Bernat Sòria, el nou ministre espanyol de Sanitat, és soci de l'ACPV i activista per la llengua
Va ser homenatjat per la seva tasca als passats Premis Octubre
Malgrat que l'Estat espanyol sigui la principal font de problemes i cabòries per als Països Catalans, la recent renovació de l'executiu de Rodríguez Zapatero ha estat, almenys aparentment, positiva per al nostre territori. Al nomenament de la catalana Carme Chacón al capdavant del Ministeri d'Habitatge, cal afegir-hi la tria del valencià Bernat Sòria al capdavant del Ministeri de Sanitat, un defensor aferrissat de la llengua i activista afiliat a Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Amb aquest nomenament el catalanisme suma almenys un defensor al Consell de Ministres. La història de Sòria és heroica, ja que durant el govern Aznar va haver d'investigar des de l'estranger perquè aquí se'l perseguia per investigar amb cèl·lules mare.
Bernat Sòria és investigador científic, vinculat al camp de la sanitat, i ha compatibilitzat durant anys les seves tasques a la Universitat Miguel Hernández d'Elx (UMH) amb la direcció d'equips científics a la Universitat de Singapur. També dirigia, des de 2004, el Centre Andalús de Biologia Molecular i Medicina Regenerativa.La història de Sòria és sempre al costat del progrés científic i humanista, i com a curiositat va formar part de la llista negra del govern d'Aznar per treballar amb cèl·lules mare procedents d'embrions, fet que va despertar les ires de la dreta més reaccionària i dels sectors més conservadors de l'església catòlica. A causa d'aquest boicot, va haver de marxar a investigar a Singapur.
Políticament, Sòria ha estat vinculat des de sempre amb el PSPV, ja en l'època franquista, en què era un activista estudiantil. És membre de l'ACPV, que va homenatjar-lo als darrers Premis Octubre per ser un "especialista incomprès durant molts anys" i que ha demostrat "ser un dels més importants dels nostres temps", en paraules d'Eliseu Climent. Per a Climent, el talent de Sòria "no ha estat reconegut a la seva terra materna, de manera que ha hagut de marxar a Andalusia, i s'ha convertit així en un investigador a l'exili".
S'acosten temps millors per a la sanitat i la sensibilitat, sempre insuficient a les Espanyes, cap al fet català. Esperem que durin.