Política Última actualització Diumenge, 29 de novembre de 2009 10:24 h

Ridao: 'Els grups minoritaris preparem una ofensiva pel català al Congrés, i el PSC hauria de fer un pas endavant'

Afirma que ERC no concorrerà a les eleccions exhibint la bandera de l'equidistància perquè no seria 'creïble'

El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Ridao, explica en una entrevista a l'ACN que els republicans i la resta de forces minoritàries al Congrés espanyol (CiU, PNB, BNG, IU, ICV, CC i Na-Bai) tret d'UPyD i UPN preparen una ofensiva per a l'ús de les llengües cooficials a la cambra. L'objectiu és presentar una proposició de Llei abans de cap d'any. Conscient que sense els vots socialistes l'aritmètica no quadra, demana al PSC que sigui 'valent' i s'hi sumi si no vol caure en una 'contradicció'. També afirma que ERC no concorrerà a les eleccions exhibint la bandera de l'equidistància perquè no seria 'creïble', i adverteix l'advocat de l'Estat que si persegueix les consultes sobiranistes 'caurà en el més absolut dels descrèdits'.

Queda menys d'un any per les eleccions al Parlament de la tardor del 2010. ERC ja prepara el ball de les possibles aliances?
La política d'aliances es decideix en funció dels resultats electorals. Els vots no són dels partits, sinó dels electors, i quan hi hagi eleccions en parlarem. Ara, això vol dir que ERC afrontarà aquestes eleccions sense parlar de possibles aliances? No. Això vol dir que ERC exhibirà l'equidistància? No, perquè no és creïble i seria tàctic. ERC defensarà la bondat del pacte i la feina feta. De cara a un nou escenari polític posarem sobre la taula condicions per pactar o anar a l'oposició: una reivindicació del concert econòmic quan s'esgoti l'actual finançament, i reciprocitat entre el que s'acorda a Catalunya i el que s'executa a Madrid perquè ara, en temes estratègics, el PSC fa un seguidisme caní i cañí del PSOE, i CiU vota per interessos corporatius.

Montilla ha afirmat que un pacte PSC-PP a Catalunya té 'zero' possibilitats, però no ha descartat amb la mateixa claredat un acord amb CiU. Com valora les dues opcions?
Aritmèticament veig el pacte PSC-PP difícil. No hi ha ni una enquesta que digui que poden sumar. En segon lloc, després d'anar al notari, Mas no ha descartat pactar amb PP ni amb PSC, o ERC. La sociovergència no és impossible, hi ha molta gent que ho demanda, entre altres coses perquè creu que ERC és un factor de trencament o ruptura amb l'status quo, però un pacte del PSC amb CiU seria el retorn a la Catalunya de l'oasi de les aigües estancades. Per tant l'únic factor que pot trencar un pacte PSC-CiU o CiU-PP és ERC.

Carretero ha fitxat els assessors de comunicació d'Obama i Laporta juga a fet i a amagar amb la política. Les noves opcions posen de manifest un desencant dels votants amb els partits tradicionals?
Crec que el més trist en democràcia és que una persona que vol constituir un partit polític no ho puguin fer com passa al País Basc. Nosaltres defensem el nostre equip i no ens inquieta que hi hagi altres opcions en concurs. La gent s'adonarà que alguna d'aquestes opcions són una resposta conjuntural que té a veure amb fenòmens demagògics o populistes que acostumen a sorgir en moments de crisi o de desafecció de la política tradicional. A mi no em fa res que hi hagi una força que defensi únicament la independència de Catalunya, però fins arribar a la independència hi ha un dia a dia, i ERC està més preocupada a tenir respostes als problemes de la gent i alhora defensar un objectiu polític com és la independència.

Aquest fenomen irromp en un moment en què les enquestes auguren una davallada d'ERC. Tem que els facin mal a les urnes?
Tinc accés a enquestes que diuen que ERC ha pogut tenir un cert desgast en relació al resultat de fa tres anys al Parlament, però totes diuen que continua essent decisiva i que el desgast és molt petit, molt menys del que alguns voldrien. Per tant, estem esperançats. Falta un any per a les eleccions per reproduir com a mínim el resultat del 2006. Entenc que els nostres adversaris més acèrrims i alguns enemics tinguin interès en que vagi sedimentant la idea que ERC pot tenir un mal resultat, però les evidències de moment ho desmenteixen. ERC té un terra molt sòlid, i l'únic que pot fer a partir d'ara és continuar creixent..

Quan s'integraran portabellistes a la direcció d'ERC?
Vull recordar que l'executiva es va renovar abans de l'estiu amb plena satisfacció de les parts que van concórrer al congrés. Puc dir que hi ha una direcció unitària i integradora, i només falten peces quirúrgiques com arribar a acord amb gent de l'entorn de Portabella. Crec que l'acord pot ser imminent.

Augura un final feliç per a la Llei electoral que el Parlament té sobre la taula?
Hem d'aprofitar un context en què la desafecció creada pels episodis de corrupció ha provocat que els partits hagin de moure fitxa. Si hi ha voluntat política podria haver-hi una llei, però aquesta llei hauria de versar no només sobre el sistema electoral, o sobre el debat de les llistes obertes, sinó també sobre l'increment de la participació -amb les urnes mòbils i el vot anticipat-, i sobre la transparència i el control i austeritat de la despesa electoral. També sobre l'autoritat electoral, que hauria d'anar a mans de la sindicatura electoral, i qüestions complicades com la ponderació territorial i la formula proporcional. Si hi ha voluntat política serà possible. Espero que CiU i PSC així ho vulguin.

El 13 de desembre els ciutadans de 161 municipis estan cridats a participar a la consulta sobre la independència. El sobiranisme guanya terreny, sí més no al debat públic. L'independentisme ha sortit de l'armari?
La prova d'Arenys de Munt va ser exitosa i hi ha ganes i voluntat de llançar no només una demostració de força sinó un autèntic desafiament polític democràtic a l'Estat. Molts d'aquests municipis són importants. En aquesta primera onada estem parlant de prop de 700.000 ciutadans, i per tant no es pot menystenir l'opinió expressada a les urnes per tota aquesta gent. Estem al davant de la màxima representació del dret a la llibertat d'expressió, d'un principi que no és nacionalista ni independentista, sinó el dret a decidir sobre el futur en pau i llibertat.

El govern espanyol ha passat de respondre les consultes als tribunals a dir que són 'intranscendents'. Creu que Zapatero tornarà a engegar la maquinària de l'advocat de l'Estat?
Jo he sentit a responsables del govern espanyol dient que s'impugnarà qualsevol consulta que sigui vulnerable des del punt de vista legal. Si l'advocat de l'Estat vol impugnar o perseguir aquest tipus de consultes que ho faci, però se li aixecarà feina i caurà en el més absolut dels descrèdits. El PP va provar de reunir quatre milions de signatures per demanar un referèndum contra l'Estatut, un referèndum clarament il·legal, i l'advocat de l'Estat no s'hi va posar. Això demostra la manera que tenen els principals partits espanyols de veure les coses: quan són iniciatives que venen des de Catalunya i preconitzen la sobirania s'han de perseguir, i quan és el PP qui ho demana es pot criticar políticament però no es persegueix amb el Codi Penal a la mà. No deixa de fer gràcia que consultar la gent sigui bo per a una cosa i per a altres no.

La passada legislatura ERC va liderar l'ofensiva al Congrés perquè s'hi pugui parlar català. En aquesta ha renunciat a lliurar aquesta batalla?
En l'agenda oculta de la negociació pressupostària vam posar aquest tema del català, i el que hem decidit és plantejar això a través d'una proposició de Llei conjunta de tots els grups minoritaris que representen interessos més o menys territorials per a la reforma del reglament del Congrés. ERC tornarà da fer de llebre en una qüestió com la llengua, i quan es presenti hi haurà un debat important. Fins ara ERC feia aquesta funció gairebé en exclusiva perquè CiU no hi tenia interès. Espero que abans d'acabar l'any fem aquesta iniciativa, però constato les dificultats objectives perquè des del punt de vista aritmètic el catalanisme pesa el que pesa, malgrat que la seva presència és molt important.

Qui dóna suport a la iniciativa?
Som els mateixos que varem subscriure aquella carta al president Bono demanant l'ús de les llengües oficials, i que molt amablement va respondre dient que això corresponia als grups polítics. La resposta en definitiva emmascarava una manca de voluntat política molt clara. El PSOE no va voler subscriure aquella carta i no està per la tasca, i per tant el que farem és empènyer des de la resta dels grups minoritaris.

Troben a faltar el suport del PSC en aquesta qüestió?
Estaria molt bé que el PSC, si tingués autonomia de criteri i fos plenament sobirà, pogués subscriure aquesta iniciativa. Crec que el PSC caurà en una contradicció i tindrà un problema greu sobre la taula quan surtin diferents diputats catalans a defensar la proposició de Llei a la tribuna del Congrés. Es tracta, en definitiva, d'explotar aquestes contradiccions, perquè d'aquesta manera el PSC ha anat adoptant progressivament en el temps posicions molt més coherents des del punt de vista del catalanisme polític. Ara podríem trobar una sorpresa si el PSC fos valent i fes un pas endavant.

Queda menys d'un mes perquè expiri el termini que Foment té per presentar el nou model de gestió dels aeroports. A ERC no li va agradar l'últim document que els va passar Blanco. Encara hi ha marge de negociació?
Tinc la impressió que aquest model serà, amb alguns canvis purament cosmètics, el que Magdalena Álvarez va presentar l'1 d'agost del 2008 al Congrés. El que proposen per als diferents aeroports és clarament insatisfactori en la mesura que no es garanteix ni la majoria per a les institucions ni una posició clarament determinant, és a dir, la capacitat de bloqueig o de veto d'algunes decisions estratègiques. Per tant, avui per avui no soc optimista i algunes coses haurien de canviar molt. Si és el mateix model, la societat civil, les institucions econòmiques, el Govern i l'oposició haurem de donar una resposta complida i molt seriosa. Espero que el PSOE no tingui la temptació de buscar el suport del PP com ja l'ha buscat i trobat en la Llei de ports.

La fusió de British Airlines i Iberia relega el Prat. L'Aeroport de Barcelona pot esdevenir l'outlet low cost del Mediterrani?
Avui el Prat ja és un aeroport de xancleta i banyador. Iberia l'ha abandonat i la seva fusió amb British encara complica més la possibilitat que sigui un hub d'interconnexions al sud d'Europa. Malgrat això, s'obren perspectives: un model de gestió plenament autònom que permeti que el Prat voli sol, i per tant que obri nous mercats i pugui espavilar-se. D'altra banda, tinc molta fe en la companyia de bandera catalana Spanair, que té un mercat molt important a l'Orient Pròxim i Àsia. Si fem les coses bé i tenim el model de gestió que ens mereixem, el Prat pot ser un aeroport que concentri molts més vols intercontinentals i sigui plenament competitiu.

El govern espanyol diu que la nova Llei de l'audiovisual espanyola ja obre la porta a la reciprocitat entre TV3 i Canal 9, però que han de ser els governs català i valencià els qui han de fer-ho possible mitjançant un acord. De la Vega ha fet els deures en aquesta qüestió?
El projecte de Llei audiovisual preveu la reciprocitat de les emissions de TV autonòmiques quan hi ha identitat de cultura i llengua i sempre que siguin limítrofes. El que passa és que ho condiciona a l'acord de les dues CCAA i a una autorització posterior per part del govern espanyol. Aquest últim element no ens satisfà i per tant hi hem presentat una esmena. La Llei de l'audiovisual és molt pitjor del que podíem preveure. És una autèntica Loapa competencial, audiovisual i cap a la llengua i el pluralisme. L'esmena confluirà en el temps amb la iniciativa legislativa popular que promou Acció Cultural del País Valencià, que va a bon ritme, recollint milers de firmes, i que arribarà al Congrés.

ACN