Els panellets, de Constantinoble a la Catalunya actual
Els tradicionals panellets tenen els seus orígens en rituals romans i dolços bizantins
'Panellets per Tots Sants, per què?', es pregunta Josep Fornés, director del Museu Etnològic de Barcelona. 'Perquè cultes molt antics als morts de la família anaven aparellats d'àpats col·lectius, d'un menjar funerari', continua. Ja els antics romans practicaven aquest costum, que podria estar inspirat en la tradició cèltica. Vincular l'homenatge als avantpassats amb el fet de compartir un tipus de menjar va evolucionar. No queda clar en quin moment els panellets arriben a Catalunya, però haurien arrelat seguint aquesta tradició, explica Fornés. 'El panellet és extremadament sofisticat', explica, i assegura que els seus ingredients 'fan sospitar que els orígens poder ser al Mediterrani Oriental'.
Els panellets tindrien els seus orígens 'en la cort de Constantinoble', segons el director del Museu Etnològic de Barcelona, Josep Fornés. Tot i que llavors es fessin servir 'festucs i mel en comptes d'ametlla i sucre', explica en una entrevista a l'ACN. Amb la invasió àrab de la Península Ibèrica al llarg de l'Edat Mitjana, el massapà i altres dolços com el torró o el codonyat van anar arrelant a la tradició culinària catalana'. 'Els panellets haurien arribat als Països Catalans a través del refinament sarraí a l'Edat Mitjana'.El panellet és una tradició que no tindria els seus orígens en un menjar popular sinó de les elits, explica Fornés. En tant que un menjar exòtic provinent d'una altra cultura, 'al principi els panellets només es podien trobar a les capitals, llocs on hi havia sobreproducció i tenien accés al comerç amb ultramar', afegeix. Les principals ciutats obertes al comerç tenien 'la capacitat d'absorbir tradicions foranes i de reconvertir-les en una de pròpia'.
Així, els panellets haurien arribat a les principals ciutats catalanes obertes al comerç d'ultramar, i gradualment, s'haurien incorporat a la tradició local. En aquest viatge en el temps i al llarg de la Mediterrània, els panellets, un cop a Catalunya, s'haurien associat amb els productes locals i propis de la tardor, com l'ametlla i els pinyons, substituint els exòtics com ara els festucs, explica Joan Turull, president del Gremi de Pastissers de Barcelona. Turull apunta a més a més que l'èxit i arrelament dels panellets es pot deure a la seva relativa fàcil elaboració i conservació, així com al seu alt valor energètic, que els feia 'un menjar perfecte pels treballadors del camp que havien de passar moltes hores sota el fred de la tardor'. Al llarg del temps, la festa i la manera de menjar-los també han anat evolucionant, fins als nostres dies.
Tots Sants prové de la tradició romana
El consum de panellets està íntimament lligat a Tots Sants, la festa dels difunts. Aquesta celebració prové de l'època romana, explica Josep Fornés. L'any 27 A.C., un gendre de l'emperador Octavi August va construir un temple en honor a tots els Déus per celebrar una victòria militar del seu sogre. La veneració de totes les deïtats alhora en un mateix temple estaria inspirada en la cultura cèltica. Així mateix, els romans tenien altars a casa on veneraven els avantpassats com a protectors de les seves vides i les seves llars. 'Solien oferir-los menjar, però tenint en compte la rellevància de la situació, no podia ser qualsevol tipus de menjar', continua el director del Museu Etnològic de Barcelona.
Amb la cristianització de l'imperi romà, aquests ritus van quedar arraconats. No obstant això, '500 anys més tard, el Papa Bonifaci IV va purificar el temple' a tots el déus, convertint-lo en un temple dedicat 'a tots els sants'. Però no va ser fins a principis del segle IX, encara tres segles més tard, que un altre Papa, 'Gregori IV, va cristianitzar la celebració de Tots Sants', afirma Fornés. Aquesta celebració ja cristianitzada, continua evolucionant al llarg del temps, mantenint menges associades i fent-se més festiva fins a arribar als nostres dies.
En les últimes dècades, altre cop a causa de la copiositat d'aliments i l'accés a productes de tot el món, els panellets tradicionals evolucionen. Una evolució afavorida per un caràcter més lúdic i menys sacralitzat de la festa de Tots Sants, a causa en part a un procés de globalització i d'assimilació del Halloween americà. Aquesta evolució, barrejada amb una visió comercial del producte, s'ha traduït en una explosió de sabors i formes, passant dels tradicionals panellets de pinyons, coco i codonyat a panellets de cafè, maduixa o xocolata, entre molts altres gustos.
I és que avui en dia, la varietat de panellets que es pot trobar a les pastisseries i fleques catalanes és gairebé tan gran com ho pot ser la imaginació del pastisser. Ara bé, tal i com alerta Josep Carrió, mestre pastisser de La Colmena, al barri gòtic de Barcelona, els ingredients principals dels panellets sempre seran 'l'ametlla, el sucre i l'ou', i no pas la farina o la patata 'de la qual molts n'han abusat'.