Política Última actualització Divendres, 22 de gener de 2010 17:20 h

CiU i PSC s'alineen en la defensa dels blocs electorals proporcionals als resultats davant el desacord d'ERC i ICV-EUiA

ERC demana una informació en campanya basada en la imparcialitat, la neutralitat i el pluralisme

CiU, PSC s'han mantingut ferms aquest divendres en defensar una presència en els espais informatius durant les campanyes electorals proporcional als resultats obtinguts en les anteriors eleccions, model al que el PPC tampoc fa escarafalls. Es tracta del que a la pràctica vindrien a ser els coneguts com a blocs electorals, amb el matís que accepten que es faci un còmput global de la campanya enlloc d'establir els temps que toquen a cada partit diàriament. De fet, aquesta és la proposta de l'informe dels experts del 2007. Així ho han expressat en la setena de les reunions de la ponència sobre la Llei electoral de Catalunya, on ERC, ICV-EUiA i C's han expressat el seu desacord amb aquesta fórmula. Per als republicans el redactat hauria de garantir, de forma oberta, una informació en campanya basada en la imparcialitat, la neutralitat i el pluralisme, com fa la LOREC (Llei orgànica de règim electoral general).

La setena de les reunions de la ponència de la Llei electoral de Catalunya ha topat amb un altre dels punts de fricció entre els partits, però ara també amb els professionals de la informació, concretament els dels mitjans públics. Es tracta del tractament informatiu de cadascun dels partits durant la campanya electoral, motiu de polèmica en cada convocatòria electoral. PSC i CiU no volen ni pronunciar la paraula 'blocs' electorals, si bé defensen la fórmula de repartiment del temps en base als resultats de les anteriors eleccions, cosa que per ERC i ICV-EUiA porta inevitablement a seguir parlant de blocs, ni que sigui fent un còmput global del temps dedicat als partits en tota la campanya i no repartint el temps diàriament.

Fonts dels grups parlamentaris han explicat que PSC i CiU –que per representació, són els que disposen de més temps als mitjans públics i, per tant, els més beneficiats pels blocs- es remeten, en aquest punt sí, a allò que diu l'informe dels experts. L'informe estableix que tant en els mitjans de la Generalitat com en els de 'titularitat privada amb un títol habilitant concedit per la Generalitat', s'inclouran informacions de les diferents campanyes de les diferents candidatures 'amb continguts que responguin al criteri d'imparcialitat i en proporcions corresponents als resultats electorals anteriors'.

El PSC, però, vol que es tinguin en compte els resultats en nombre de vots, no en nombre d'escons. Fonts socialistes asseguren que no es tanquen a parlar del model de la BBC o del proposat pel Col•legi de Periodistes de Catalunya, tot i que no concreten quina extrapolació real tindria en el cas català. Tot apunta a un redactat obert a la interpretació.

Mentre el PP no fa escarafalls al sistema de blocs electorals, ERC i ICV-EUiA el rebutja. Pels republicans, que en aquest cas rebutgen allò que recomanen els experts, el redactat hauria de garantir, de forma oberta, una informació en campanya basada en la imparcialitat, la neutralitat i el pluralisme, com fa la LOREC, però no s'ha de remetre a la proporcionalitat en funció dels resultats. Per ells, aquesta fórmula i la professionalitat dels mitjans ja és garantia de pluralitat.

En una línia similar, ICV-EUiA es mostra obertament contrària als blocs, però, això sí, vol que s'estableixin criteris que garanteixin la proporcionalitat, amb criteris professionals. És més, ICV-EUiA creu que aquesta proporcionalitat s'hauria de garantir també durant la precampanya, cosa que, pels ponents consultats, entra en contradicció amb la seva oposició als blocs. Si el PP no fa escarafalls als blocs electorals, C's reclama un tractament diferenciat per a les forces parlamentàries i extraparlamentàries. Rebutja els blocs, però al mateix temps defensa la necessitat de garantir presència de les forces amb representació parlamentària als mitjans públics.

Pròrroga més que segura
Si bé els grups parlamentaris no ho volen reconèixer obertament, tots donen per fet que la complexitat de la llei farà que la ponència de transparència i sindicatura electoral s'hagi de prorrogar, davant la impossibilitat de tancar cap acord abans no expiri el termini establert de tres mesos des de l'inici de la ponència, que es tancarà el 18 de febrer. D'entre els assumptes que queden per resoldre, hi ha la columna vertebral de la LLei, és a dir, el sistema electoral pròpiament dit. Els partits van aparcar la discussió la setmana passada per no bloquejar la ponència. Però les converses segueixen en paral•lel.

Converses paral·leles pel sistema
Segons fonts parlamentàries, els diputats de CiU Lluís Coromines, del PSC David Pérez, d'ERC Anna Simó, de C's Albert Rivera, del PP Santi Rodríguez i d'ICV-EUiA Jaume Bosch, s'han tornat a reunir aquest divendres abans de la reunió de la ponència per seguir intentant acostar posicions pel que fa el sistema, amb propostes allunyades. Les diferències segueixen sent importants, però les fonts consultades asseguren que en aquestes reunions a l'ombra, hi ha tímids acostaments i avenços, malgrat que ningú vol aventurar la possibilitat remota d'acord en aquesta legislatura.

Una trobada en la que no hi ha faltat retrets entre PSC i CiU. CiU ha retret al PSC que fes pública una simulació dels resultats en funció de cadascun dels sistemes proposats pels partits prenent com a referència els vots de les últimes eleccions. Per CiU, no ajuda a la negociació fer-la amb la calculadora a la mà. A més, no donen per bons els càlculs del PSC, que asseguren que CiU s'adjudicaria més de 70 diputats amb el sistema que proposa la federació.

En canvi, el PSC ha criticat les declaracions de dirigents de la federació sobre la possibilitat de tancar la ponència només amb un acord parcial entorn a la sindicatura electoral per deixar el gruix de la llei per més endavant. Pels socialistes, això demostra que CiU no té voluntat d'acordar la llei electoral.