El traçat de la interconnexió elèctrica s'estén al llarg de 64,5 quilòmetres, dels quals 31 es troben a l'Alt Empordà i la resta, ja en part francesa. Tot aquest tram de la MAT es farà soterrat, seguint les recomanacions del mediador europeu Mario Monti.

El tram de la interconnexió comença a la subestació de Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà). Fins aquí, la línia de 400 kV serà aèria -és a dir, passarà per torres- i en corrent altern. Un cop s'endinsi cap al subsòl, però, s'haurà de convertir el corrent d'altern en continu, perquè sinó tant els costos de construcció com de manteniment es multiplicarien.

A partir del moment en què la línia se soterri, per condicionants tècnics, també se'n rebaixarà la tensió fins a 320 kV. D'aquesta manera, en el moment de creuar la frontera, la MAT tindrà una potència més baixa, i no tornarà a recuperar els 400 kV fins que no torni a sortir a l'exterior, ja a la subestació de Baixàs.

Segons indica Inelfe, la societat formada a parts iguals per Red Eléctrica i la seva homònima francesa RTE, la interconnexió és "un projecte excepcional" perquè, a tot el món, "hi ha molt poques línies" que passen en corrent continu. De fet, quan la interconnexió entri en servei el 2014, serà la línia soterrada més potent del món que s'haurà fet amb aquesta tecnologia.

Actualment, a tot el globus terraqui, l'enllaç subterrani de major volum amb corrent continu es troba a Califòrnia. Va entrar en servei el 2010 i connecta Pittsburg amb San Francisco a través de la badia. Aquesta línia té una potència de 400 megawatts (MW) i una tensió de 220 kV.

Inelfe ja avança, però, que es tracta "d'una potència i tensió molt inferiors a les que tindrà la futura interconnexió". I és que, d'aquí a tres anys, aquest tram de la MAT superarà amb escreix tant la potència com la tensió de la línia americana. En concret, la interconnexió tindrà una potència de 2.000 MW i una tensió de 320 kV.

Per rasa i en túnel

Al llarg de més de 50 quilòmetres del tram transfronterer el cablejat passarà soterrat a través d'una rasa de formigó. A la part catalana, la rasa es farà sota camins ja existents, que passen paral·lels a les dues grans infraestructures de l'Empordà (el TAV i l'autopista AP-7).

En total, l'amplada de la rasa serà de 3 metres i tindrà 1 metre i mig de profunditat. Al seu interior, hi passaran quatre cables. Quan la MAT arribi als Pirineus, els 320 kV creuaran la frontera mitjançant un túnel, que tindrà un traçat paral·lel al de l'alta velocitat.

En total, aquest túnel farà 8,5 quilòmetres (dels quals només 1,1 es trobaran a l'Alt Empordà i la resta, ja en territori francès). Tindrà un diàmetre de 3 metres i mig i "serà d'ús exclusiu per als calbes de l'enllaç, ja que la instal·lació no s'utilitzarà per a altres serveis", indica Inelfe, que s'encarrega de fer l'obra.

I hi afegeix: "A més, un cop entri en funcionament la interconnexió, el túnel es tancarà al trànsit de persones i tot el manteniment es realitzarà de forma mecanitzada".

144 connexions al llarg del traçat

La MAT transportarà els 400 kV -320 kV, quan creui la frontera- a través de quatre cables. Inelfe indica que, durant les obres, el transport del cablejat es farà per carretera i amb bobines de 85 tones cadascuna. En total, caldrà que els operaris facin 144 connexions al llarg dels més de 60 quilòmetres del traçat, de les quals dotze es trobaran dins el túnel que creuarà els Pirineus.

A la part francesa, el tram de la interconnexió creuarà quinze municipis. A la part catalana, la MAT en creuarà onze, tota a l'Alt Empordà. En concret, es tracta de Santa Llogaia d'Àlguema, Vilafant, Figueres, Llers, Pont de Molins, Cabanes, Biure, Capmany, Darnius, Agullana i la Jonquera.

La interconnexió compta amb un pressupost de 700 milions d'euros (MEUR) i ha estat declarada projecte d'interès europeu. La Unió Europea en finança 225 MEUR dins el marc del programa EEPR (European Energy Program for Recovery). D'altra banda, Inelfe ha signat un acord amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI) per rebre un préstec de 350 MEUR destinat a aquest projecte.

Segons ressalten Red Eléctrica i RTE, la nova interconnexió permetrà duplicar el nivell d'interconnexió entre l'estat espanyol i França, passant "del 3% actual fins al 6%", però encara per sota del "10% que recomana la Unió Europea". A més, la MAT servirà per alimentar el TAV i també "aprofitar al màxim l'electricitat procedent de fonts renovables", com conclou Inelfe (es calcula que suposarà un estalvi anual de l'emissió de 2,3 milions de tones de CO2 per la incorporació de l'energia que generin les renovables al sistema).