Sostres acusa el PSC de forçar el seu acomiadament a canvi dels diners per fer un ERO a l'AVUI
En la seva versió dels fets que haurien motivat l'expulsió
L'acomiadament de Salvador Sostres del diari AVUI portarà cua. Com ja va passar quan va plegar del Singular Digital, Sostres se'n va explicant amb tota mena de detalls les causes que, segons ell, han motivat el seu adéu. Segons l'escriptor, l'AVUI fa mesos que necessita 3 milions d'euros per acomiadar treballadors, i amb aquests diners que han d'arribar de la Generalitat el PSC estaria fent xantatge a l'actual director, Carles Flo, forçant-lo a netejar la 'crosta nacionalista' del rotatiu abans de rebre els diners per l'ERO. Sostres explica que fa uns mesos fins i tot va trucar Artur Mas proposant-li deixar el diari ell mateix, perquè no volia ser còmplice d'aquest procés de degradació. Sostres explica diversos casos de censures, així com els episodis de pressió arran de la seva defensa de Prenafeta i Alavedra, i assegura que, davant la notícia que els diners de l’ERO no arribarien a final de novembre, Carles Flo 'buscà qualsevol excusa per intentar la gran gesta final, que era servir-los el meu cap en safata'.
En un article al seu blog personal titulat 'La veritat del que ha passat', Sostres explica que incialment Carles Flo l'havia defensat sempre, però arran de les pressions socialistes motivades pels diners de l'ERO, Flo hauria entès, segons Sostres, 'que amb els socialistes l’única cosa que pots fer perquè t’ajudin és abaixar-te els pantalons'. Segons la versió de Sostres, 'l’objectiu del director Flo era fer l’ERO d’una vegada, i l’estratègia, per tal d’aconseguir-ho, destrossar Convergència'. Per fer-ho, Flo hauria 'dinamitat ponts amb David Madí' i més tard hauria difamat Convergència amb el polèmic article sota l'àlies fals de Mercè Garcia.
En el seu relat Sostres insinua que Flo va utilitzar-lo llavors concedint-li l'entrevista a la contraportada per tal de copar quota convergent. 'Potser mai no havia estat tan ben posicionat al diari, però em sentia fatal. Un dia vaig decidir telefonar a l’Artur Mas i explicar-li el que em semblava que estava passant: que m’estaven fent servir d’excusa per perjudicar Convergència. I li vaig oferir la meva dimissió. Li vaig oferir deixar la columna i explicar que era per aquest motiu, el de no voler-me convertir en còmplice. Em va dir que de cap manera, que la meva feina era la meva feina, que em dediqués a escriure i que ell ja es dedicaria a guanyar les eleccions amb prou marge', explica Sostres.
Segons l'escriptor, com que els diners continuaven sense arribar el director va continuar pressionant amb la voluntat de netejar encara més el diari de crosta nacionalista. Primer indicant a qui calia entrevistar: 'Bustos, sí. López Tena, no', explica l'escriptor. 'Poques vegades -si descomptem el que fa El Periódico- el periodisme s’havia degradat tant', assegura Sostres.
El següent pas d'aquesta degradació hauria estat la humiliació del periodista de la secció de política Lluís Bou, 'el primer cronista de la nació' segons Sostres, que s’ocupava de fer la informació sobre Convergència. 'Però ni així els socialistes no en tingueren prou', assegura Sostres al seu article. 'Cada dia era més difícil escriure sobre segons quins temes. Montilla, Zaragoza. la dona de Montilla. Etcètera. L’altre dia, sense anar més lluny van censurar un article sencer de Josep Maria Torrent que es preguntava sobre la virtut de la dona de don José. Cada dia era un clima més irrespirable. I tot plegat va començar a tornat-se definitivament estrany amb el segrest de Macià Alavedra i de Lluís Prenafeta'.
Respecte al cas Pretòria i la detenció dels seus amics Alavedra i Prenafeta, Sostres explica: 'Vaig poder publicar uns quants articles al respecte fins que al cap de pocs dies vaig rebre l’ordre de no poder publicar-ne ni un més. Les exigències socialistes eren les de fer aparèixer Convergència com un partit molt més corrupte que el PSC, i a Carles Flo ja no li venia d’una feina més, i necessitava els diners'.
L'espurna que hauria provocat el seu acomiadament, segons la versió de Sostres, hauria estat un article del columnista defensant la presència de Laporta en el dinar-debat de la Fundació Catalunya Oberta, ja que 'també l’odi contra el president Laporta se li començà a pronunciar, com un càncer'. 'I així va ser que dilluns a la tarda, sense previ avís i totalment per sorpresa, m’anuncià que s’estava pensant acomiadar-me i això és el que féu dimarts a la 1 del migdia. No sense abans intentar una última estratègia sociata: la de comprar-me a canvi de mantenir l’entrevista i el mateix sou que fins ara. De tant acostumat a la prostitució, no m’estranya que fins i tot ho trobés un preu raonable. Però és que a més a més mentia: mentia perquè a banda de les seves fòbies de director boig i sanguinari, el que és veritat és que la setmana anterior havia rebut la notícia que els diners de l’ERO no arribarien a final de novembre, tal com estava previst, i aleshores buscà qualsevol excusa per intentar la gran gesta final que era servir-los el meu cap en safata'.
Abans de cloure l'article, Sostres pronostica: 'no crec que els diners de l’ERO triguin gaire, tot i que venint dels socialistes, no m’estranyaria gens que li peguessin una gran puntada al cul després d’haver-lo vist humiliar-se. És el que té tractar amb miserables'.
Notícies relacionades
- L'AVUI acomiada Salvador Sostres 17.11.2009.
- La caixa de Salvador Sostres 16.11.2009.
- Salvador Sostres plega del Singular Digital 10.10.2007.