
Montilla defensa, des de Madrid, la unitat i el reconeixement internacional del català
En l'acte del lliurament del XVI Premi Blanquerna
El president de la Generalitat, José Montilla, ha defensat aquest dijous la unitat i el 'ple reconeixement' del català en l'acte del lliurament del XVI Premi Blanquerna a la comissària europea Benita Ferrero-Waldner, que ha tingut lloc a Madrid. En el seu discurs posterior al lliurament del guardó, Montilla ha recordat que catalans, valencians i mallorquins comparteixen la mateixa llengua i ha lamentat que alguns 'incomprensiblement' la vegin 'com un problema' en comptes de defensar-la 'com un enriquiment'. També ha destacat que un dels 'anhels i projectes de Catalunya és un ple reconeixement de la llengua a nivell internacional'.
El president de la Generalitat ha fet aquestes manifestacions en el marc d'un acte on han estat presents els ministres espanyols d'Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, i de Treball, Celestino Corbacho, a més del conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, diversos diputats del Congrés, com Joan Ridao, i personalitats com l'exministre Josep Piqué o l'expresident de la Generalitat valenciana Eduardo Zaplana.El president ha destacat la tasca de la comissària europea Benita Ferrero-Waldner, que ha rebut la distinció 'per la seva dilatada i brillant carrera professional, pel seu treball com a comissària de Relacions Exteriors i Política Europea de Veïnatge en la consolidació i desenvolupament de la Unió Europea i, molt especialment, per la seva contribució al procés de la Unió per la Mediterrània'.
Montilla ha recordat que al llarg d'aquests anys de responsabilitats, Benita Ferrero-Waldner ha donat màxima prioritat al Mediterrani amb una visió que 'coincideix' amb la que es té a Catalunya, és a dir 'a la concepció de l'espai mediterrani com a objecte d'interès de tota la Unió Europea', i no només dels països de l'arc mediterrani.
Ferrero-Waldner: 'El geni català desenvoluparà la Mediterrània'
La guardonada, que pròximament abandona el càrrec de comissària europea, ha agraït 'l'honor' de rebre el premi de la Generalitat de Catalunya, i ha afirmat que la política mediterrània de la UE 'ha estat sempre una prioritat' per a ella. 'La raó per la què considero que el Mediterrani ha de ser una prioritat per a Europa és perquè hi conflueixen tres continents que poden treballar junts en aquest espai únic', ha dit, i perquè 'sense el Mediterrani no es pot concebre el futur d'Europa'.
Segons Ferrero-Waldner, el Mediterrani 'l'han de construir regions com Catalunya que des dels temps de Ramon Llull mira i admira el Mediterrani, l'acaricia amb el somnni de les seves ambicions i l'estimula amb el geni dels seus comerciants'. Barcelona, ha dit 'és la capital d'aquest projecte i ho mereix ser per la seva tradició històrica, la voluntat ciutadana i la seva visió política', i 'el geni català' serà qui 'desenvoluparà' el Mediterrani.
Perfil Benita Ferrero-Waldner
Benita Ferrero-Waldner, de nacionalitat austríaca, té una trajectòria professional de més de trenta anys de carrera diplomàtica a les Nacions Unides i al Govern Federal Austríac. Durant tots aquests anys, i des del seu càrrec, ha intensificat la relació amb Catalunya. L'any 2005, va participar activament en la cimera Euromediterrània que es va celebrar a Barcelona. La seva implicació va deixar patent que la comissària encoratja la participació dels governs i territoris que volen contribuir a definir i gestionar el present i el futur d'Europa.
És una personalitat política i institucional de referència i una de les poques dones que ha aconseguit aquest grau de reconeixement pels seus esforços perquè Europa miri cap a la Mediterrània.
El Premi Blanquerna l'atorga cada any la Generalitat, per mitjà de la Delegació del Govern a Madrid, per reconèixer la tasca d'aquelles persones o entitats que s'hagin distingit per la seva contribució, en l'àmbit de la seva activitat, al desenvolupament, la promoció, el coneixement o la projecció de Catalunya.
El primer Premi Blanquerna es va concedir l'any 1993 a Fernando Lázaro Carreter. Des d'aleshores, han estat distingits Adolfo Suárez (1994), Federico Mayor Zaragoza (1995), Octavio Paz (1996), Joaquín Ruiz-Giménez (1997), Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (1998), la Residencia de Estudiantes de Madrid (1999), José María Martín Patino (2000), Javier Tusell (2001), Jorge Semprún (2002), el Poble de Madrid, en homenatge a les víctimes dels atemptats de l'11 de març (2004), la baronessa Carmen Thyssen-Bornemisza (2005); Antonio Garrigues Walker (2006); el catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo (2007) i Esther Koplowitz (2008).