Societat Última actualització Dimecres, 11 de novembre de 2009 17:48 h

'I'm Catalan I love freedom' denuncia a l'Eurocambra els 'dèficits democràtics' de l'Estat

La campanya reivindicativa ha arrencat aquest matí a Brussel·les

La campanya 'I'm Catalan I love freedom' ha arrencat aquest dimecres a Brussel·les denunciant al Parlament Europeu els 'dèficits democràtics' de l'Estat espanyol, reivindicant 'que Catalunya sigui el proper estat d'Europa' i donant suport a les consultes d'autodeterminació del 13 de desembre en 140 pobles i ciutats. 'El mur de Berlín no era l'últim obstacle per a la llibertat d'Europa, a Espanya encara n'hi ha un contra els catalans', ha advertit el coordinador de la Comissió de la Dignitat, Toni Strubell, qui ha denunciat davant la UE el 'genocidi cultural' que han patit els catalans durant 40 anys i ha comparat el 'racisme' que patim els catalans a l'Estat amb el que pateixen 'els tibetans, els kurds o els armenis'. La campanya reivindicativa continuarà demanant l'Estat propi fins al final de la presidència espanyola de la UE, el 30 de juny de 2010.

'I'm Catalan I love freedom' ha elegit aquest dimecres 11 de novembre, a les onze i onze del matí, per a presentar-se davant l'Eurocambra per commemorar que fa just 91 anys de l'armistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial i permetre el naixement de nous estats com Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Txecoslovàquia, Iugoslàvia i Hongria. 'Allò que és normal a Europa és que els pobles esdevinguin lliures a través de l'exercici democràtic del dret a l'autodeterminació i nosaltres aspirem a aquesta normalitat democràtica i també volem exercir el nostre dret a la llibertat per ser un estat que contribueixi a la construcció europea', ha proclamat l'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras.

La campanya reivindica 'que Catalunya sigui el proper estat d'Europa' i tindrà continuïtat fins al final de la presidència de torn espanyola de la UE, el 30 de juny del 2010. Strubell ha lamentat que Catalunya estigui 'obligada a viure en un estat amb estàndards democràtics inacceptables' i ha assegurat que fins i tot 'Kosovo i el Tibet tenen més sort' perquè el 'gran dèficit democràtic' que pateixen sí que ha 'aixecat les sospites' de la comunitat internacional. El també lector de la Universitat de Deusto s'ha queixat que 'algunes ciutats espanyoles encara tenen carrers amb el nom de Franco i d'unitats militars que van lluitar contra els aliats en la Segona Guerra Mundial'.

'Per què Espanya és tan absolutament incapaç de superar el seu passat autoritari?', s'ha preguntat Strubell, denunciant que 'encara ni tan sols no s'hagi anul·lat, simbòlicament, totes les penes de mort i de presó contra centenars de milers de republicans després de la Guerra Civil', com la del president Lluís Companys, i que el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, 'defensi públicament que anul·lar aquestes sentències seria qüestionar els fonaments legals de l'Espanya Constitucional'. 'Això només passa a Espanya, on la néta de Franco apareix en els programes de televisió i on el negacionisme no és cap crim, sinó una pràctica regular dels mitjans de comunicació, això no és cap accident i Europa ha de saber-ho', ha alertat el coordinador de la Comissió de la Dignitat i responsable d''I'm Catalan I love freedom'.

'Genocidi cultural' i 'racisme' espanyol contra Catalunya

Strubell ha denunciat el 'genocidi cultural que ha patit Catalunya durant 40 anys' i ha comparat el 'racisme' d'Espanya contra els catalans amb el que han patit o pateixen 'els jueus, els tibetans, els kurds o els armenis'. En l'acte de presentació, que s'ha fet íntegrament en anglès en una sala de l'Eurocambra a Brussel·les, Strubell ha censurat que el rei d'Espanya defensés 'que el castellà no s'ha imposat mai a ningú', que el català 'que parlen un de cada cinc ciutadans de l'estat espanyol encara estigui prohibit al Congrés' i que es tanquin les emissions de TV3 al País Valencià.

El Premi d'Honor de les lletres catalanes, doctor en filologia catalana i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, Joan Solà, ha recordat que el català 'es parla en quatre estats europeus, França, Espanya, Itàlia i Andorra i té una quota efectiva de parlants de més de vuit milions, molt més que altres llengües totalment reconegudes per la UE per la simple raó que tenen el suport d'un estat'. 'La UE ha donat signes de voler preservar la cultura i els valors dels diferents pobles que la formen, però fins ara la comunitat catalanoparlant no s'ha pogut beneficiar d'aquest desig', ha criticat Solà.

El catedràtic de Bioquímica i Biologia molecular de la Universitat de Barcelona i impulsor de la manifestació del Deu mil a Brussel·les per l'autodeterminació, Enric Canela, ha presentat el llibre que 'I'm Catalan I love freedom' ha lliurat aquest dimecres a tots els eurodiputats. 'Catalunya, com qualsevol altre país del món, té tot el dret a decidir el seu futur i volem transmetre això als nostres germans europeus', ha explicat Canela, recordant que el 13 de desembre més de 14 pobles i ciutats catalans celebraran referèndums d'autodeterminació. 'En el futur farem més consultes fins aconseguir un referèndum vinculant, no volem ser diferents d'altres països que ja han exercit la seva sobirania o que ho faran quan voldran, volem poder escollir el nostre futur', ha reivindicat Canela. En la presentació s'ha projectat un vídeo del discurs que va fer Pau Casals davant l'assemblea de les Nacions Unides el 1971.

---

Notícies relacionades