Política Última actualització Dijous, 26 de novembre de 2009 09:33 h

La premsa catalana de paper surt en defensa de l'Estatut de la Moncloa

Dotze diaris publiquen un editorial conjunt · Partits i sindicats catalans hi donen el vist-i-plau

Dotze diaris catalans publiquen aquest dijous, en una iniciativa inèdita, un editorial conjunt on fan una defensa de Catalunya i l'Estatut pactat a la Moncloa i ribotat per Alfonso Guerra. Sota el títol La dignitat de Catalunya, afirmen que amb la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l'Estatut hi ha en joc les normes bàsiques de la democràcia i l'esperit 'que va fer possible la pacífica transició'. El text, dirigit a la societat espanyola, afirma que a Catalunya hi ha 'preocupació' davant una sentència adversa del TC i recorda que aquest va ser debatut i aprovat al Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats i mitjançant un referèndum. El text suggereix com a reacció de la societat a una retallada tornar a articular 'la solidaritat catalana'.

En concret, signen aquesta editorial El Periódico, La Vanguardia, Avui, El Punt, Segre, Diari de Girona, Regió 7, Diari de Terrassa, La Mañana, El 9Nou, Diari de Sabadell i Diari de Tarragona.

L'editorial demana a l'alt tribunal espanyol que respecti la llei i critica que el TC s'hagi acabat convertint una 'quarta càmera', confrontada amb el Parlament, el Congrés dels Diputats i la voluntat ciutadà. 'Es tracta d'una situació inèdita en democràcia', subratlla el text. A més, recorda que quatre dels membres del Tribunal Constitucional ja han acabat el seu mandat i que no han estat renovats per discrepàncies entre PSOE i PP, i que un d'ells ha estat recusat –en referència a Pablo Pérez Tremps- i un altre va morir –Roberto García Calvo.

Solidaritat catalana

El text suggereix que la societat catalana reaccionarà amb una sentència adversa del TC respecte l'Estatut. En concret, afirma que 'si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable'. L'editorial també diu que per molts problemes i desafeccions que pateixi Catalunya, la catalana és una societat que no és 'dèbil, postrada i disposada' a què es malmeti la seva dignitat.

Pels mitjans catalans, amb la sentència del TC, hi ha en joc les normes democràtiques i l'acceptació o no d'una Espanya plural. Segons afirmen, 'hi ha motius per a la preocupació', perquè creuen que s'estaria madurant una maniobra per transformar la sentència de l'Estatut en un vertader tall en sec institucional i perquè 'estan en joc els pactes que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya'.

L'editorial també es fa ressò que els catalans estan tips d'haver de suportar la 'mirada airada' dels qui perceben la realitat catalana com el defecte de fabricació que impedeix una Espanya 'somniada i impossible d'uniformitat' i recorda que els catalans també paguen els impostos 'sense privilegis forals', que des de Catalunya s'ha contribuït al desenvolupament de l'Espanya més pobre i sense gaudir dels 'quantiosos beneficis' de la capitalitat d'Estat. A més, afegeix, el català, tot i ser una llengua més parlada que altres idiomes oficials de la UE, està sotmès a un 'obsessiu escrutini de l'espanyolisme oficial' en lloc de ser 'estimada'. 'Aquests dies, els catalans pensen, per davant de tot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga', conclou.

Suport dels partits catalans

CiU, PSC, ERC i ICV han mostrat, en major o menor grau, el seu suport a aquesta iniciativa periodística. Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida han felicitat conjuntament els editors de premsa que han promogut el text; el PSC creu que dóna la raó als raonaments que José Montilla va fer diumenge en el sentit que una retallada de l'Estatut posaria en perill la Constitució espanyola; Iniciativa creu que és 'excel·lent', i Esquerra, tot i que l'ha valorat positivament, ha afirmat que el subscrivia amb matisos, perquè considera que el que cal actualment és anar 'més enllà' del marc estatutari.

Els sindicats UGT i CCOO, així com el Col·legi de Periodistes o la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, també han rebut molt positivament la iniciativa dels rotatius i s'hi han adherit.

La dignitat de Catalunya

'Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l'Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L'expectació és alta.

L'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d'una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de soscaire o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a si mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de «símbols nacionals» (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d'acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L'Alt Tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els abundants beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l'espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent a les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d'una societat feble, prostrada i disposada a assistir impassible al menyscapte de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable.'

---

Notícies relacionades