Internacional Última actualització Dimecres, 18 de gener de 2012 10:46 h

Els eurodiputats catalans volen aprofitar el seu 'aliat' pel català a Europa

Han fet un front comú per demanar una reunió amb el nou president del Parlament Europeu per explicar-li el camí que porten fet i demanar-li consell sobre els propers passos

Front comú dels eurodiputats catalans per aprofitar l'escletxa pel català a Europa que obre l'elecció del nou president del Parlament Europeu, Martin Schulz. Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU), Maria Badia (PSC) i Raül Romeva (ICV-EUiA) han celebrat plegats que el socialista alemany s'hagi compromès a ser el seu 'aliat' perquè puguin intervenir, per primer cop, en llengua catalana a l'Eurocambra i li han demanat en bloc una reunió. Santiago Fisas (PP) és l'únic que se n'ha desmarcat i no ha volgut participar en la fotografia conjunta de l'ACN, tot i que en altres ocasions havia donat suport públicament al català. ERC ja no té representació a Estrasburg.

'Realment s'obre una nova etapa, el president Schulz ens ha dit que tindrem un aliat pel català, perquè puguem parlar la nostra llengua' a l'hemicicle, ha proclamat Badia. Els quatre eurodiputats catalans han acordat treballar 'de manera molt intel·ligent, amb molta diplomàcia' per aconseguir el suport de la majoria dels 14 vicepresidents de l'Eurocambra, que són els que hauran d'acabar votant per autoritzar-ho o no. Alejo Vidal-Quadras, que ha estat reelegit vicepresident, ha boicotejat fins ara tots els intents de fer servir el català als plens.

'El que s'escau ara és demanar una entrevista al nou president, per explicar-li bé quin és el recorregut de la nostra reivindicació', ha defensat l'eurodiputada del PSC, que comparteix grup parlamentari amb Schulz (de fet, és una de les quatre vicepresidentes). 'Voldríem anar plegats tots els eurodiputats de Catalunya a demanar-li que ens aconselli, a preguntar-li què hem de fer per desbloquejar aquesta situació', ha proposat Badia. 

'El que no ens hauríem de permetre és tirar endavant processos que no porten enlloc o a la frustració, portem fet un camí molt llarg, amb moltes aturades, i m'agradaria que encara que caminem lents caminem segurs per avançar i no tornar-nos a trobar amb un no', ha advertit l'europarlamentaria socialista.

Tremosa, Sedó, Badia i Romeva abasten un amplíssim ventall del Parlament Europeu, ja que tots quatre pertanyen a grups parlamentaris diferents: el dels liberals, el dels populars i democratacristians, el dels socialistes i el dels verds. El cost econòmic de les seves intervencions a l'Eurocambra seria zero, perquè ells mateixos podrien traduir al castellà (o a l'anglès) els seus propis discursos i distribuir-los prèviament per les cabines de traducció de l'hemicicle, segons una de les fórmules que s'ha estudiat. En qualsevol cas, no caldria més traductors perquè els mateixos que fan el castellà (molts són catalans) podrien encarregar-se de la llengua catalana.

Llibreter sensible amb Catalunya

Schulz, de 57 anys, va ser alcalde de Würselen (40.000 habitants, a Renània del Nord-Westfàlia), és eurodiputat des del 1994 i el cap de files dels socialistes europeus a l'Eurocambra des del 2004. Llibreter abans de ser polític, Schulz és un coneixedor de la literatura catalana i ha llegit Josep Pla i Màrius Torres i les novel·les de Jaume Cabré traduïdes a l'alemany Jo confesso, Les veus del Pamano i Senyoria. Davant dels 85 eurodiputats liberals i dels 58 verds, i en resposta a preguntes de Tremosa, Romeva i Izaskun Bilbao (PNB), Schulz ha admès recentment que no entén com encara no s'ha resolt l'anomalia que es margini una llengua que utilitzen més de nou milions d'europeus mentre es reconeix el danès, el finès, l'eslovac, el lituà, l'eslovè, el letó, l'estonià o el maltès tot i tenir menys parlants.

L'Eurocambra és l'única institució comunitària que mai no ha signat cap acord per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants, a diferència de la Comissió Europea, el Consell, el Comitè de les Regions, el Comitè Econòmic i Social, el Defensor del Poble Europeu i el Tribunal de Luxemburg. El 2006 es va comprometre a respondre en català les cartes que li enviïn els catalanoparlants, però segons l'associació Horitzó Europa no ho fa. La seva oficina a Barcelona sí que edita publicacions, campanyes d'informació i una pàgina web en llengua catalana. Al Consell Europeu, els consellers de la Generalitat ja poden intervenir en català en les reunions de ministres, tot i que han d'avisar set setmanes abans i esperar a que la resta d'autonomies també hi hagin participat, uns dos anys, per poder tornar a parlar-hi.