La flama de l'Assemblea de Catalunya revifa a l'església de Sant Agustí 40 anys després

Sellarès, Lobo, Carbonell i Serra insisteixen en el punt programàtic de l’organització que queda pendent: l’exercici del dret a decidir

11  

( 12 vots )

 Carregant

'Tal com fa 40 anys, ha arribat el moment de dir prou i encetar una via que ens permeti encarar el futur en llibertat. Per això, donem suport a l’Assembla Nacional Catalana passant-li el relleu per aconseguir la llibertat de la nació catalana'. Amb aquesta frase 110 membres de la històrica Assemblea de Catalunya han passat la responsabilitat a l'Assemblea Nacional Catalana per procurar un futur més pròsper i prometedor a Catalunya. La lectura del manifest ha clós l'acte que ha omplert amb més de 1.000 persones l'església de Sant Agustí de Barcelona, bressol de l'Assemblea de Catalunya, en el que ha estat l'acte de celebració del seu 40è aniversari. Miquel Sellarès, Jordi Carbonell, Blanca Serra i Ricard Lobo hi han pres un especial protagnisme com a representants del que Antoni Batista ha considerat 'la plataforma antifranquista més important de l'Estat espanyol'. 

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

Passaven pocs minuts de les 8 del vespre d'aquest dilluns quan l'acte en commemoració del 40è aniversari de la creació de l'Assemblea de Catalunya ha començat a l'església que la va veure néixer. El Mossèn Francesc Casañas ha estat l’encarregat de donar la benvinguda a l'acte, i s’ha referit explícitament al seu predecessor, el Mossèn Juncà. Acte seguit, el professor de la UAB Antoni Batista ha destacat el paper que l’Assemblea de Catalunya va tenir en la transició, ha ressaltat la necessitat de 'recordar la història' i ha explicat les accions més importants dutes a terme per l'assemblea i les seves interioritats, com el fet que la Teresa Bofill servís de 'semàfor' per indicar que es podia entrar a l’Església de Sant Agustí sense perill. Noms com Antoni Gutiérrez, Josep Benet, Luís Maria o Lluís Maria Xirinacs s'han recordat en parlar de l'Assemblea que va ser 'un Parlament abans que tinguéssim un Parlament', en paraules de Batista qui ha conclòs la seva intervenció parafrasejant a Jordi Carbonell: 'Jordi, que la prudència no ens faci traïdors'.

Carbonell, Sellarès, Lobo i Serra

Arribat el torn de les intervencions dels quatre protagonistes del moviment, Carbonell ha reivindicat la tasca de l’Assemblea assegurant que 'quedarà com un dels actes històrics d’aquest poble català que sempre ressorgeix i es refà de les pitjors derrotes' i ha deixat clar que 'fins que no assolim l’autodeterminació no podem donar-nos per vençuts. Amb Espanya no hi ha res a fer, només tenim oportunitat de fer vida fora d’Espanya i amb la plena independència'.
 

Ricard Lobo, per la seva banda, ha volgut recordar a les persones que van participar en la constitució de l’Assemblea i que ens han deixat, i ha remarcat que 'la vàlua que lliga l’Assemblea de Catalunya amb l’Assemblea Nacional Catalana és el quart punt de l’Assemblea: l’exercici del dret d’autodeterminació'. Per aquest motiu ha encoratjat els presents dient que 'només ens falta posar-nos a la feina perquè els que som aquí puguem veure un estat sobirà dins la Unió Europea'. 

Miquel Sellarés, contudent i clar ha explicat que 'després de 40 anys ens trobem que aquell estat en el que nosaltres volíem haver-nos entès, no ha canviat. Ni és plurinacional, ni pluricultural i només ens accepta sent subordinats'. Com a remei també ha insistit en la independència i per avançar en aquest camí ha marcat tres vies claus: 'Les nostres institucions, la societat civil amb Òmnium Cultural i altres entitats i l'Assemblea Nacional de Catalunya, un element que ha d'empènyer les institucions del país perquè junts ho aconseguirem, per separat i enfrontats no aconseguirem res'. Sellarès ha tancat la seva intervenció amb una sentència ferma i crítica: 'Per ser al món com tothom toca fer Estat. Pujol i altres quan parlaven d'Estat parlaven d'Espanya i amb això no aconseguirem res'. 

Finalment, Blanca Serra ha reivindicat el paper de les dones de l’Assemblea de Catalunya confessant-se 'contenta per representar les dones visibles de l'Assemblea perquè d'invisibles n'hi havia moltes més' i ha criticat l’actual democràcia espanyola. 'Amb llei de partits, presos polítics, audiència nacional, llengües de primera i de segona, drets socials en retrocés... això es una democràcia molt precària”. És per això que ha llançat la pregunta retòrica: 'A què esperem?' 

La senyera

Un cop acabades les intervencions i mentre la Coral el poble que canta entonava el Cant de la senyera s'ha desplegat la que va protagonitzar 40 anys enrere la constitució de l’Assemblea de Catalunya, amb una enorme ovació. L’acte ha conclòs amb la lectura del manifest,  Balenguera i l’himne nacional de Catalunya.

11 comentaris

Imprimir Enviar