Societat Última actualització Dilluns, 7 de desembre de 2009 14:19 h

La Generalitat explica els polítiques de memòria històrica a Colòmbia

Boada és a Bogotà per explicar-los les funcions del Memorial Democràtic i la llei de Fosses

El secretari general d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, participarà aquest dijous en una audiència pública al Congrés de la República de Colòmbia, a Bogotà, amb l'objectiu de presentar la política de recuperació de la memòria històrica de la Generalitat. En concret, Boada explicarà la Llei de fosses i les funcions del Memorial Democràtic. 'Volen saber la nostra experiència, com ho hem fet, tant des del punt de vista polític com tècnic', ha indicat Boada en declaracions a l'ACN. El secretari general d'Interior ha celebrat que països de tot el món reconeguin la política de memòria històrica de la Generalitat i que es pugui 'exportar' l'experiència catalana.

Boada ha explicat que va rebre una invitació de les dues senadores colombianes Inés Ramírez i Piedad Córdoba per explicar l'experiència catalana amb la Llei de fosses i amb el Memorial Democràtic. La de Boada serà la principal ponència de l'audiència pública convocada amb motiu del Dia Internacional dels Drets Humans, el 10 de desembre, sota el títol 'Fosses, experiències de reconstrucció de la veritat, per a una política pública de la memòria'.

El Polo Democrático i el Partit Liberal de Colòmbia promouen una llei d'homenatge als desapareguts en el conflicte que pateix el país, que preveu mesures de localització i identificació i d'assistència als familiars, però, segons ha explicat Boada, el govern colombià no vol aprovar aquesta iniciativa i ha al·legat que no hi ha recursos per fer-ho. 'Hi ha una resposta bastant absurda del Ministeri d'Hisenda dient que no hi ha diners per fer això. Em sembla que això necessitaria una resposta més política', ha considerat Boada.

Aquest projecte inclou la creació d'una Comissió Nacional de Recerca de Persones per promoure la investigació del delicte de desaparició forçada i l'actualització permanent del Registre Nacional de Desapareguts. També crea un Banc de Perfils Genètics de Desapareguts i preveu ajuda psicosocial per a les famílies, a més d'econòmica perquè puguin recuperar les restes dels seus familiars i donar-los sepultura. El text preveu elaborar mapes on s'assenyali la possible situació de desapareguts forçosos. Segons l'Associació de Familiars de Desapareguts, entre 7.000 i 15.000 persones han desaparegut de forma forçada a Colòmbia des de 1977.

En qualsevol cas, el secretari general d'Interior ha indicat que la discussió està 'molt viva', i per això es convoca aquesta audiència, on també participaran entitats com el Moviment Nacional de Víctimes de Crims d'Estat i el Comitè Permanent per a la Defensa dels Drets Humans, a més de particulars i familiars de desapareguts i assassinats. 'A Colòmbia hi ha un moviment molt important per tal de mostrar quina és la realitat del país i per honorar les persones que van ser assassinades', ha explicat.

Els santuaris de la memòria

Per fer-ho, els impulsors volen aprendre de l'experiència catalana, interessant-se per tot el protocol polític i tècnic que ha seguit el Govern amb l'aprovació de la Llei de fosses, els procediments d'exhumació, d'entrega a les famílies, d'identificació i de localització. El secretari general d'Interior ha subratllat que una de les qüestions que vol explicar amb més detall és la creació dels espais catalans de la memòria, ja que a Colòmbia també es vol portar a terme una iniciativa similar coneguda amb el nom de 'santuaris de la memòria', llocs on s'han localitzat fosses o on s'han produït assassinats i que es volen preservar per recordar els desapareguts. 'Lliguen molt els seus santuaris amb els nostres espais de la memòria', ha apuntat.

També parlarà del Memorial Democràtic, creat a finals de 2007, i de la política pública de recuperació de la memòria que està fent el Govern. Boada ha remarcat, però, que aquesta feina fa temps que la feien desenes d'entitats a Catalunya, que intentaven recuperar la memòria d'una manera 'molt solitària' i que per primera vegada s'han trobat amb un Govern que ha posat en marxa polítiques públiques en aquest sentit. 'Hem d'estar molt orgullosos que hàgim estat capaços d'haver creat aquesta política pública i que tingui tant de reconeixement a l'exterior, i més en un lloc tan sensible com és Colòmbia', ha conclòs.

Boada aprofitarà el viatge per parlar amb responsables de la Cort Suprema, del Congrés de la República de Colòmbia i del govern colombià, i concedirà diverses entrevistes a mitjans de comunicació.

---

Notícies relacionades