Economia Última actualització Divendres, 13 de novembre de 2009 12:09 h

Un petit poble del Solsonès rep una inversió de 60 milions d'euros en plena crisi per fer-hi un complex turístic

Vol atraure una part del milió de famílies del nord d'Europa que tenen previst comprar una casa al sud del continent en els pròxims cinc anys

La societat holandesa Bluegreen Valley ha començar les obres per convertir un terreny de 60 hectàrees de Navès (Solsonès) en el complex turístic Lago de Linya. Es tracta d'un projecte que busca atraure una part del milió de famílies del nord d'Europa que tenen previst comprar una casa al sud del continent en els pròxims cinc anys. El projecte suposa una inversió de 60 milions d'euros en un municipi de només 274 habitants. Un hotel, un centre de salut, cases, un restaurant i un centre d'esports formen part del projecte, els edificis del qual projecta Benedetta Tagliabue. El projecte inicial s'ha reduït per fer-lo viable en temps de crisi.

Lago de Linya ocuparà una superfície de 20 hectàrees de les 60 que té la finca de Sant Andreu de Linya. Les quaranta restants, que són de bosc, es cediran a l'Ajuntament de Navès.

L'hotel tindrà 25 habitacions i una categoria d'entre cinc o sis estrelles. Inicialment, el projecte preveia que l'hotel tingués fins a 80 habitacions. La reducció del nombre de cambres permetrà fer-les 'més grans i luxoses', explica el promotor del projecte Frank VandeWeyer. A l'entorn de l'hotel hi haurà 30 casetes per allotjar-se en règim hoteler.

El que no ha variat del projecte inicial és el centre de salut, on també hi haurà la possibilitat de fer estades en el cas de tractaments llargs. Es tractarà d'un centre de benestar integral, on es podran fer tractaments amb aigua. Aquest ha de ser un dels principals atractius del projecte, segons els promotors, en un moment en el qual la societat està tendint cada vegada més a 'cuidar-se i a fer tractaments preventius de salut'.

Una altra peça del projecte seran les cases, tant de compra com de lloguer, ja que també funcionaran com a vilar rural. N'hi haurà 25 que tindran l'aspecte de masies i 25 més que seran torres. Inicialment estava previst construir-ne 90.

El complex Lago de Linya es completarà amb la restauració de l'església i del conjunt medieval que hi ha al costat, que es convertirà en un restaurant, amb una gran plaça que funcionarà com a terrassa de l'establiment. Lago de Linya tindrà també una petita botiga, una petita àrea comercial i un centre d'esports amb un apartat especial dedicat als esports d'aventura. Més endavant, es podria completar amb la construcció d'un centre de convencions, que de moment s'ha aparcat fins que l'economia es reactivi.

Tot plegat, en una urbanització que estarà plena de zones verdes, canals d'aigua, petits llacs i fonts.

L'horitzó posat al 2012

Les màquines han entrat aquesta setmana als terrenys per iniciar els treballs d'obertura dels camins que distribuiran els diferents espais del complex. La intenció dels promotors és que a finals de l'any que ve s'hagin completat els treballs d'infraestructura i que es puguin iniciar les obres de l'hotel i del centre de salut. Per a la primavera de l'any 2011 es calcula que ja s'hauran restaurat la masia i que podrà funcionar el restaurant i pel que fa a tota la resta del projecte, la intenció és que estigui acabat l'estiu del 2012.

Cap al mes de febrer, els promotors volen fer un acte simbòlic de col•locació de la primera pedra i a partir d'aquí s'iniciarà el treball de comercialització de les parcel•les de les cases, que ja quedaran assenyalades i marcades perquè els clients puguin visitar-les i fer-se càrrec de la seva localització abans de signar l'opció de compra d'una d'elles sobre plànol.

A la recerca dels nord-europeus

Quan fa tretze anys es va començar a dissenyar aquest projecte, es va fer pensant en el client del nord d'Europa. Segons VandeWeyer, un 90% de Lago de Linya estava dirigit a aquest públic. Ara, però, afirma, aquest percentatge es reduirà, perquè l'interès pel turisme rural s'ha incrementat també al país, de manera que se'n farà una bona promoció a Catalunya per equilibrar al 50% la clientela estrangera i la catalana.

VandeWeyer assegura que hi ha estudis que certifiquen que un 75% dels nord-europeus 'somnien' amb comprar una casa al sud del continent i que segons estudis del The Financial Times hi ha un milió de famílies que tenen previst comprar-hi una casa en els pròxims cinc anys.

Aquest mateix públic està interessat, afirma VandeWeyer, en una vida ecològica i per aquest motiu, una de les bases del projecte és la seva construcció i disseny utilitzant energies sostenibles i materials naturals. De fet, totes les cases funcionaran amb plaques d'energia solar, l'aigua es captarà dels cinc pous subterranis i es reciclarà per reutilitzar-la a les zones verdes. Pel que fa al restaurant, afegeix, s'hi servirà un percentatge molt alt de productes ecològics, subministrats per productors i pagesos locals.

L'atractiu que té Barcelona entre el turisme europeu és un dels principals reclams que utilitzaran els promotors del projecte per vendre'l. Segons VandeWeyer, la proximitat de la capital amb Navès gràcies a la millora de les comunicacions, que Barcelona sigui considerada com la ciutat amb millor qualitat de vida d'Europa i la 'moda' que s'està estenent al nord d'Europa per la vida al camp són elements que ajudaran a la seva comercialització.

Feina i activitat al territori

Frank VandeWeyer calcula que un cop tot el complex estigui en funcionament, hi treballaran entre 40 i 60 persones, però que a l'entorn sorgiran iniciatives i altres activitats que hi estiguin relacionades que ajudin a reactivar l'economia de la zona. En aquest sentit ha explicat que ja hi ha alguns pagesos de la zona que s'han introduït en l'agricultura ecològica amb l'objectiu de convertir-se en subministradors de productes del restaurant.

Un procés ple d'entrebancs

Per poder arribar fins aquí, el projecte ha hagut de superar tot un seguit de dificultats. VandeWeyer recorda que l'any 1996 ja hi havia un primer pla parcial aprovat, però que els qui el van dissenyar el van fer 'tan malament', com si fos 'una caserna militar', que es van haver de contractar uns nous arquitectes perquè el refessin totalment.

El nou pla parcial va trigar tres anys a ser aprovat, precisament quan a Cardona (Bages), just a tocar de Navès, es va plantejar la possibilitat de construir un dipòsit de residus industrials aprofitant les antigues galeries de la mina. Els promotors del projecte van amenaçar de retirar la inversió si aquest dipòsit tirava endavant, però l'oposició ciutadana i la lluita que van protagonitzar van fer que finalment el projecte fos retirat.

L'estiu de l'any 1998, el gran foc que va afectar la Catalunya Central va quedar-se a només 50 metres de la finca.

Fa tres anys, l'empresa ja tenia tots els permisos urbanístics en regla, amb el pla d'urbanització aprovat i la llicència de reparcel·lació, però això va coincidir amb un estiu de secada. Per això, el llavors alcalde del municipi, Josep Clotet, va demanar als promotors que busquessin la manera d'abastir-se d'aigua que no fos provinent de l'embassament de Sant Ponç per no perjudicar el subministrament dels veïns del municipi.

Va ser a través d'un saurí, una persona que sap trobar aigües subterrànies amb una vareta o pèndol, que van trobar cinc pous amb una capacitat suficient per subministrar aigua a tota la finca. L'Agència Catalana de l'Aigua ja ha legalitzat els cinc pous que permetran l'autonomia del complex pel que fa al subministrament d'aigua. Precisament, aquest tràmit de legalització, és el que no ha permès iniciar les obres fins aquesta setmana.

A més, el final de la tramitació ha coincidit amb la crisi econòmica i amb les limitacions dels crèdits bancaris als projectes immobiliaris. Per aquest motiu, explica Frank VandeWeyer, ha calgut trobar inversors privats tant a Holanda com a Barcelona per poder fer front a la inversió.

Dubtes i incredulitat

Abans de donar el vist-i-plau al projecte, l'Ajuntament de Navès va convocar un referèndum entre els veïns per saber si hi estaven a favor i en contra. Un 85% dels veïns que hi van votar ho van fer a favor. Però si la mateixa consulta es repetís ara, explica l'actual alcalde, Josep Maria Casafont, 'potser molts s'hi oposarien' per la incredulitat que s'ha generat a l'entorn del projecte tretze anys després de començar a parlar-ne.

En aquest sentit, Casafont afirma que sembla que sí que alguna cosa es mou i que arrencarà definitivament, però recela del fet que això coincideixi justament amb una etapa de crisi 'quan hi havia moments millors per fer-ho' i també perquè a finals d'any se'ls acabava el permís per iniciar les obres i haurien hagut de renovar la tramitació.

No obstant això, l'alcalde reconeix que aquest és un projecte molt important, que donarà feina a molta gent i que es convertirà, quan estigui a ple rendiment, en l'empresa més gran del poble. En aquests moments, la que dóna més feina al municipi és l'Escorxador Intercomarcal Berguedà-Solsonès.

Casafont ha advertit que el consistori vetllarà per un total compliment del projecte i del pla d'etapes aprovat per la Comissió d'Urbanisme de Lleida. Es tracta, ha dit, de fer-ne un bon seguiment per evitar que l'obra quedi encallada i que el paisatge de l'indret quedi malmès.