"Montilla va pressionar Narcís Serra perquè Caixa Catalunya financés La Sexta"
Segons el periodista José Díaz Herrera a 'Pedro J. Ramírez al desnudo' · Relata les estretes relacions del director d'El Mundo amb el marit de Carme Chacón i el president del govern espanyol
'Si algun dia haig d'acabar amb Pedro J. Ramírez, el mataré però a petons', ha dit en més d'una ocasió el president del govern espanyol, José Rodríguez Zapatero, segons el relat que fa el periodista José Díaz Herrera al seu darrer llibre, Pedro J. Ramírez al desnudo (Foca), presentat ahir al Col·legi de Periodistes amb la presència a la sala del seu degà, Josep Carles Rius, i de l'exdirector d'El Periódico, Antonio Franco. L'entesa Zapatero-Ramírez és tanta que, fins i tot, Díaz Herrera exposa que el president espanyol no va tenir inconvenient l'any 2005 en pressionar el llavors ministre d'Indústria, José Montilla, perquè al seu torn pressionés Narcís Serra perquè Caixa Catalunya concedís 150 milions d'euros als promotors de La Sexta, aliats amb el director d'El Mundo per arrabassar l'hegemonia mediàtica de l'esquerra al Grupo Prisa.
Díaz Herrera explica que Jaume Roures, José María Tacho Benet, José Miguel Contreras, Rafael Farrera i Emilio Aragón 'es van presentar a la 'Caixa xica', la de Narcís Serra, i li van demanar un crèdit de 150 milions d'euros. Serra els va dir que no, que no el portarien a la ruïna. I llavors va trucar José Montilla fet una pantera: 'Que els donis, cony, els 150 milions d'euros'. Serra va reunir el consell i per un 55% de vots enfront al 45% els van deixar anar els diners, així, bitllo-bitllo, perquè compressin els drets de retransmissió del Reial Madrid.'Quatre anys després, Caixa Catalunya es troba immersa en un procés de fusió amb Caixa Manresa i Caixa de Tarragona que preveu l'acomiadament de 1.800 treballadors i el tancament de 500 oficines.
El paper clau de Barroso
Díaz Herrera exposa les mil i una maniobres que Pedro J. ha realitzat durant tota la seva carrera periodística per mantenir-se a la primera línia política estatal. I de com després de l'idil·li amb Aznar és capaç de ser el primer periodista a qui concedeix una entrevista el nou president del govern, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero.
Assenyala Miguel Barroso, actual marit de la ministra espanyola de Defensa Carme Chacón, com el nexe d'unió entre Pedro J. Ramírez i Zapatero. Vinculat durant la transició amb la revista àcrata El Viejo Topo -on va conèixer Federico Jiménez Losantos i Jaume Roures-, digué a Zapatero just abans que comencés la carrera cap a la secretaria general del PSOE i La Moncloa: 'Pedro J. és un perill públic, ja ho sabem. És per això que és millor tenir-lo d'amic que d'enemic', afirma Díaz Herrera.
Des de llavors, el trio Zapatero-Pedro J.-Barroso s'ha demostrat irrompible, considera Herrera. Barroso també seria qui hauria convençut el president espanyol de la necessitat de trencar els lligams amb El País i la SER i disposar d'un grup comunicatiu més afí, operació vista amb bons ulls per Pedro J., perquè per pocs lectors que el nou diari restés a El País, El Mundo esdevindria el periòdic més llegit.
Herrera relata que Roures i la resta de promotors de La Sexta són amics íntims de Miguel Barroso. Quan Zapatero va decidir de reordenar l'espectre radioelèctric espanyol i concedir dues noves llicències de televisió analògiques, el 2005, Barroso ostentava el càrrec de Secretari d'Estat per a la Informació. És en aquest context que Díaz Herrera circumscriu la trucada de Montilla a Serra.
A més, exposa: 'El més estrany de l'operació, que va indignar a gran part de la premsa, especialment a Antena 3 i Tele 5, va ser que Pedro J. Ramírez no es va ni immutar. El Mundo no va sortir a la palestra exigint la seva part de poder (...). Per què no va protestar Ramírez? Al Grupo Prisa tardarien mesos en saber-ho. I era perquè juntament amb Miguel Barroso, José Miguel Contreras, Antonio García Farreras, Julián Lacalle, Nacho Benet i Emilio Aragón, entre d'altres, s'havien aliat entre si i amb el director d'El Mundo per a arrabassar-li el poder mediàtic hegemònic a Polanco. (...) Es va muntar una nova pinça, aquesta vegada amb el suport del Nou Socialisme, per a acabar amb l'imperi del monopoli'.
'Les coses de la premsa no s'airegen a fora'
Durant la presentació, Díaz Herrera va explicar que s'havia plantejat el llibre amb l'ànim d'aportar llum a la trajectòria d'un dels periodistes espanyols 'que més s'ha envoltat amb la bandera de la llibertat d'expressió per a defensar els seus assumptes particulars i moltes vegades mesquins'.
Va ressaltar la contradicció que suposa que els mitjans demanen transparència a totes les institucions, mentre que 'les coses de la premsa no s'airegen a fora'. Considera positiu que quanta més informació aparegui sobre els responsables comunicatius, més s'afavorirà la democràcia, perquè els lectors disposaran de més dades per valorar correctament una o altra publicació.
Durant la presentació, l'exdirector d'El Periódico, Antonio Franco, acusà Pedro J. Ramírez de ser 'el prototip d'un dels desastres de la Transició' i d'esdevenir 'el gran obstacle que ha tingut la dreta democràtica a Espanya'. Alhora, considera que la paraula clau que el defineix no és 'periodisme', sinó 'poder'.
L'exdiputat al congrés espanyol i editor de directe!cat, Joan Puig, va reconèixer que el llibre li havia donat claus per entendre el comportament de determinats dirigents socialistes durant la seva batalla contra la piscina il·legal que Pedro J. té a Mallorca: 'Ara entenc per què Miquel Barroso em deia el que em deia, entenc per què De la Vega li deia a Joan Puigcercós que deixéssim d'apretar amb la piscina, entenc per què Narbona em va reconèixer que la piscina era il·legal, però que les ordres venien de dalt'.
Mediapro desmenteix la publicació