Gallardón veta el català als òrgans judicials
Creu que cal fer ús del 'privilegi' de la 'llengua comuna' en els organismes supraautonòmics de la justícia
El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, ha tancat la porta a l'ús del català, el basc i el gallec als òrgans supraautonòmics de la Justícia. L'e que això comportaria despeses de traducció que haurien d'assumir o bé les persones que impulsin els escrits o bé les comunitats autònomes on es parla la llengua cooficial. Tot plegat, ha dit, té una "difícil solució' i per tant, Gallardón considera que el millor és que es faci ús del 'privilegi' de tenir una 'llengua comuna' que 'és oficial a tot l'Estat' i a la que cal recórrer en aquest tipus de casos.
El ministre ha assegurat que la possibilitat de poder utilitzar qualsevol de les llengües cooficials per poder adreçar-se als òrgans estatals, causaria problemes perquè caldria determinar qui es faria càrrec dels costos de la traducció. 'Si fem que les pagui (les despeses) el litigant seria una norma molt poc eficaç", ha dit abans d'apuntar que una de les possibilitats passaria perquè les paguessin les CCAA 'que tenen l'obligació de promoure el desenvolupament d'aquesta llengua'.El ministre ha assegurat que les llengües cooficials 'enriqueixen l'Estat', però ha apuntat també que els ciutadans tenen el 'privilegi' de tenir una llengua comuna que 'és oficial a tot l'Estat", i a la qual s'hi ha d'acudir en els casos en què es parla amb algú que no té 'la sort de dominar aquest tipus de llengües i la resta'.
Els consells autonòmics de Justícia no poden fer nomenaments
En la seva compareixença al Congrés dels Diputats, Gallardón també ha recordat que el TC ja es va pronunciar sobre els consells autonòmics de Justícia a la seva sentència de l'Estatut, i va dir 'molt clarament' que ha d'existir 'unitat jurisdiccional'. La sentència, ha recordat Gallardón, va dir 'amb rotunditat' que els consells autonòmics de Justícia 'no poden ser òrgans de govern del poder judicial', és a dir, que 'no podran tenir competències en matèria de nomenaments, ascensos, inspecció i règim disciplinari, perquè això queda reservat directament al CPGJ'. Per tant, segons Gallardón, cal buscar 'fórmules adequades' per donar resposta a la 'sempre convenient proximitat de la Justícia als ciutadans'. El ministre també ha apuntat que els acords respecte a l'oficina judicial i en matèria de traspassos s'abordaran bilateralment amb les CCAA.