Carod-Rovira explica que ETA li va oferir signar un document per legitimar totes les formes de lluita
L'exlíder d'ERC detalla en un article a ElpuntAvui la trobada amb la cúpula de l'organització a la Catalunya Nord el 2004
15
Carregant'Era un dia fred, però assolellat i lluminós. Ventejava. Dúiem la peça de roba i el diari convinguts, visibles. Havíem sortit de casa el dia abans. Charles i Jaume s'havien quedat telèfons mòbils i agendes electròniques per impedir la nostra localització i ens van deixar on havíem de començar el nostre recorregut' així arrenca l'article de Carod-Rovira a ElPuntAvui en què dóna més detalls de la trobada amb la cùpula de l'organizació armada a primers de 2004 en un indret de la Catalunya Nord que especifica que no va ser Perpinyà. En el tanscurs del text, que insisteix a explicar que van parlar molt de política, detalla que els representants d'ETA van oferir-li signar un document que legitimava totes les formes de lluita i, Carod i Jaume Renyer, van declinar signar-lo insistint en l'exclusivitat de les vies polítiques per assolir la independència en el nou context internacional. Carod afirma que 'va valer la pena' i que ho tornaria a fer perquè va servir per avançar en el procés de pau.
L'exvicepresident del Govern Josep-Lluís Carod-Rovira tornaria a reunir-se amb ETA, com va fer a principis de gener del 2004 en una trobada que li va costar el càrrec de conseller en cap del govern de la Generalitat, aleshores presidit per Pasqual Maragall. En un article al diari 'El Punt Avui', Carod creu que 'va valer la pena' aquella reunió amb la banda terrorista, que va servir per 'parlar de pau' amb ETA i exposar-los les seves raons per optar exclusivament per la via política. 'En tot moment vam defensar la inconveniència de la via militar, per motius ètics i polítics, i vam fer l'elogi de la via democràtica', recorda Carod en aquest text, hores després de l'anunci que ETA deixa les armes.
Han passat gairebé set anys de la reunió entre l'aleshores líder d'ERC i flamant nou conseller en cap i la banda terrorista ETA. Una reunió que es va portar en total secret en un xalet d'una zona propera a Perpinyà, però es va fer pública tres setmanes més tard, quan el cap del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) li va lliurar a José Maria Aznar l'enregistrament d'una conversa telefònica entre un membre d'ETA i un altre de Batasuna on s'esmentava la trobada, segons revela Carod.
Amb motiu de l'anuncia d'ETA, Carod reflexiona sobre aquella trobada en un article de premsa en què en revela detalls i, mirant enrere, es mostra convençut que 'va valer la pena' i tornaria a reunir-se amb els terroristes. 'Només nosaltres sabem el detall de què vam parlar', es defensa Carod, per després dir que 'tothom' sap com va evolucionar tot després, 'per més que hi hagi qui no vulgui reconèixer-ho'.
'Ho vam pagar molt car i ho paguem encara ara', es lamenta Carod, recordant que quan va reconèixer públicament que s'havia reunit amb ETA, molts li van retreure que 'aquestes coses tan delicades només les fan els estats i els seus governs'. 'La criminalització m'ha acompanyat des d'aleshores', afegeix l'exvicepresident, que creu que el que 'més molestava' és que 'com a catalans' haguessin tirat pel dret.
El dia de la reunió amb la banda terrorista, que va ser possible després d'un primer intent frustrat per motius de seguretat, segons revela en l'article, Carod i Xango -com anomena ell a Jaume Renyer- que ja va reconèixer com el seu acompanyant, van parlar bastament de política i de la via política per aconseguir la independència.
Imprimir
Enviar
Barcelona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat