Política Última actualització Dissabte, 3 de desembre de 2011 14:52 h

La sobirania dels Països Catalans té 'un futur difícil' però alhora esperançador

Així ho augura la IX Jornada de l'Opinió Catalana, que reuneix representants balears, valencians i catalans

La Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull acull aquest dissabte la IX Jornada de l'Opinió Catalana. La reflexió al voltant dels reptes i les perspectives de futur dels Països Catalans són l'eix d'una jornada que ha arrancat a primera hora amb una taula centrada en les 'noves polítiques' per implementar, ha seguit abordant el futur de 'l'espai comunicatiu i cultural català' i culminarà aquesta tarda amb una taula destinada a les infraestructures. Representants de diversos sectors socials i d'alguns dels territoris que integren els Països Catalans auguren un 'futur difícil' per a les aspiracions sobiranistes, però apunten canvis de comportament social i electoral esperançadors.

Diversos com els territoris que representen han estat els respectius anàlisis dels ponents de la primera taula de debat de la Jornada de l'Opinió Catalana. El primer en intervenir, l'ex conseller d'Educació i Cultura del Govern de les Illes, Damià Pons, ha dibuixat un panorama força desolador pels interessos del catalanisme a les Illes. Pons ha assenyalat que tot i la transformació poblacional de les últimes dècades, l'estructura política manté característiques històriques com 'el sucursalisme polític, una dreta desacomplexada, l'autoodi cultural de les elits polítiques i la passivitat identitària (comoditat en la condició de provincians)'.

La incidència dels governs populars ha dut, en paraules de Pons, a una regressió en l'ús social i institucional del català. 'L'esfondrament' d'Unió Mallorquina, degut en part al desgast provocat pels casos de corrupció destapats en la legislatura 2003-2007, ha reforçat el domini electoral del PP, a qui, paradoxalment, no pesa de la mateixa manera la implicació d'alguns dels seus càrrecs electes en altres casos de corrupció, ha subratllat Pons.

El mallorquí ha lamentat el provincianisme de l'actual president balear, José Ramon Bauzà, a qui ha retret que no li preocupi el fet que les illes registrin un dèficit fiscal del 14%, el més alt de tot l'Estat.

Sobre el procés de convergència entre els projectes dels diversos territoris dels Països Catalans, Pons ha advocat perquè cada un 'faci el seu propi camí cap a la nacionalització i la normalització lingüística' i ha pronosticat uns anys en què la confluència serà difícil. 'A les balears, el full de ruta és la supervivència, la mallorquinitat linguisitca i cultural', ha conclòs.

Compromís, una porta a l'esperança

Per Gustau Muñoz, secretari de la plataforma cívica Valencians pel canvi, els '16 anys de tasca destructiva' envers el català i el catalanisme del PP valencià no han aconseguit malgrat tot 'cancel·lar ni donar per perdut' el nacionalisme.

De fet, Muñoz ha apuntat que el nou panorama electoral al País Valencià, malgrat la nova victòria popular, apunta una novetat important amb l'eclosió de Compromís, que ha assolit un diputat al Congrés i 'ha superat la barrera del 5%' de suports electorals.

Muñoz considera 'superada l'etapa de l'anticatalanisme' perquè 's'ha constatat que és un mal negoci pel país'. Des d'aquesta situació, el ponent ha reclamat que és el moment d'organitzar-se i 'teixir xarxes' entre els ciutadans que comparteixen una mateixa afinitat nacional.

'L'eix nacional' esdevé central

El tercer ponent, Vicenç Villatoro, ha fet un anàlisi del mapa electoral català que ha dibuixat els comicis del 20-N. Després d'apuntar la preponderància de les diverses forces polítiques a Catalunya, el president de l'Institut Ramon Llull ha fet èmfasi en la importància que està prenent, al seu parer, 'l'eix nacional' per damunt de l'eix social i de la dialèctica històrica entre la dreta i l'esquerra.

Per Villatoro Catalunya es troba ara davant 'la gran ocasió de modificar substancialment la relació amb Espanya'. Com el ponent balear, Villatoro s'ha mostrat partidari de 'no fer una política (comuna) pels Països Catalans', sinó de fer 'polítiques' en plural i respectant els ritmes de cada territori, amb l'objectiu de passar 'de l'impossible a l'improbable'.

L'Opinió Catalana és una associació que té per finalitat promoure la 'normalització nacional' de Catalunya i dels Països Catalans, fomentar les idees basades en la democràcia, el pluralisme, els drets humans i el progrés i la justícia socials, i contribuir a la interrelació entre les diferents forces polítiques i socials dels país.

A l'inici de la jornada, el moderador de la primera taula, Salvador Cardús, ha apuntat als 'canvis' que s'han produït en els darrers anys com un factor que permet 'tornar a obrir i revisar la idea dels Països Catalans, pensar perquè som on som i cap a on hauríem de dirigir la nostra acció per preservar l'esperança d'un espai comú'.