Isabel-Clara Simó i Patrícia Gabancho debaten per carta sobre la independència de Catalunya
Les dues escriptores defensen a 'Cartes d'independència a la vora d'una tassa de te' les seves idees compartint una mateixa solució pel país
4
CarregantIsabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) i Patrícia Gabancho (Buenos Aires, 1952) van començar a intercanviar-se cartes el 2010. Amb humor i passió, les dues escriptores defensen les seves idees compartint la mateixa solució pel futur de Catalunya: la independència. Un any després, aquesta correspondència veu la llum amb 'Cartes d'independència a la vora d'una tassa de te' (A Contra Vent, 2011), una reivindicació del vell art d'escriure -'amb vocals i en paper', bromegen-, on les dues escriptores van començar a debatre sobre la seva condició de dona, la vida i la literatura que les va acabar portant a una reflexió sobre la política i el futur del país. Unes idees que 'ni tot el te del món pot aigualir'.
Isabel-Clara Simó va ser la que enviar la primera carta a Patrícia Gabancho el març del 2010. Es van conèixer fa molts anys, quan Patrícia Gabancho va arribar a Barcelona, i Isabel-Clara Simó li va donar la primera oportunitat per escriure a la revista 'Canigó'. Es van començar a escriure regularment debatent sobre el feminisme, la vida i la literatura acompanyades per una tassa de te. Un 'plaer' compartit per totes dues de 'pensar pausadament' que les ha animat a publicar la correspondència. 'Fèiem com dues madammes franceses davant d'una tassa de te', han bromejat les escriptores en una entrevista a l'ACN.
La idea inicial, explica Gabancho, era 'parlar de coses de dones, frívoles i serioses'. 'En la primera carta, comencem analitzant el feminisme però per l'activitat de totes dues la independència, de manera impertinent, es va imposar', ha reflexionat l'escriptora nascuda a Buenos Aires.
Un objectiu comú: la independència
'Dissentim en moltes coses però en el fonamental, la independència, hi estem d'acord', ha afegit Isabel-Clara Simó. Per Gabancho, no cal renovar l'independentisme, sinó només 'pentinar-lo, reagrupar-lo i redreçar-lo' perquè les idees 'estan clares i el camí que s'ha de seguir tothom el sap'.
Escrit com si fos una conversa però amb monòlegs -les cartes-, defensen que 'no hi ha idees noves, fa 300 anys que donem voltes sobre el mateix', explica Clara Simó. Tant Simó com Gabancho ho tenen clar: 'Volem un trencament democràtic, pacífic i sense violència per acabar sent bons veïns', han assegurat. I han anat més enllà: 'No som antiespanyoles sinó catalanistes, que no és el mateix'.
Imprimir
Enviar
Les Escaldes
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat