Comunicació Última actualització Dimarts, 28 de febrer de 2012 13:30 h

'El País' es postra davant la monarquia

La Casa Reial espanyola, conscient del moment que viu actualment, està disposada a fer el que sigui per a mantenir els seus privilegis i el seu estatus

Mentre que qualsevol família faria el que fos per a defensar i, si més no, donar suport a un dels seus membres que estigués passant una mal tràngol, el rei d'Espanya ha deixat caure i ha abandonat el seu gendre. Tot amb l'objectiu únic de salvar la corona i de garantir la successió del príncep Felip. La darrera jugada de la casa reial ha estat la publicació d'una mena de publireportatge gratuït en el diari de més difusió arreu de l'estat. Mentre Iñaki Undargarín passava hores i hores declarant per la seva presumpta implicació en la trama Noos, el diari El País publicava un reportatge a la seva revista El País Semanal titulat 'Todos los hombres del rey', que ha vingut promocionant amb gran aparell publicitari al llarg de tota la setmana passada.

La voluntat del reportatge semblava ser, en un primer moment, la d'explicar als 'españolitos de a pie' com funciona l'engranatge de poder de la Casa Reial. Pel text hi desfilen tot de càrrecs i personal de confiança evidentment nomenats a dit: el cap de la Casa Reial, coronels, caps de protocol, diplomàtics i molts militars. Però probablement sense voler, l'article deixa anar algunes perles que donen una veritable dimensió del dispendi que representa la casa reial. Per exemple, el complex de la Zarzuela, lloc escollit per Franco per situar-hi el seu hereu (i decorat per Carmen Polo amb alguns elements que encara es mantenen) està format per un munt d'edificis i equipaments que van des d'una ermita a d'altres elements com un pavelló privat, un pavelló oficial, una piscina, una zona esportiva amb gimnàs i pista coberta, un pavelló de serveis, un pavelló de jardins, un centre de comunicacions, un búnquer, equipaments per al servei de seguretat amb galeria de tir inclosa, un heliport amb dues pistes, un 'picadero con cuadras', gosseres, planta solar, etc. Tot plegat edificat, pagat i mantingut per Patrimonio Nacional, de la mateixa manera que la casa del príncep Felip de 1.771 metres útils i que va costar 4,23 milions d'euros l'any 2002.

Fora de l'edifici de la Zarzuela, el Rei també té equipaments i serveis al Palacio de Oriente i el Pardo, on hi ha destacats els tres Cuarteles de la Casa Real, amb (atenció) 1.700 homes i dones. El pressupost d'aquesta guarda privada és de 45 milions d'euros anuals carregats als pressupostos generals de l'Estat. En cap lloc s'especifica per a què serveixen ni quines tasques fan aquestes 1.700 persones militars.

Pel que fa a les activitats quotidianes, poden llegir amb astorament com a banda de la seva feina oficial també rep molta gent al marge de les audiències oficials i se citen sense problemes com habitualment el Rei despatxa amb presidents de bancs i directors de diaris. Com si res. Tot i això, una font anònima reconeix que el ritme de treball no és precisament frenètic: 'las decisiones se dilatan; el decenio es la unidad de medida del tiempo'. Com a acció de treball més destacada s’esmenta la reunió mensual en què es decideix a quins actes protocol·laris assistiran els membres de la Casa Reial. També s’esmenten la confusió que es produeix entre els temes familiars i les tasques institucionals i reconeix (lapsus del periodista?) que 'en una República el yerno del presidente no pinta nada, pero aquí hay una família que provee a España de jefes de Estado a la que hay que cuidar y apoyar'.
 
I en aquest to segueix el reportatge del diari El País, que evidentment va gaudir de totes les facilitats per a la seva elaboració. Fins i tot, el seu autor va poder gaudir d'un cotxe oficial com explica sense rubor (a on és el famós llibre d'estil del diari de la democràcia espanyola?).

No sabem si la campanya de neteja de cara de la Casa Real tindrà els efectes desitjats. D'aquest article, de to ranci proper al No-Do en versió escrita, es desprenen més elements per als que qüestionen la institució i demanen el retorn de la República, amb unes institucions democràticament escollides pel poble. De fet la majoria dels comentaris dels lectors vénen a demostrar que precisament s'ha aconseguit l'efecte contrari i molts, també, critiquen el diari per la seva publicació, acusant el País de semblar l'ABC (molts comentaris esborrats). En tot cas, la connivència mediàtica amb la monarquia comença a resultar escandalosa.