Em molestaria una política lingüística que ignorés la diferència', sentencia.

Ikonomou considera que no hi hauria cap dificultat que el català esdevingués llengua oficial de la UE. 'És molt difícil trobar intèrprets i traductors que vulguin aprendre grec, húngar o búlgar, que són llengües estranyes, però estic segur que moltíssima gent voldria aprendre català perquè ja parlen italià o portuguès', opina Ikonomou. 'Els pobres bascos tindrien un gran problema, perquè no hi ha altres idiomes propers, però pel català estic segur que no hi hauria cap dificultat', insisteix.