Ernest Maragall considera que la candidatura de Chacón és 'encara menys acceptable' pels catalans
'No serà a Sevilla, ni aquest cap de setmana, que el socialisme català pot trobar la orientació perduda', ha assegurat el socialista català
L'exconseller d'Educació i diputat del PSC, Ernest Maragall, ha expressat en el seu bloc les impressions que té sobre el congrés de Sevilla que ha de decidir el nou Secretari General del PSOE. Maragall considera a Rubalcaba un 'home d'estat', un 'socialista clàssic' i un 'adversari tan clar com formidable' de la manera que té d'entendre la relació Catalunya-Espanya. De Chacón ha destacat la seva 'capacitat de seducció', però l'ha titllat 'd'artificial'.
- Polític d'ampla experiència, tant de govern com de partit, una de les millors representacions del concepte "Estat".
- Ofereix tota mena de garanties des del punt de vista ideològic, en tant que fidel representant de la ortodòxia socialdemòcrata.
- És prou obvi també que APR no té un perfil adequat per personificar la necessitat d'innovació - renovació que el socialisme europeu ha d'afrontar de forma urgent.
- No li hem sentit propostes rellevants pel que fa a les reformes imprescindibles de l'estat del benestar, ni gaire idees engrescadores en l'àmbit de la qualitat democràtica de institucions i partits.
- Com quasi tots, formula reivindicacions enèrgiques en defensa de la regulació i control dels mercats i sistemes financers, incloent-hi les conegudes propostes de nova fiscalitat.
- Però això fa encara més evident el dèficit enorme que el camp progressista espanyol i català segueix sense cobrir amb rol i aportacions pròpies. El de la construcció d'un projecte de nova Europa, potent, federal, democràtica, progressista, influent al món.
- És el terreny en el que François Hollande, Ed Miliband o els nous líders del nord i el centre europeus tracten d'obrir vies i horitzons que no veiem en el discurs petit, defensiu, intern i calculador dels candidats a dirigir el socialisme espanyol.
- Per últim, encara més vist des de Catalunya, la seva oferta es inequívocament recentralitzadora, de marxa enrere i limitació explícita per a les aspiracions bàsiques de l'autogovern català: ni estat plurinacional, ni pacte fiscal, ni tan sols Estatut en versió original.
- En resum, és un home d'Estat, capaç, professional en el millor sentit, socialista clàssic, adversari tan clar com formidable de la nostra forma d'entendre la relació entre Catalunya i Espanya.
Què diu Ernest Maragall de Chacón? - text íntegre -
- Si Rubalcaba és l'Estat, Chacón es la situació. Té la barreja imprescindible en política, diuen, de determinació i ambició que calen per "triomfar". En el seu cas no queda clar quant hi ha de propi i quant d'adquirit o llogat, en l'agressiu mercat de les idees i les imatges que caracteritza la competència per el lideratge de les nostres organitzacions i partits.
- Si Rubalcaba no diu massa res de nou, Chacón hi posa un aparent entusiasme tant visible com, es diria, artificial.
- Tampoc afegeix propostes distintives al gran debat del progressisme europeu i pretén fer més creïble la idea sempre exitosa de "canvi" a base de somriures, joventut i "modernitat".
- La seva candidatura és, en sí mateixa, el millor indicador de la renúncia del socialisme català a existir i actuar amb personalitat pròpia.
- En resum, Chacón és una dona amb innegable capacitat de seducció posada al servei de no sabem quin projecte polític (que no sigui l'estricament personal). Millor dit, sí sabem que, precisament per l'afany de descatalanitzar la seva imatge, que forma part del receptari bàsic de la política espanyola, la proposta que formula és encara menys acceptable des del punt de vista d'un ciutadà progressista de Catalunya
Amb tot, Maragall es pregunta quina és la millor opció, 'un adversari formidable però sòlid, amb qui tractar d'assolir acords estables i respectables? O un amic presumpte però en estat líquid o gasós, a qui perseguir en cerca impossible de resultats tangibles?'