Ubi sunt?
Article d'opinió de Miquel Àngel Essomba, president del Centre Unesco de Catalunya
13
( 15 vots )
Carregant
On són en campanya tots els polítics que reclamaven amb vehemència, després de l'estiu, que el castellà fos també llengua vehicular a l'escola? On han anat a parar tots aquells altres que carregaven contra la immigració per ser la causa que gangrena i empitjora una crisi econòmica que no ens abandona? Què se n'ha fet dels que exigien el retorn a Madrid de competències transferides a les autonomies?
No deixa de resultar sospitós, i altament preocupant, que tots els polítics que cridaven ben fort contra Catalunya o la cohesió social fa poques setmanes hagin desaparegut sota l'estora. Mal senyal. Sens dubte, es tracta d'una maniobra hàbil per no espantar una ciutadania que té memòria de peix, i no recorda les seves declaracions de fa unes setmanes. Una ciutadania que, ara com ara, només vol que li regalin les orelles amb promeses que tot s'arreglarà en un no-res, encara que siguin falses.
El pronòstic d'aquesta estratègia és negatiu pel país. Deixa entreveure, d'una banda, que el discurs polític és buit i s'usa a conveniència, en funció de si cal construir una determinada imatge social o una altra, sempre pensant en els interessos polítics particulars i poques vegades en el bé comú. I, d'altra banda, queda palesa la profunda insuficiència del nostre sistema democràtic, amatent a les contingències pròpies d'un electoralisme ranci, i molt poc al servei d'un autèntic debat social sobre com sortir-nos-en d'aquesta situació de crisi on, sense voler-ho, ens hem trobat.
Per tant, deixem que la campanya electoral mori en pau, i aprofitem el temps per preparar-nos mentalment pel gran dia, que no serà el 20 sinó el 21-N, data en què els defensors de la llibertat i la justícia – la seva llibertat i la seva justícia – sortiran de nou de l'armari, i tornaran a posar damunt de la taula “anomalies” com el català a l'escola (valga'm Déu!), els immigrants pobres o l'anhel d'autodeterminació. Amb tot això, i altres rampoines (pactes fiscals, símbols identitaris) ja ens tindran ben entretinguts a tots plegats una bona estona, mentre que per la rerebotiga deixaran via – aquesta sí, lliure – perquè els mercats, els autèntics amos, facin i desfacin a conveniència, persistents en la seva obsessió malaltissa d'acabar amb el poc que queda d'un esllanguit i esprimatxat Estat del benestar que té les hores comptades.
Imprimir
Enviar
Reus
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat