Què ens juguem i què no el 20N
Article d'opinió de Ferran Espada, periodista i analista polític. Co-director d'El 9 Esportiu de Catalunya.
12
Carregant
A punt d'enfilar la recta final per les eleccions generals del 20N cal tenir present què és el que representen per als catalans i les catalanes que estem cridats a les urnes aquests comicis electorals. Començo per aquelles coses que per a mi són inalterables i per tant han deixat de tenir sentit des del punt de vista d'un ciutadà o ciutadana que exerceix la seva condició nacional.
El 20N no ens juguem un govern de progrés versus un de dretes. Ni un govern de l'Espanya plural versus un de l'Espanya uniforme. Sense entrar en el fals debat sobre si PSOE i PP són el mateix, resulta més que constatable després dels últims vuit anys de govern socialista que les diferències que pot observar-hi qualsevol espanyol queden totalment desdibuixades des de l'òptica de l'interès nacional català. En primer lloc, perquè si hi ha diferències en polítiques socials entre ells, tota inversió en aquesta matèria acaba beneficiant Espanya a costa del finançament provinent majoritàriament de Catalunya en particular i dels Països Catalans en general, la qual cosa provoca l'empobriment del nostre país. I en segon terme perquè el lamentable procés estatutari ha demostrat amb escreix que el model d'estat defensat per PSOE i PP té uns límits massa estrets que els aproxima més que els allunya. Per la qual cosa estic convençut que plena democràcia i esquerra, a Catalunya han de portar imperiosament l'adjectiu independentista. Per la simple raó que un espanyol gaudeix de més democràcia que un català, ja que ell no necessita exercir el dret d'autodeterminació i en canvi a nosaltres, que sí hauríem de poder exercir-lo, se'ns nega. L'altre punt en què tampoc es pot centrar l'anàlisi és el de les polítiques econòmiques, simplement perquè els mercats han segrestat les voluntats de la gent i les draconianes mesures estan sent aplicades pel PSOE i seran ampliades pel PP si governa.
Partint d'aquesta base, hi ha un element que sí té molta importància en aquest 20N. Quin relat triomfarà a Catalunya. Perquè més enllà de la urgència de combatre la crisi econòmica, el que està en joc és l'escenari de futur del país. Si s'imposa el discurs tradicional, Catalunya votarà un cop més socialista en les generals, o pot revifar la Convergència de les retallades i del pacte amb el PP. Fins i tot pot incrementar el nivell electoral del PP. En tot cas, l'escenari és igual de caduc i perjudicial per l'interès nacional català. Altres resultats caldrà analitzar-los segons quines siguin les aritmètiques parlamentàries sorgides de les urnes. En funció de la posició en què quedi CiU i el resultat d'ERC-Rcat, observarem si Catalunya s'instal·la definitivament en l'escenari de les retallades socials. En la formulació covard d'afrontar la crisi amb retallades als drets als catalans i les catalanes amb oportunistes privatitzacions, i el pactisme submís amb Madrid. O si es genera una fortalesa sobiranista amb valentia per modificar l'eix de la política catalana cap a la conquesta de drets nacionals que són de justícia per fer front a la crisi sense la llosa de l'espoli fiscal actual. I amb la dotació d'una democràcia de fons i no de forma que a Catalunya vol dir inapelablement dret a decidir.
El 20N no canviarà res, passi el que passi a Madrid. Tampoc es proclamarà la república ni la independència. Però el mapa polític que emani de les urnes marcarà sens dubte si Catalunya es conforma amb l'aluminosi política i nacional actual, o posa els fonaments d'un nou edifici. Els fonaments són poca cosa al començament d'una obra, però són la base imprescindible per on es construeix qualsevol edifici. També el d'una Catalunya millor per a tots els que hi visquin, siguin catalans, espanyols, o de qualsevol altra nacionalitat.
Imprimir
Enviar
Barcelona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat