Consultes independentistes Última actualització Dimecres, 2 de desembre de 2009 10:00 h

Les 28.000 bústies de Vilanova i la Geltrú, informades de la consulta

Les consultes des de dins: Vilanova i la Geltrú

Els 65.000 habitants de Vilanova i la Geltrú (el Garraf) també podran pronunciar-se sobre la independència de Catalunya el 13 de desembre. Cap dels ciutadans residents al municipi no pot dir que no se n'ha assabentat, perquè ha rebut, o bé rebrà aquests dies, una carta a la seva bústia en què la comissió organitzadora de la consulta, VNG Decideix, l'informa del procediment. El seu portaveu, Josep M. Domènech, tot i que no revela quin índex de participació esperen aconseguir, insinua que valorarien com un èxit que fos d'un 20-25%. 'Però la participació no és el que em preocupa més. Per poca gent que vagi a votar, segur que no hi haurà hagut mai cap altra mobilització tan gran a Vilanova per la independència. Aquest ja serà és el primer triomf', afirma.

L'ensobrada és una de les accions més sonades que ha organitzat VNG Decideix. Domènech explica a directe!cat que tenen el suport de més de 800 voluntaris i d'una trentena de les entitats més arrelades del municipi, des de l'Agrupació de Balls Populars a l'Agrupació Excursionista Talaia, la Penya Barcelonista o dues associacions de veïns.

A cada carta, la comissió hi va incloure un fulletó informatiu, un sobre per a la votació i una papereta amb tres opcions: Sí, No i en blanc. Més de cent voluntaris van ser els encarregats de preparar la tramesa, que arribarà directament als 54.000 vilanovins amb dret a vot (els majors de 16 anys).

20-25% de participació
La plataforma és reticent a dir quanta participació espera, però Domènech explica: 'A les municipals va votar el 51% del cens. La meitat d'aquests vots eren la suma de CiU, CUP i ERC'. Per tant, Domènech insinua la fita d'un 20-25% de participació com a dada òptima per a poder parlar d'èxit. Uns 13.000 vilanovins.

'Però la participació no és el que em preocupa més. Ja hi comptem, que els atacs del 14-D vindran per aquesta banda: 'Éreu quatre gats', ens diran. D'acord, però per poca gent que vagi a votar, segur que no hi haurà hagut mai cap altra mobilització tan gran a Vilanova per la independència. Aquest ja serà és el primer triomf', explica amb convenciment.

'Evidentment que ens diran moltes coses. Però haurem demostrat que des de la societat civil hem sigut capaços de tractar el tema amb tota normalitat. Però és que, per sobre d'independentisme, parlem de democràcia. Només volem que la gent opini. Si opinen que no, que ho facin', rebla.

Rebutja la possibilitat d'aplaçar la consulta al febrer o a l'abril, quan d'altres municipis com Manresa o Girona han decidit que la faran. I exposa: 'Arriba un moment en què ja no pots anar més enllà a l'hora de fer difusió. Molts barris no volen saber res del tema. No sé si en dos mesos més hi hauríem arribat. Molta gent ens diu 'No me interesa'. Li pots explicar cinquanta cops, però no et farà cas...'

Domènech exposa que la plataforma ha mirat d'implicar tant entitats favorables al Sí com al No, però 'el problema és que aquests segons no volen participar-hi, perquè no volen donar-hi valor'. Així mateix, ressalta que, quan van parlar amb els partits del municipi, 'PSC i PP van dir que no els interessava participar-hi'.

Deu centres electorals
La plataforma ha previst que les votacions es podran realitzar en deu centres, que acolliran en total 28 meses electorals. Els centres són locals tan dispars com la seu d'entitats que donen suport a la plataforma (la de la Penya Barcelonista, la de La Talaia) com a l'hotel Riba-Roja, una condoneria del barri de Sant Joan o, fins i tot, un garatge particular al barri de La Collada -'un terreny inhòspit per a realitzar-hi la consulta', afirma Domènech.

Malgrat tenir el suport del ple per a organitzar la consulta (amb els vots de CiU, ERC, CUP i ICV), la plataforma va rebutjar de demanar cap local municipal 'per evitar que cap jutge ens hi pugui posar traves'. Domènech explica: 'No els hem demanat locals, perquè si ho fèiem, havíem de tenir igualment una alternativa. Per tant, ja hem apostat directament per aquesta via.'

És conscient del risc que, situant-se tant al marge de l'administració, la consulta sembli massa alternativa, allunyada de l'anomenat Esperit d'Arenys de Munt, que va implicar associacions, partits i particulars. Però exposa: 'Ho veiem com una iniciativa ciutadana i és per això que hem intentat muntar-ho al màxim des de fora de les institucions'.

---

Notícies relacionades