Unes cinquanta persones protesten contra les retallades del Govern en l'acte d'inici del curs acadèmic de la UdL
L’encarregat d’oferir la lliçó inaugural fou Iñaki Gabilondo, que, entre altres coses, va denunciar l'allunyament de la classe política de la societat
Unes cinquanta persones, majoritàriament personal universitari, van protestat ahir coincidint amb l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2011/2012 de la UdL. Amb crits i xiulets, dirigits especialment al secretari d'Universitats, Antoni Castellà, els concentrats van mostrat el seu rebuig cap a la política universitària del Govern.
Tot i impedir el seu accés, els manifestants van poder desplegar les seves pancartes a l'interior de la sala on es va celebrar l'acte i que, tot i l'acció reivindicativa, es va poder desenvolupar amb normalitat, tot i que amb cert retard.El periodista Iñaki Gabilondo fou l'encarregat de pronunciar la lliçó inaugural, en què es va mostrar crític amb el model social i econòmic que ens ha portat a l'actual crisi. Va denunciar l'allunyament de la classe política envers la societat i el camí ‘equivocat’ que segueix, vetllant més pels interessos partidistes que no pels generals. Així mateix, també va criticar el paper dels mitjans de comunicació de preocupar-se més de quadrar els seus comptes que de dedicar-se a desenvolupar el compromís que tenen amb la societat, el d'informar.
Per això, Gabilondo va fer una crida al sector periodístic per que aprofiti el context actual per fer-se fort en la justificació de la seva tasca social basada en el dret a la informació. El periodista va defensar l'ètica com a garantia de salvaguarda d'aquesta professió i va alertar que només sobreviuran aquelles empreses que s'hagin guanyat la seva solvència davant la societat. Tot i això, Gabilondo es va mostrar esperançat que l'home serà capaç de crear nous conceptes i variables que li permetran ressorgir.
Per la seva banda, el secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà, va justificar els pressupostos ‘restrictius’ del Govern per la ‘complexitat’ del moment actual i va defensar la necessitat de fer compatibles les retallades amb l'àmbit del coneixement i de la recerca, que són claus per al futur del model universitari català. ‘L'impacte pressupostari s'ha de fer pensant en un model que sigui eficient a 10 anys vista’, va afirmar. Castellà ta,bé va agrair el diàleg mantingut amb els rectors aquests mesos per trobar-hi una resposta.
En la seva intervenció, el rector de la UdL, Roberto Fernández, defensà de forma contundent el paper de la UdL, demanant al Govern que no apliqui el mateix nivell de retallades pressupostàries a les universitats que com la Universitat de Lleida han fet els deures pel que fa a contenció de la despesa i a aquelles que han incomplert les regles del joc. Així mateix, reiterà el seu compromís perquè les retallades pressupostàries afectin a el mínim possible al personal de la UdL.
També va reclamar un mapa de titulacions que racionalitzi la universitat catalana amb criteris d'equanimitat i que també serveixi com a eina de reequilibri territorial. Així mateix, Fernández defensa que la UdL s'especialitzi en allò que sap fer, en l'àmbit agroalimentari, ciències de la salut, innovació tecnològica i en les ciències socials i humanístiques.