Un expert en Mauritània 'dubta' que el segrest dels cooperants sigui 'polític'
Albert López Bragados creu que 'la marca Al Qaeda ven molt' i els segrestadors podrien utilitzar-la com a mètode de pressió
L'antropòleg de la Universitat de Barcelona, Albert López Bargados, expert en Mauritània, 'dubta' que el segrest dels tres cooperants de la Caravana Solidària sigui 'polític'. 'La marca Al Qaeda ven molt', un fet que converteix en 'factible' que sigui utilitzada pels segrestadors per agilitzar qualsevol transacció econòmica. López Bargados, que viatja regularment a Mauritània des de fa vint anys, és 'molt escèptic' davant l'existència de cèl·lules d'Al Qaeda al país i critica 'la rapidesa' amb què autoritats i mitjans han donat credibilitat a la hipòtesi. Sobre la possibilitat que hagin estat traslladats a la frontera que separa Mali i Mauritània, subratlla que és 'ideal per amagar-se'.
L'antropòleg de la UB Albert López Bargados va fer la seva tesi a Mauritània, i des de fa vint anys i viatja 'un o dos cops cada any per investigar'. Quan aquest matí ha escoltat la notícia del segrest a Mauritània el primer que li ha vingut al cap ha estat que es tractava d'una acció amb finalitats econòmiques. 'Evidentment no es pot descartar que sigui polític', matisa, però 'sóc molt escèptic davant l'existència de cèl·lules terroristes d'Al Qaeda a Mauritània'.López Bargados recorda que 'la marca Al Qaeda ven molt' i pronunciar-la és molt efectiva per atemorir i agilitzar qualsevol segrest que tingui finalitats econòmiques. L'antropòleg, a més, subratlla que 'encara cap organització relacionada amb la banda terrorista global' ha reivindicat l'acció.
El professor de la facultat de Geografia i Història també ha criticat la rapidesa amb la qual ha agafat força entre els mitjans i les autoritats la possibilitat que fos Al Qaeda la responsable de l'assalt. En canvi sí que dóna més credibilitat a les informacions que apunten que els segrestadors estarien intentant arribar a Mali. La frontera entre els dos països és un territori 'molt deshabitat i de desert', un 'bon lloc per amagar-se'.
Un altre dels motius que donen suport a l'opció que sigui un segrest econòmic és que la caravana solidària 'és una mica singular'. 'Si les seves intencions fossin polítiques podien haver capturat a qualsevol dels cooperadors que treballen i viuen a Mauritània', però, de manera 'força intel·ligent', han optat 'per assaltar una comitiva que està de pas, serà poques hores o dies al país, molt rica i que farà que el cop rebi de seguida molta publicitat'.
Un país pobre i islàmic al 100 %
Mauritània és un país de tres milions d'habitants que estava immers en un procés democràtic fins que l'any 2008 l'insurgent Mohamed Uld Abdelaziz va donar un cop d'estat. L'actual president del país va arribar al poder aquest estiu en una revolta condemnada per l'ONU i les potències internacionals.
Abdelaziz havia derrocat un antic govern que havia arribat a endegar una democratització del país que era qualificada 'd'envejable, tant per Occident com pel món àrab', apunta el professor de la Universitat de Barcelona.
Una de les consignes que les potències exteriors han exercit sobre el nou president del país és, segons López Bargados, 'la gestió i el control d'Al-Qaeda'. L'antropòleg destaca que els països amb més influència a Mauritània són Espanya, França i els Estats Units. Segons explica, tenen molt en compte la diplomàcia espanyola. 'Quan parlem de poder a Mauritània, parlem dels Estats Units, de França, antiga potència colonial i l'Estat espanyol en un paper important', assegura.