Sergi Pàmies, Jaume Cabré i Mercè Rodoreda són els autors més traduïts el 2011
Al llarg de l'any passat es van traduir 127 obres literàries catalanes, una xifra que confirma la tendència a l'estabilitat
El 2011 es van traduir 127 obres catalanes (dues més que l'any anterior) a altres llengües, entre les quals l'anglès pren força. D'aquestes 127, 84 han tingut el suport de l'Institut Ramon Llull. L'autor més traduït de l'any és Sergi Pàmies, seguit per Jaume Cabré, Mercè Rodoreda, Quim Monzó i Albert Sánchez Piñol, entre altres. Quant a les subvencions donades el 2011, destaquen els grans èxits com Maletes perdudes de Jordi Puntí (quatre traduccions fetes i onze en curs), i Jo confesso de Jaume Cabré (dues traduccions i cinc en curs). 'Estem satisfets, objectivament, perquè les dades són satisfactòries i, subjectivament, pel moment', ha dit Vicenç Villatoro, director de l'IRL.
El director de l'Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, ha assegurat que estan 'satisfets' del balanç, "objectivament perquè les dades són satisfactòries i subjectivament pel moment". "La reducció de l'activitat editorial no és només del nostre país, així que incrementar lleugerament algunes de les xifres anteriors ens dóna satisfacció i felicitat", ha dit.Segons Villatoro, el foment de les traduccions és un objectiu "global, transversal i integral" de tota l'activitat de l'IRL. "El record de Frankfurt és present, però hi ha coses més enllà de Frankfurt", ha recordat el director. "Els balanços tradicionalment són i han de ser quantitatius, però hem d'intentar completar-los amb balanços qualitats malgrat que són, aparentment, més impressionistes", ha afegit.
Villatoro ha remarcat que entre les traduccions subvencionades per l'IRL hi ha d'haver els 'clàssics indiscutibles', que l'anglès és 'rellevant' perquè 'malgrat que totes les llengües són respectables, n'hi ha amb una capacitat de prescripció més alta que les altres' i que 'no totes les editorials són iguals'.
Si el 2009 van ser 131 i el 2010 125, al llarg del 2011 es van traduir a altres llengües 127 obres de la literatura catalana, 84 de les quals amb les subvencions que l'Institut Ramon Llull havia atorgat els anys anteriors. Així, ja pugen fins a 4.000 les obres traduïdes i recollides en la base de dades TRAC (Traduccions de literatura catalana), des de finals del segle XIX. El subdirector de l'IRL, Àlex Susanna, ha qualificat les xifres generals com una "tendència a l'estabilitat, que és molt valuosa". "Després de Frankfurt, el repte era mantenir la tendència a l'alça o estabilitzar-la", ha recordat.
Pel que fa als autors, encapçala el rànquing del 2011 l'escriptor Sergi Pàmies amb cinc traduccions: La bicicleta estàtica al castellà i al francès, La gran novel·la sobre Barcelona i L'instint a l'ucraïnès, i Si menges una llimona sense fer ganyotes a l'èuscar. El segueixen Jaume Cabré, Mercè Rodoreda, Najat El Hachmi, Quim Mónzó, Armand Puig, Albert Sánchez Piñol, Francesc Serés, Antoni M. Alcover i Ramon Llull, tots amb tres traduccions el 2011.
Susanna ha remarcat la 'fidelitat' d'uns quants editors estrangers amb certs autors contemporanis, com Sergi Pàmies, Quim Monzó i Albert Sánchez Piñol. 'Aquests autors ja es defensen en aquests mercats estrangers', ha apuntat el subdirector. A més, però, també ha indicat que hi ha un conjunt d'autors (Jordi Puntí, Francesc Serés, Najat El Hachmi i Jaume Cabré) que es 'consoliden' en la seva pròpia llengua al mateix temps que en la llengua traduïda.
Villatoro i Susanna també han mostrat la seva satisfacció pel manteniment de les traduccions al castellà i la disminució de la petició de subvencions per traduir a aquesta llengua. 'És bo que els autors catalans es defensin prou bé en el mercat castellà com perquè no demanin subvenció', ha dit Susanna. Al mateix temps, han aplaudit la consolidació de les traduccions a l'anglès, que el 2011 pugen a 11.







