El govern balear reclama, des de Brussel·les, implicació de les administracions per assegurar el futur del català
En la presentació de 'Be Balears', una setmana d'activitats culturals de les Illes
La potència dels nostres veïns idiomàtics és tan gran que, si no hi ha una aposta decidida de les administracions públiques, el català no té cap futur', ha declarat el conseller de Presidència de les Illes Balears, Albert Moragues, en la presentació aquest dimarts a Brussel·les de 'Be Balears', una setmana d'activitats culturals organitzada per l'Institut Ramon Llull i el Govern Balear que vol donar a conèixer la creació artística balear a Europa. Moragues també ha fet una afirmació identitària reclamant que la cultura balear forma part de la catalana 'però té un accent distint'.
En el discurs inaugural de la setmana cultural balear a Brussel·les, Moragues ha reclamat la necessitat que les administracions públiques facin una aposta clara per la promoció del català, 'perquè, tot i els esforços que fem, la feina queda neutralitzada si els gairebé 300.000 immigrants que han arribat a les Illes Balears en els últims deu anys no parlen català', ha afirmat el conseller en declaracions a l'ACN.Concerts de grups de les quatre illes, espectacles de dansa contemporània, una sessió de cinema i un recital de poesia són les activitats d'aquesta setmana cultural, que ha arrancat aquest dimarts a Brussel·les amb una degustació de productes balears amb Denominació d'Origen i de Qualitat oberta a personalitats del món polític i cultural de Brussel·les. Una programació cultural 'amb què volem dir que Balears forma part de la cultura catalana, de la llengua amb què s'expressa, però també volem ensenyar a Europa que el català no és únic, no és només Barcelona, sinó que té accents distints', ha explicat Moragues.
Després de la reincorporació del Govern de les Illes Balears a l'Institut Ramon Llull, l'organisme encarregat de difondre la llengua i la cultura catalanes al món, és el primer cop que s'organitza una setmana d'activitats 'amb accent balear', com ha destacat la directora adjunta de l’Institut Ramon Llull, Fanny Tur. I tot i que aquesta és només la primera vegada, el cap de l'Àrea de Creació de l'Institut, Borja Sitjà, ha expressat la voluntat de poder seguir amb la iniciativa l'any que ve.
Programació de les quatre illes
Durant set dies Brussel·les comptarà amb música, dansa, cinema i literatura d'artistes vinguts de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Una selecció d'espectacles que pretenen que els programadors culturals europeus coneguin 'els protagonistes de la creació artística de les Illes' perquè precisament 'la riquesa de la cultura catalana és la seva diversitat', ha destacat Tur.
El primer espectacle de 'Be Balears' serà 'Coches rojos, miedo y cafeteras', a càrrec de la companyia de dansa Hierbaroja. Aquest dijous la companyia AuMents presentarà 'Tales of the Body' i divendres serà el torn de la literatura, amb un recital poètic que comptarà amb la lectura de poemes del mallorquí Demià Huguet i l'eivissenc Marià Villangómez, dos autors traduïts al francès i al flamenc. I és que el cicle 'Be Balears' pretén retre homenatge a dos dels més grans poetes balears del segle XX.
El programa també compta amb música, que arribarà al cap de setmana de la mà del cantautor David Vidal, el pianista de jazz Joan Martorell, el pop-rock de Formentera de 4 de copes i el folk eivissenc de Fameliars. Precisament els Fameliars serveixen de fil conductor per al cicle cultural, ja que han posat música a un dels espectacles de dansa i a un dels documentals que es projecta. La setmana tancarà, doncs, amb cinema: 'Els rastres fosforescents dels cargols', un documental sobre Joan Miró, i 'El Mar', una adaptació de la novel·la de Blai Bonet que duu el mateix nom, són les dues apostes balears que es podran veure a Brussel·les.







