Vidal-Quadras pretén obstaculitzar que el català sigui oficial al Parlament europeu
"No es vol que al Parlament Europeu existeixi una presència unida i cohesionada d'Espanya, sinó que es vol fer palès que hi ha una divisió, una fragmentació. Per això, no hi col·laboraré", ha dit
30
CarregantEls eurodiputats Ramon Tremosa (CiU) i Maria Badia (PSC) s'han compromès aquest divendres a fer lobby per convèncer els vicepresidents del Parlament Europeu de la conveniència d'acceptar el català com a llengua oficial al plenari. Entre aquests vicepresidents es troba el diputat del PPC Alejo Vidal-Quadras, que aquest divendres ha participat amb Badia i Tremosa en la presentació a Barcelona de la nova revista 'Dossier Europa' centrada en l'actualitat europea. Els eurodiputats de CiU i PSC han demanat al líder popular que se sumi a l'opinió del nou president del Parlament Europeu, Martin Schulz, que ja ha anunciat que té previst tornar a posar sobre la taula l'oficialitat del català.
'És una anomalia democràtica que nou milions de ciutadans no puguin utilitzar la seva llengua pel fet de no tenir un estat propi', ha indicat Badia. Ella ha estat la primera en instar Vidal-Quadras a donar suport a aquesta mesura donada la importància del càrrec institucional que ostenta. L'eurodiputada socialista ha agraït el suport del nou president del Parlament Europeu, que tornarà a obrir el debat, però ha reconegut que serà 'molt difícil' superar l'escepticisme de bona part de la cambra. 'S'ha de fer tot el lobby que calgui i més, i espero poder convèncer a l'Aleix Vidal-Quadras, que alguna vegada ens ha ajudat'.
Les paraules de l'eurodiputat popular, però, no han fet preveure cap gran canvi d'opinió sobre el tema. 'No es vol que al Parlament Europeu existeixi una presència unida i cohesionada d'Espanya, sinó que es vol fer palès que hi ha una divisió, una fragmentació. Per això, no hi col·laboraré', ha assegurat Vidal-Quadras. D'una banda ha situat, doncs, la connotació nacionalista del fet de poder parlar català al plenari i, de l'altra, la logística que implicaria l'oficialitat del català. Segons Vidal-Quadras, acceptar el català com a llengua oficial implicaria la reivindicació de moltes altres llengües europees 'similars', i faria créixer el nombre de llengües oficials fins a la quarantena. 'No és viable', ha insistit.
De la seva banda, l'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, li ha recordat a Vidal-Quadras que el també membre del PPC i eurodiputat, Santi Fisas, s'ha mostrat partidari de parlar català al plenari, i que també ho han fet altres representants dels populars europeus. A més, ha destacat que 'si Rajoy diu que a Espanya no hi sobra ningú, seria important un gest com aquest'. En cas contrari, Tremosa preveu un increment dels anhels nacionalistes a Catalunya, ja que l'Estat és incapaç de mostrar sensibilitat per les reivindicacions dels diferents pobles que el conformen. L'eurodiputat liberal ha assegurat que l'ús del català al plenari del Parlament Europeu no generaria sobrecostos, donat que molts traductors de castellà el parlen amb fluïdesa, i ha instat Maria Badia a liderar el procés. 'A ella li correspon ser la primera catalana que parli català al plenari', ha opinat.
Imprimir
Enviar
PPCC
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat