La cremor amagada
Opinió d'Antoni Rubio, periodista
4
Carregant
L'escriptor indonesi Yusuf Mangunwijaya va dir, poc abans de morir, que potser encara no veiem res a la superfície però que, per sota, ja crema tot. Les eleccions generalíssimes del 20N, uns comicis que la coalició PPSOE-Mercats ha intentat manipular, controlar i convertir en un plebiscit bipartidista, podrien semblar una altra votació fosca i grisa al País Valencià, amb una majoria absoluta inevitable del PP i una esquerra ancorada en la derrota permanent. Però, tot i això, entre els núvols i la foscor, s'hi albira un bri d'esperança.
El panorama polític del País Valencià va canviant, ni que siga lentament i imperceptible. Les eleccions estatals han de servir, com a mínim, per a aprofundir en els aires de renovació que van començar a bufar tímidament en els recents comicis autonòmics. Com aleshores, seria desitjable que la branca valenciana del PP, malgrat l'embranzida del partit a nivell estatal a redós de la crisi i dels seus efectes, tornara a estancar-se, llastrada pel pes d'una corrupció que cada volta té més noms i cognoms (Gürtel, Brugal, Camps, Fabra, Calatrava, Urdangarín…).
Però, si més no, allò més esperançador, allò que realment fa somiar amb un canvi real al País Valencià és la renovació del paradigma de l'esquerra. El PSPV-PSOE, que porta anys palesant la seua incapacitat per a fer front a la maquinària “popular”, té tots els números per a ensorrar-se de forma definitiva i deixar pas per l'esquerra a Compromís i Esquerra Unida, als quals hi ha previsions que els atorguen fins a quatre diputats.
La possibilitat que, per primera vegada des de la transició, puga haver un diputat alencianista a Madrid o que EU millore els resultats suposa, possiblement, un consol esquifit per a qui somia un futur més enllà del marc espanyol. Però, veient la trajectòria del País Valencià en els darrers anys i amb l'actual situació, pot esdevindre un bon punt de partida per a trencar el bipartidisme espanyolista i iniciar el camí cap al futur. Pot suposar, al capdavall, eixa cremor amagada en una terra que porta massa temps vivint entre tenebres.
Imprimir
Enviar
Sant Cugat del Vallès.
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat