Minoves: 'No podem renunciar a utilitzar el català a les nostres institucions'
El director de Cooperació i Acció Humanitària carrega contra els qui qüestionen les traduccions al català
La insòlita polèmica encesa pel PPC, Ciutadans i el portaveu adjunt del PSC Joan Ferran al Parlament de Catalunya arran de la contractació d'un servei de traducció per atendre una delegació provinent de Nicaragua encara cueja. Aquest dimecres ha estat el director de Cooperació i Acció Humanitària i responsable de la visita, David Minoves, qui ha volgut posar els punts sobre les is i denunciar la conducta 'acomplexada' d'aquells partits que, excusant-se en la crisi, pretenen retallar-nos els drets lingüístics, culturals i nacionals. En un article a l'indirecte!cat titulat 'Ni un pas enrere' Minoves denuncia la utilització electoral del cas dels traductors i sentencia que 'no podem renunciar a parlar en català a les nostres institucions'.
Per Minoves la dels traductors és 'una polèmica absurda i inoportuna davant una delegació que valora positivament la normalització del català i el seu us habitual tant al carrer com a les institucions'. En aquest sentit, el director de Cooperació recorda que la delegació venia a conèixer el grau de normalització a casa nostra per aplicar mesures similars amb les llengües reconegudes als Estatuts d'Autonomia de Nicaragua. 'No vulgueu saber la cara que feia algun dels representants en veure que estàvem a punt de tirar-nos els plats pel cap, justament per haver respectat el dret a parlar en la pròpia llengua a les nostres institucions', s'exclama Minoves. En el seu article, el director de Cooperació i Acció Humanitària titlla d''arguments populistes' els d'aquells que 'ens volen fer creure que en temps de crisi hem de fer marxa enrere i no defensar els drets lingüístics'. Minoves assegura que mai s'hauria pogut imaginar 'l'acomplexament de bona part de la classe política catalana' i de tants 'mitjans de comunicació amb seu a Catalunya'.
Per Minoves, 'costi mil euros o en costi més', no pot ser que s'utilitzin aquests casos com a arma de 'desgast electoral'. 'O és que a partir d'ara també mesurarem els drets lingüístics, culturals i nacionals en funció dels costos econòmics que tenen en temps de crisi?', es pregunta Minoves.
Per últim Minoves apel·la a prendre'ns seriosament a nosaltres mateixos si volem ser reconeguts algun dia internacionalment: 'Com volem aleshores que ens prenguin seriosament? Com voleu que aquesta sigui una capital d'esdeveniments internacionals amb personalitat pròpia si a la mínima renunciem?'.