Montilla avisa que Catalunya està disposada a rebel·lar-se 'quan se la nega'
'Una nació no és una dèria. El sentiment majoritari dels catalans no és un caprici', afirmà ahir en l'acte solemne de commemoració del 650 aniversari de la Generalitat
El president de la Generalitat, José Montilla, va advertir ahir (vídeo) que Catalunya està disposada a rebel·lar-se 'quan se la nega o es pretén traficar amb allò que vol ser'. Fent referència a una cançó de Joan Manuel Serrat, ha argumentat que el poble català és una 'pàtria petita i tranquil·la', però que també és capaç de rebel·lar-se si cal. 'Una nació no és una dèria. El sentiment majoritari dels catalans no és un caprici', va subratllar durant l'acte solemne de commemoració del 650 aniversari de la Generalitat. Precisament, va indicar que de la història, de la voluntat d'autogovern i de la seva cultura i llengua mil·lenàries és d'on sorgeixen els arguments per dir que Catalunya és una nació.
'El sentiment majoritari dels catalans no és un caprici, sinó el resultat de la suma i addició de sentiments, voluntats i fets', va continuar Montilla durant l'acte solemne al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Mentre els catalans esperen la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut, el president va remarcar que quan Catalunya afirma que és una nació, ho fa per 'expressar lliurement' el que és i el que vol seguir essent. 'No estem només reivindicant un reconeixement constitucional, estem definint una realitat', ha afegit.Montilla va indicar que els catalans no necessiten que algú els digui què son. 'No necessitem que ens ajudin o ens imposin dir-nos qui som. Sabem qui som. Sabem d'on venim. I el nostre futur serà conseqüent amb aquest passat i amb les nostres aspiracions', va assegurar.
El president també es va referir explícitament als diferents estatuts, i especialment al del 2006, subratllant que la força de la Generalitat ve de la força d'aquesta societat, i per això les institucions han d'acompanyar la societat en la seva evolució. Canvi i evolució estan exemplificats en l'Estatut de 2006, 'a través del qual es manifesta i renova la continuïtat i la vigència de la primera institució de Catalunya'.
I si la força de la societat, va dir, 'es reflecteix en la fortalesa de les seves institucions', també en depèn de 'les condicions de reconeixement mutu i de respecte del marc constitucional en relació amb l'estat espanyol'. Aquí Montilla va ser clar: 'És un marc que estem compromesos a respectar, tant com disposats a exigir que es respecti'.
'L'autogovern no és un accident de la història'
Montilla havia començat el seu discurs subratllant que poques institucions de govern arriben als sis segles i mig d'història. En aquest punt, va remarcar que a Catalunya, l'autogovern 'no és un accident de la història, sinó la destil·lació d'una voluntat refermada'. 'Fins al punt que, juntament amb la cultura i la llengua pròpies, l'autogovern forma part de l'essència que ens defineix com a poble', va afegir.
Va recordar períodes de la història de la Generalitat, des de les institucions abolides per les armes de Felip V fins la Mancomunitat de Catalunya. Durant aquest temps es va formar un esperit manifestat 'de forma tossuda i reiterada', que va quedar arraconat per les dictadures i va renéixer durant els períodes de llibertat i democràcia. I en aquest punt, Montilla va remarcar que a Catalunya, 'democràcia equival a autogovern'.
Precisament, una història de 650 anys, segons ell, suposa un 'argument incontestable' de la voluntat de seguir sent 'un sol poble'. Així, al seu parer, és per als ciutadans de la Catalunya d'avui i de demà que correspon 'defensar amb realisme, ambició i tenacitat cada avenç aconseguit' per a l'autogovern català.
El president va acabar el seu discurs recordant els seus antecessors Josep Tarradellas, Josep Irla, Lluís Companys i Francesc Macià. 'Pronunciar els seus noms és rememorar la lluita per les llibertats nacionals i sentir una emoció, íntima i col·lectiva alhora, d'història compartida i comunitat nacional', va concloure.







