La fusió Caixa-Bankia segueix endavant
Malgrat el desmentiment d’Isidre Fainé, el procés segueix avançant i la fusió és considerada un element clau per consolidar el poder polític espanyol
El Govern del PP vol aprofitar la situació i emmarca el procés en un fals predomini de La Caixa sobre Bankia, aprofitant la delicada situació d’aquesta darrera entitat per convèncer a la Generalitat de l’operació. El moment és l’idoni i un cop fet el procés de deixar fora KutxaBank, i els independentistes de Bildu, amb un pacte entre el PP i el PNB , ara cal garantir l’espanyolitat de la major caixa de tot l’estat. El problema de la seu entre Madrid i Barcelona, restaria resolt entre una seu corporativa i una social, amb una copresidència de Rato i Fainé i amb Juan Maria Nin al capdavant en tasques executives d’una entitat amb més de mig bilió d’euros en dipòsits(el 20% del mercat), i se situaria entre les entitats financeres capdavanteres a tot l’Estat.
En un article molt clarificador a el confidencial.com, José Antonio Zarzalejos explica les raons d’aquesta fusió que es troba en fase d’estudi intens. Entre d’altres coses parla de les raons d’Estat per tirar endavant el naixement de CaixaBankia. I malgrat les reticències de la Presidenta de la Comunitat de Madrid, l’operació consolida unes llargues relacions entre el PP i CiU, si no d’afecte, sí de conveniència.Segons Zarzalejos, al President Rajoy li interessa i vol una entesa econòmica amb el PNB i CiU. A canvi d’un més suposat poder econòmic als nacionalistes, aconsegueix més cohesió interna. I diu en concret: 'és a dir més Espanya, es tractaria de crear noves raons d’integració que evitin el grinyolar del model d’Estat actual, provocat per les atzagaiades dels independentistes bascos i catalans'.
El naixement de CaixaBankia o el pacte pel control de Kutkabank entre el PP i el PNB és una operació de gran calat polític. És un clar intent de cohesionar Espanya i posar dificultats a un futur procés independentista tant dels bascos com dels catalans, mitjançant la concentració del model financer de l’estat.