Política Última actualització Dimecres, 20 de gener de 2010 05:00 h

Tura: 'Més aviat que tard el PSC presentarà una dona a la Presidència de la Generalitat'

Ella mateixa i Chacón, entre els possibles noms que sonen com a substituts de Montilla

La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha afirmat aquest dimarts que 'més aviat que tard' el PSC presentarà una dona a la Presidència de la Generalitat i per a altres 'responsabilitats importants'. En declaracions als periodistes després de pronunciar la conferència 'Dona-Política' a la UPF, i en ser preguntada sobre si vol aspirar a encapçalar la llista del PSC, ha evitat respondre per 'trencar un cercle viciós'. 'Aquest és un cercle viciós que vull trencar perquè sinó fa la sensació que sempre que parlo d'igualtat de les dones i de possibilitats de les dones, ho estigui fent única i exclusivament per postular-me per a determinats càrrecs de responsabilitat, i això no és així', ha argumentat.Tot i la negativa de la consellera a parlar-ne, d'entre els noms que sonen com a possibles per a aquesta hipotètica candidatura, els més destacats son el de la mateixa Tura i el de la Ministra espanyola de Justícia, Carme Chacón.

Malgrat recordar que el PSC ha estat pioner a exigir paritat a les candidatures, la consellera ha eludit respondre sobre si aquesta opció serà una realitat a les eleccions autonòmiques d'aquesta tardor. Ha constatat, a més, que ja hi ha una candidata que opta a la presidència de la Generalitat, Alícia Sánchez-Camacho (PP) en aquests comicis, i que el 1992 ho va fer Teresa Sandoval pel CDS.

En declaracions posteriors a la conferència a la UPF i al torn de preguntes dels periodistes, Tura ha afegit que està 'absolutament convençuda que un dia o altre passarà' que qui encapçali la llista del PSC sigui una dona. De fet, ha explicat que això seria coherent amb un partit com el PSC, que ha estat 'capdavanter' en la reivindicació de la paritat a les llistes electorals i en considerar que 'l'autèntica democràcia és paritària, perquè si no, no és democràcia'.

Error de la transició i record de Solé-Tura
En el col·loqui amb els universitaris després de la conferència en la que Tura ha destacat els avenços, encara insuficients, en matèria d'igualtat entre homes i dones també en l'àmbit de la política, els estudiants que han omplert l'aula de l'edifici Roger de Llúria de la UPF no han perdut l'ocasió de preguntar-li 'a nivell personal' com creu que s'hauria de reaccionar l'endemà de conèixer la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.

Tura, que ha deixat ben clar que només parlaria en nom del Govern per evitar malinterpretacions, ha rebutjat parlar d'eventuals reaccions perquè fer-ho, ha dit, seria com donar per fet que la sentència serà adversa, cosa que ha volgut evitar, seguint fil per randa la consigna del Govern.

En qualsevol cas, ha considerat que el fet que el TC pugui sentenciar sobre pactes polítics entre dues administracions de l'Estat que a més han rebut l'aval via referèndum de la ciutadania, és un error de la transició espanyola. 'Hem descobert col•lectivament, tot i que era obligació saber-ho abans, que el sistema estructurat en el moment de la transició democràtica' va establir una cosa que ara es veu amb 'preocupació': que també les lleis orgàniques que han passat els filtres de dos parlaments i un referèndum, estan sotmeses a revisió del TC.

De fet, ha recordat que l'exministre de Cultura i un dels pares de la Constitució, Jordi Solé Tura –oncle de la consellera, a qui aquest dimarts han atorgat la medalla d'or de la Generalitat a títol pòstum-, va ser de les 'escasses' veus que va alertar que 'potser' el TC no hauria de poder revisar lleis com l'Estatut. 'Vostè vol que li digui què faria jo l'endemà d'una sentència negativa, i és això precisament el que estic intentant no dir-li', ha reblat Tura entre les rialles dels universitaris.