Política Última actualització Dimecres, 20 de gener de 2010 20:00 h

L'advocacia de l'Estat espanyol conclou que no es pot denegar el padró a un ciutadà encara que no tingui residència legal

Sosté que s'ha d'empadronar una persona encara que estigui en situació irregular

L'Advocat de l'Estat espanyol ha conclòs en un informe enviat a la delegació del govern espanyol a Catalunya que no es pot denegar el padró a immigrants 'sense papers', com vol fer l'Ajuntament de Vic, encara que no tinguin residència legal. Segons el document, els ajuntaments han d'empadronar els immigrants 'amb independència que tinguin o no residència legal al territori espanyol' i per tant 'no resulta procedent denegar la inscripció amb el pretext que el ciutadà estranger no resideix legalment a l'Estat'. A més, apunta que a l'hora de tramitar les sol·licituds d'empadronament 's'ha de considerar com a vàlid i suficient un passaport encara que no compti amb el visat preceptiu'

El passaport és suficient per inscriure's al padró
L'argumentació de de l'Advocacia General de l'Estat, a la qual ha tingut accés l'ACN, recull que la Llei reguladora de les bases del règim local (LRBRL) vincula l'obligació d'inscriure's en el padró municipal al fet de viure a l'Estat i residir habitualment en un determinat municipi. Així, l'Advocacia recorda que la legislació parla només d'una 'dada fàctica', que és viure a l'estat espanyol i residir habitualment en el municipi, i no d'una dada jurídica, com seria, en el cas d'estrangers, que aquests residissin legalment. I en aquest mateix sentit es pronuncia el Reglament del Població i Demarcació Territorial de les Entitats Locals (RPDEL).

També fa referència a la legislació d'estrangeria, que disposa que 'els ajuntaments incorporaran al padró els estrangers que tinguin el seu domicili habitual en el municipi i mantindran actualitzada la informació relativa sobre aquests'.

D'altra banda, l'Advocacia argumenta que relacionant la Llei Orgànica 4/2000 i el Reglament d'Estrangeria, 'de nou' s'arriba a la conclusió que al padró s'inscriuen tots els estrangers que tinguin residència habitual en el municipi respectiu, independentment que es trobin o no legalment en territori espanyol. Així, la LRBRL no només preveu el nombre d'identificació d'estranger, sinó que admet, en defecte d'aquest, el nombre de passaport en vigor expedit per les autoritats del país de procedència. Així, és suficient el passaport en vigor per obtenir la inscripció per a qui es trobi residint en territori espanyol sense tenir la pertinent autorització administrativa.

Finalment, esgrimeix que si bé la inscripció al padró constitueix una prova de la residència en el municipi i en un domicili concret, aquesta inscripció, tractant-se de ciutadans estrangers, no acredita la residència legal , tal com es desprèn de la LRBRL.

Així, l'Advocacia conclou que 'no resulta procedent' denegar la inscripció als immigrants en situació il·legal sota pretext que el ciutadà estranger no resideix legalment a l'Estat. I també, que per tramitar les sol·licituds dels estrangers d'inscripció al padró, 'ha d'entendre's i considerar-se com a vàlid i suficient un passaport encara que no compti amb el preceptiu visat'.

L'Advocat de l'Estat espanyol sosté que Vic, com també Torrejón de Ardoz –que reclama que els passaports no tinguin visat de turista- han d'empadronar encara que les persones que ho demanin estiguin en situació irregular.